Aquest és el primer article útil que publico al meu blog! Vull dir que els dos que hi havia per ara són d’introducció sobre mi, avui llavors em decideixo a començar a aportar informació. M’ha costat afegir-hi els primers continguts. Tal i com comentava en l’anterior post (que encara no està acabat, però imagino que quan llegeixis això sí que ho estarà) la meva visió pel que fa a la nutrició ha variat tant, recentment, que em costava assolir una postura al respecte.

Darrerament he estat llegint molt sobre el treball del Dr Jack Kruse. Aquest personatge, molt admirat per uns i igualment criticat per altres degut a la seva visió radical i lleugera excentricitat, és un neuro-cirurgià que en un moment donat va tenir una revelació sobre com estava sucumbint a l’estil de vida Americà que li estava repercutint negativament a la salut, i va decidir utilitzar la seva capacitat d’aprenentatge i coneixements en medicina per a investigar com podia canviar. El resultat d’això és el que ell anomena l’Epi-Paleo Rx.

Que significa aquest nom tant estrany? Vindria a ser la seva visió evolucionada de la Paleo Dieta original, però adaptada a com ell ha arribat a deduir que funciona millor en el ser humà: basada en els fonaments de l’estil nutricional que ens va portar a desenvolupar les capacitats cognitives úniques del ser humà i a evolucionar cap al que som ara i ens permet rendir de manera òptima a partir d’aquests canvis (d’aquí ve lo de ‘Epi’, de epigenètica). Segons ell, aquest estil de vida i esquema nutricional augmentaria la sensitivitat a la leptina, la hormona clau des del seu punt de vista, que és la que controla tot el funcionament a nivell energètic del cos, i reduiria dràsticament els nivells d’inflamació crònica, la qual cosa podria eliminar la majoria de malalties de la societat moderna ja que segons ell sembla que totes tindrien l’arrel en aquest problema. ‘Rx’ es refereix a la paraula anglesa ‘Prescription’, ja que no deixa de ser el seu conjunt de prescripcions sobre els canvis que cal aplicar a arrel de tota la teoria que exposa.

No recordo com vaig arribar al seu blog però el vaig començar a investigar i hi vaig veure un potencial enorme. Moltes de les explicacions que dóna a molts problemes semblen tenir molt de sentit, però el seu blog està organitzat d’una manera una mica caòtica i els continguts són bastant críptics. Cal ser bastant expert en medicina i biologia per a poder entendre molts dels conceptes que allà hi exposa. El seu llibre semblava que estava organitzat d’una manera més clara i entenedora, per això al cap d’uns dies d’estar llegint el seu treball em vaig decidir a demanar una còpia a l’Amazon. Ja l’he acabat i el trobo fascinant. Alguns temes són molt controvèrsics… però a nivell personal, crec que el tio ha donat amb la clau. El considero tant de valor que vaig pensar que m’encantaria que estigués en català o castellà per a que alguns dels meus sers més propers el poguessin llegir. El llibre explica les possibles causes de moltes malalties que han tocat de ple darrerament a alguns dels meus sers més estimats i a mi mateix: càncer, malalties cardiovasculars, obesitat, síndrome metabòlic, fatiga crònica i un llarg etcètera.

Vinculant aquesta idea amb el fet que encara no sabia quina mena de continguts podria aportar al meu blog, vaig veure clar que una possible via seria traduir aquests continguts i fer-los públics aquí. És una aproximació que en part m’agrada ja que si trio per fer les meves pròpies publicacions a partir del que dedueixo d’aquesta i altra informació, corria el risc de malmetre algun concepte. Com ja sabeu, no sóc pas metge, només un entusiasta,  i el meu coneixement en aquesta matèria és molt limitat, per tant, la manera més intuïtiva que tinc de deduir si el que investigo pot ser o no correcte, és pensar en com al llarg dels anys aquestes coses m’han estat repercutint en mi mateix, i veure si tenen cert sentit. Basat en això i els casos que he anat llegint per Internet i observant als qui m’envolten, crec que hi ha molta informació reveladora en el treball d’en Kruse.

