Avui us porto una notícia recent que el Doctor Jack Kruse em va enviar fa uns dies, publicada a la revista online sobre recerca científica ScienceDaily, on es mostra nova evidència de que l’obesitat és una malaltia inflamatòria. No és la primera evidència, però aquest estudi mostra nous mecanismes pels quals resulta més evident que efectivament és així.
Segons la notícia (enllaç a la notícia original), els científics de la Universitat de Biociència Molecular de Queensland han estat desenvolupant una medicació per a la obesitat que bloqueja una proteïna pro-inflamatòria anomenada PAR2 la qual s’ha vist que està íntimament relacionada amb la obesitat. Anem a veure una mica millor com funciona. David P. Fairlie, PhD, autor de l’estudi, ens explica els mecanismes.
Fa temps que se sap que en el greix visceral, que s’acumula principalment al voltant de la cintura, és el de major risc per al desenvolupament de malalties cardiovasculars. Això és perquè aquest tipus de greix, quan està present en excés, pot alliberar gran nombre d’àcids grassos a la sang que estimulen a la vegada la secreció de citoquines i proteïnes de fase aguda que causen tota una resposta auto-immune en l’organisme, causant aquest estat d’inflamació metabòlica crònica. Nota: Sobre això crec que aviat aportaré més material doncs justament ahir veia uns vídeos impressionants sobre el tema!
Un dels mecanismes a través dels qual l’excés de teixit adipós a l’organisme genera un estat d’inflamació generalitzada, més info aviat!
Efectivament, l’equip d’en David P. Fairlie ha estat estudiant el cas d’un grup d’humans i ratolins amb obesitat i han vist que en aquest teixit gras es troba gran quantitat de la proteïna PAR2 que comentava al principi. Ambdós grups havien estat alimentats amb una dieta alta en greixos I sucres, segons ens reporta l’estudi. A mesura que augmenta l’obesitat s’incrementa l’expressió de PAR2, que causa majors nivells d’inflamació generalitzada. El que han vist els científics és que aplicant un antagonista de la PAR2 (o sigui una medicació que en rebaixa els nivells) resulta que a la vegada que millora l’estat d’inflamació del teixit adipós, també milloren la resistència a la insulina, l’obesitat induïda per aquest tipus de dieta i la incidència en esdeveniments cardiovasculars. Aquesta troballa fa evident que hi ha una relació directa entre inflamació i obesitat i també fa pensar que els nivells de PAR2 podrien ser usats com un excel·lent biomarcador de la disfunció metabòlica i que el seu agonista (GB88) usat podria ser un tractament molt viable per a atenuar l’obesitat i la degradació del metabolisme.
Segons paraules d’en Gerald Weissman, director de la FASEB:
“Sabem que menjar molt i no fer exercici ens fa esdevenir més grassos, i finalment obesos, però per què? El missatge final d’aquest estudi és que la obesitat és una malaltia inflamatòria, i que la inflamació juga un rol important en l’espiral que porta a la obesitat, molt més important del que la majoria de gent pensa. Sembla que un cop podem controlar la inflamació, podem començar a veure una millora general en la resta d’aspectes. Afortunadament, els científics han identificat una substància prometedora que sembla funcionar”.
L’abstract de l’estudi original el podeu veure fent click aquí.
Comentaris
I bé, segur que aquesta medicació promet molt, però la missió del blog és traure a la llum els mecanismes que ens ajudin a no haver d’arribar mai a aquest punt. L’alimentació és un d’ells (tot i que no l’únic). Algunes directrius nutricionals que han anat sorgint al blog i que crec que poden ajudar:
- Què pots menjar en la Paleo Dieta?
- Sèrie aliments rics en cada tipus de vitamines i minerals (part 2, part 3, part 4)
- Les 7 espècies que no falten a la meva cuina
La missió del blog: traure-les a la llum!