De moment deixo el primer capítol del llibre, que naturalment és la introducció. Lo interessant ve després, naturalment, però crec que no podia començar per més endavant sense transmetre el seu missatge. Si puc, intentaré traduir el capítol 1 del llibre quan tingui més temps i també el publicaré aquí. Vaig parlar amb en Kruse a través del seu fòrum i tinc permís per a traduir i publicar continguts del llibre lliurement sempre que faci menció a que la obra és seva. Crec que ha quedat clar, no? 🙂 Cal tenir en compte que el marc dels continguts es basa en la societat Americana, però degut a com s’estan expandint les seves costums a arreu del món i la convergència a la que estem arribant en quant a menjars processats, abundància dels sucres simples i greixos vegetals, contaminació, estil de vida, etc… extrapola bé aquí també.

Com a últim comentari, dir que com ja probablement saps, sóc informàtic i les meves capacitats de traducció i expressió són limitades. A més, és una feina tediosa, així que he anat per feina. És probable que les traduccions que faci no siguin totalment fidedignes, però crec que lo important és transmetre el missatge. No em tiris tomàquets si veus quelcom estrany 😀

– A partir d’ara tot són paraules d’en Kruse, si tens quelcom a dir, li pots dir a ell directament ^_^ –

Introducció

Fins a finals de 1800, les principals causes de mortaldat eren malalties infeccioses com la tuberculosi, la pneumònia i la sífilis. Podem estar agraïts als antibiòtics i d’altres descobriments per limitar els riscos de mort que comporten.

Malgrat això, les malalties cròniques d’avui dia (d’ara endavant referides com “Neolítiques”)  tals com el càncer, l’Alzheimer i les malalties del cor, entre d’altres, són actualment les principals causes de mort, malgrat els avanços que hi ha hagut en matèria de sanitat e higiene personal. Mentre que hem sigut capaços de combatre amb èxit malalties infeccioses, hem permès al menjar industrialitzat i les grans corporacions marginar els petits grangers  i  baixar la qualitat i densitat nutricional del menjar.

Aquests conglomerats del menjar promouen l’ús d’olis industrials provinents de llavors, degut al baix cost que tenen. A mesura que els atacs de cor esdevenen la causa de mort número 1 durant els anys 40 i 50, la teoria dels lípids, que vincula les malalties coronàries als greixos saturats, agafen força i comencen les campanyes promovent l’ús d’oli de llavors.

La hipòtesi dels lípids esdevé dogma a nivell mèdic, cimentat per la consciència nacional de la piràmide nutricional establerta pel departament d’agricultura dels Estats Units (USDA) i l’atenció dels medis. Això està ben documentat en diversos llibres, incloent ‘Good Calories, Bad Calories’ (Calories Bones, Calories Dolentes) d’en Gary Taubes, ‘In Defense of Food’ (En Defensa del Menjar) d’en Michel Pollan o ‘The Great Cholesterol Con’ (La Gran Estafa del Colesterol) per n’Anthony Colpo, un llibre que desafia tot el que pensessis conèixer sobre les malalties del cor.

Durant la meva primera classe a l’escola de medicina, un dels meus professors de bioquímica ens va dir que estava obligat a ensenyar la hipòtesi dels lípids tot i que ell creia que les dades eren força defectuoses. Per aquells temps rebíem menys de 10 hores en matèria de formació nutricional a l’escola de medicina. Això està com a crònica el 1985 en un document històric anomenat ‘Nutritional Education in U.S. Medical Schools’ pel  Consell Superior de Recerca. A causa d’aquell document  i l’advertència del meu professor, vaig començar a llegir sobre nutrició pel meu compte. Vaig anar al departament de bioquímica per a parlar amb diversos estudiants de doctorant sobre el tema i em van donar un llibre anomenat ‘Pure, White and Deadly’ (Pur, Blanc i Mortal) escrit per en John Yudkin, MD (Doctor en Medicina). Recordo haver-lo llegit i adonar-me que estava menjant tot el que justament en Yudkin havia dit que no s’havia de menjar. El llibre era radical comparat amb la manera en que jo havia estat educat sobre el menjar. Desafortunadament, vaig oblidar ràpid la xerrada del meu professor durant la part restant dels meus anys com a estudiant de medicina. Els dos primers anys d’aprenentatge a l’escola de medicina sobre el cos humà són com beure aigua directament d’una boca d’incendis oberta. Fins i tot un cervell òptim oblidarà detalls degut al gran volum de dades que se li presenten, tot i així durant aquests primers dos anys és quan els metges aprenen el 95% de la ciència bàsica que sustenta l’art i la pràctica de la medicina. Els comentaris del meu mestre van ser enregistrats, però no van ser clínicament significants en aquell moment. Només estava interessat en aprovar l’examen.

Després del meu any d’internat en cirurgia general, vaig començar a veure la saviesa en les paraules del meu professor. El dogma que envolta la medicina és difícil de copsar fins que ho has viscut de primera mà. No entenc per què més metges no es qüestionen alguns dels coneixements que ens fan empassar quan són clarament inefectius.

De totes maneres, vaig mantenir aquestes preocupacions dins meu perquè no volia “revolucionar el vaixell” com a intern i no estava en posició de canviar res. En comptes d’això, estava enfocat en completar un post-doctorat en neurocirurgia que era brutal a nivell mental, físic i psíquic. En aquell moment, la supervivència significava més que trobar veritats absolutes.

Durant el meu cinquè any de residència em vaig donar un petit respir durant una curta estada en recerca clínica i em vaig adonar de com el sistema fa complir el dogma. Vaig escoltar una xerrada d’un expert cirurgià vascular sobre les causes de l’aterosclerosi. En la primera part de la seva conferència, implicava els greixos saturats i la oxidació del colesterol com a els culpables de la malaltia. Però durant la segona meitat, va dir que a mesura que s’estava fent gran s’havia adonat que la malaltia a la que havia dedicat tota una carrera no podia ser curada per la cirurgia. De fet, va dir que no podia ser curada ni per la medicina en general degut a lo complex de l’economia, la política i la indústria alimentària, i perquè la medicina havia esdevingut mandrosa pel que feia a la tasca de distingir entre causalitat i correlació en les investigacions publicades. La seva diapositiva final apuntava la pistola directament  al declivi de la dieta dels Estats Units durant els últims 100 anys com a causa de les malalties del cor.

Aquesta xerrada va regar la llavor que el meu anterior professor havia sembrat inicialment. Vaig parlar amb aquest cirurgià vascular extensament durant els últims 18 mesos del meu entrenament com a neurocirurgià. Poc temps  després, un article apareixia al The  Atlantic   anomenat “Lies, Damned Lies, and Medical Science” (Mentires, Maleïdes Mentires, i la Ciència de la Medicina). En aquest article, el professor John Ioannidis, MD, PhD qüestionava si les companyies farmacèutiques havien publicat recerca per tal de donar una bona imatge dels seus medicaments. Aquests medicaments i tractaments formen la columna vertebral de la medicina al·lopàtica. Aquest article em va forçar a qüestionar-me molt del que havia estat ensenyat sobre medicina, i com els negocis, els diners i la política afectaven les decisions mèdiques.

Llavors vaig buscar evidència per tal de fonamentar la meva intuïció. Vaig mirar a les 10 principals causes de mort i als principals medicaments del mercat. Els resultats eren alarmants. Semblava que l’explosiu creixement de les malalties neolítiques que mataven milions d’Americans i Europeus estaven vinculades als qui en treien profit. Aquestes van ser les estadístiques que vaig trobar: Top Deu Causes de Mort en els Estats Units d’Amèrica:

1. Malalties del cor: 652.486
2. Càncer: 553.888
3. Accident vascular cerebral: 150.074
4. Desordres respiratoris:  121.987
5. Tot tipus d’accidents: 112.012
6. Diabetis: 73.138
7. Alzheimer: 69.965
8. Grip i pneumònia: 59.664
9. Fallada renal: 42.480
10. Enverinament en la sang: 33.373

Llavors vaig revisar els capitals dels mercats del sector que proveïen “la munició” per a la guerra contra aquestes malalties. Generalment, aquells qui surten més ben parats a les guerres són aquells qui adopten una postura neutral i proveeixen els seus recursos als dos costats.  Vaig trobar que els ingressos de les gegants corporacions multinacionals que produeixen un gran tros dels medicaments, químics i agroquímics a nivell mundial havien pujat exponencialment junt amb les malalties Neolítiques.

1. Cardinal Health (Atenció a la salut):  $47.9 bilions
2. Merck (Farmacèutics): $47.9 bilions
3. Pfizer (farmacèutics): $32.3 bilions
4. Glaxo Smith Kline (farmacèutics): $29.5 bilions
5. Bayer (Farmacèutics): $27.1 bilions
6. United Health Group (Atenció a la salut): $23.4 bilions
7. Bristol-Myers Squibb (Farmacèutics): $21.7 bilions
8. Pharmacia (Farmacèutics): $19.3 bilions
9. Novartis (Farmacèutics): $18.9 bilions
10. AmerisourceBergen (Atenció a la salut): $15.8 bilions
11. WellPoint Health Networks (Atenció a la salut): $12.4 bilions

(Font: Forbes 500, “Ingressos 2002”) *Nota del T. No he pogut localitzar la llista exacta

Per a mi, la coincidència era massa convenient. Així que vaig decidir portar les meves sospites més enllà i mirar al mercat de valors en el complex de la indústria agrícola. Vaig topar-me amb dos prospectes de Monsanto i Potash quan em vaig adonar d’una inconvenient veritat. Semblava, al meu parer, que totes les malalties Neolítiques  estaven lligades als qui fabricaven  el nostre menjar i a més ens tractaven per a les malalties que ells mateixos havien creat. Aquest increment  en malalties cròniques  coincidia a més amb l’increment en la industrialització de la ramaderia, i vaig aprendre sobre els procediments rutinaris d’administrar antibiòtics i hormona de creixement als animals. Vaig llegir diversos articles en el Wall Street Journal sobre com de rentable era per als grangers alimentar el bestiar amb els cereals proveïts pel propi govern i sobre els mandats federals de vendre aquests productes a la resta del món. Per a mi, això va resultar en una visió general de tot el quadre que explicava el per què tanta gent podia posar-se malalta  de les mateixes malalties i per què això estava passant de la manera en que havia passat durant els últims 100 anys.

El que no vaig saber veure directament, per això, era què hi havia en el menjar que era la causa directa del problema. Així que vaig llegir sobre la indústria a les revistes de negocis. Vaig imaginar que si volia esbrinar més sobre això havia de seguir la pista dels diners.

Vaig aprendre sobre el BPA, DDT, i altres toxines medi-ambientals i els seus efectes en la salut. Vaig aprendre com vàrem importar la idea de fabricar sucre a partir del blat de moro al 1977 per a substituir el sucre de taula ja que el HFCS (High Fructose Corn Syrup – “Xarop de blat de moro d’alta fructosa”) era més barat i dolç.

Els governs a nivell mundial varen aprovar els herbicides químics -molts dels quals han estat prohibits des de llavors- ja que eren molt rentables, tot i no haver estat mai testejats en humans. No hi ha hagut cap voluntat per part de la política per a regular la modificació genètica de les llavors, tot i els dubtosos experiments amb animals i la falta de proves en humans. El govern federal és impotent ja que és partícip de la mateixa indústria. El mandat federal és vendre els seus cereals a la resta del món. Els Estats Units esdevenen el productor i exportador número u de cereals del segle 20, i encara és rentable avui dia.

La combinació simultània de tots aquests factors em varen fer qüestionar la integritat sobre tot el procés del menjar des de les directrius del govern fins que arriba a les botigues. Semblava plausible que químics i aliments “segur i aprovats pel govern” eren la causa de moltes de les malalties Neolítiques que envaïen el nostre país.  Les toxines d’aquests aliments i químics poden restar latents en els nostres òrgans i greix abdominal durant anys. La recerca està començant a apuntar cap a aquests químics com a majors disruptors del sistema endocrí en els humans, i al greix abdominal com la font d’inflamació que sustenta totes les malalties Neolítiques d’avui dia.

Durant aquest temps, estava fent camí cap a les malalties Neolítiques pujant pes constantment cada any a mesura que m’anava fent gran. Aquesta patinada va accelerar després de la meva residència d’estudiant un cop vaig assolir la llibertat per a fer el que volgués.  La similitud entre la meva condició i la dels meus pacients no em passava per alt, però no va fer gran cosa per a canviar els meus hàbits. Sincerament, estava enganyat fins que un metge amic meu va venir a passar una setmana amb mi. Estava content de veure’m però el primer que em va dir va ser que m’havia convertit en un “cul gros”. Durant tota una setmana em va estar ensenyant com menjar bé era clau per a mantenir-se en forma i saludable. Fins i tot em va portar a les botigues de menjar i em va estar ensenyant sobre la mantega Kerry Gold. Va ser divertit, però sincerament, en aquell moment pensava que el tio estava boig! Però llavors, justament quatre setmanes després, tot va canviar. Em vaig trencar el menisc del genoll dret quan em vaig aixecar per a donar una xerrada sobre l’espina dorsal en una conferència. Aquest contratemps em va portar a aprendre que el cartílag trencat havia estat causat per la inflamació causada pel meu greix abdominal que creixia sense parar. Aquesta inflamació havia alimentat un procés de disrupció hormonal i causat resistència a la leptina. No vaig aprendre mai res sobre la leptina a l’escola mèdica. Tampoc havia tingut cap pista sobre com d’increïblement important seria aquest vincle en el futur en la meva carrera com a cirurgià. Al esdevenir resistent a la leptina, això va causar que les meves articulacions fossin susceptibles a lesions degeneratives, com la que vaig patir degut a la poca o casi inexistent activitat física. Aquesta lesió va ser el detonant cap al meu canvi cap a la transformació: – aquell dia es va pintar clarament la imatge en la meva ment.

Immediatament vaig anar cap a la biblioteca i vaig aprendre tot el que vaig poder sobre la relació entre la leptina, la obesitat i les malalties Neolítiques, i em vaig proposar aprendre com re-enginyar-me altre cop a l’estat òptim.  Em va portar 18 mesos de lectura constant de nova recerca i informació per a que em portés a entendre com la dieta estàndard Americana (“SAD”) estava directament associada al meu menisc  trencat, la meva obesitat i la meva salut que no parava d’empitjorar. Finalment em vaig adonar que no era tant diferent dels pacients que havia estat veient a la meva pròpia clínica. Aquesta espurna  d’intuïció em va portar a la transformar-me, a canviar les meves creences sobre el menjar i la nutrició i la manera en que havia estat mirant a les malalties com a neurocirurgià, incloent aquelles en les que m’havia especialitzat.

El gènesis de l’Epi-Paleo Rx

Vaig decidir escriure aquest llibre després d’una conversa molt inspirant que vaig tenir amb l’autor del llibre ‘Primal Blueprint’, en Mark Sisson, el desembre de 2011. Després de parlar amb ell, vaig saber que havia d’escriure un llibre explicant com la meva pròpia transformació em va portar a canviar la meva manera de veure les malalties en l’entorn clínic. El següent matí em vaig llevar i com de costum vaig realitzar el meu ritual matinal de veure la sortida del sol i pensar en tres noves maneres de millorar-me a mi mateix. Acte seguit em vaig assentar i vaig estar-me cinc hores seguides escrivint. Havia arribat a un punt de la meva vida on els meus pensaments estaven esdevenint accions i un somni s’estava transformant en realitat. El ‘moviment Paleo‘ necessitava sentir el que havia de dir un doctor que havia estat en la trinxera de la medicina convencional i que havia usat aquests nous principis per a millorar la seva pròpia salut i la dels seus pacients. Havia perdut 59 quilos, millorat significativament la meva salut i ajudat a molts pacients a evitar cirurgia, solucionar dolors crònics i recuperar les seves vides. Això, per a mi, era autèntica medicina.

“Si un no sap cap a quin port navega, cap vent li és favorable”. – Lucius Annaeus Seneca, Rome, 65 AD.

Dr. Jack Kruse.

Termes relacionats:

• Nutrició
• Salut
• Dieta
• Leptina