Bé, aquí va una altre traducció, aquest cop de dos entrades del bloc del Dr Kruse que considero molt reveladores. Respecte al seu treball, la meva idea inicial era traduir el capítol 2 del llibre ‘Epi-Paleo Prescription‘, per continuar la tasca que vaig iniciar dos mesos enrere traduint el primer capítol, i així anar posant més continguts mica en mica, ja que les seves idees són bastant denses i volia introduir-les més a poc a poc… però ara mateix li he deixat el llibre a un bon amic i no el tinc a mà!

Recentment el Dr ha publicat una entrada que revisa alguns conceptes d’un dels blocs més importants que ha escrit des de que va començar a publicar l’any 2011, el ‘Hormones 101‘, un escrit on explica com funciona tota la cascada hormonal del cos i què pot afectar-la negativament. Crec que és súper interessant… i el fet que recentment hagi sortit una actualització sobre això 2 anys després, el ‘Hormones 102‘ doncs m’ha fet tirar per aquí i saltar-me una mica la idea inicial. Potser després d’aquest post puc anar cobrint els temes que toca i desgranar-los mica en mica.

Ja fa un temps que cada dia dedico ni que sigui una o dues horetes a llegir sobre diversos temes al voltant de la nutrició, la nutrició i l’esport, ja sigui de llibres, entrades a blocs famosos, estudis científics, etc. I molts podrien ser perfectes candidats a que els comparteixi per aquí, però els d’en Kruse sempre em fascinen especialment. Crec que és per com interconnecta tots els conceptes i aquesta visió tant peculiar de tot. En aquest post recopilaré ambdues publicacions. Sense haver llegit els seus posts anteriors o el llibre, pot resultar una mica dens… però bueno. Tens els enllaços més a dalt per si vols indagar una mica més, en cas que et defensis bé amb l’anglès. Crec que com a mínim algunes coses poden fer un ‘tick’ a més d’un. Aquí ho deixo! De moment he traduït el hormones 101, i aviat el 102.

Què pots trobar en aquest post?

Doncs bàsicament analitza i lliga com funcionen la majoria d’hormones al cos i quins processos poden interrompre el cicle hormonal normal. Bàsicament les dues principals serien la leptina i el cortisol, normalment alterades per l’estrès excessiu i/o mal estil de vida, com dormir poc o fora de les hores que tocaria, i també per males eleccions nutricionals i el sobre pes. Així que si ets algú que viu constantment estressat, ja sigui a nivell físic o psicològic (penso en atletes sobre-entrenats,  gent que treballa més de 9h al dia, i/o que té massa problemes personals, etc…) o si no menges com cal i estàs notant una degeneració progressiva de la línia i la salut… crec que aquesta entrada al bloc d’avui t’afecta directament.

Els protagonistes d’avui!

Com de costum, a partir d’aquí són paraules del doctor. En el post original no hi ha massa referència als estudis (però en els anteriors sí), pots buscar més info allà (en anglès), jo a canvi he aportat la tira d’enllaços diferents en català/castellà que poden clarificar alguns conceptes densos, per a comprendre com encaixa tot, recomano com a mínim llegir-los per sobre.

Hormones 101: Pensaments clínics revelats

Sumari:

1. El perquè utilitzo la proteïna C-Reactiva d’alta sensibilitat (CRP) i la Vitamina D com a biomarcadors intermediaris.
2. Després de la Leptina, el Cortisol és la següent peça del domino a caure més important.
3. La cascada hormonal explicada en un paràgraf
4. Conseqüències unintencionades de l’hipercortisolisme destrueixen la salut.
5. La senyal inicial de HS CRP activa la gènesi de la disrupció hormonal subjacent (primer símptoma de que la Leptina està fregida).

Ara que hem vist alguns conceptes sobre la Leptina des d’un “nivell de recerca vist des de 30 peus d’alçada” (Ho sé, potser t’he fet gratar-te el cap en alguns moments), anem a fer un “zoom” i veure com això afecta a les hormones que dicten el que els pacients veuen i senten sobre el seu cos. Vull donar-te ara mateix una mica de perspectica sobre PER QUÈ això és important.

Hem establert que a mesura que un esdevé gras, els nivells de Leptina incrementen. Un cop esdevenen prou alts (al voltant d’un Índex de Massa Corporal (IMC) al voltant del 20-24), el Factor de Necrosi Tumoral (TNF) s’eleva en determinats teixits. El TNF ràpidament destrueix l’homeòstasi normal hepàtica, la qual cosa dóna pas a les malalties de fetge gras i diabetis de tipus 2 eventualment. Aquest augment de TNF també canvia bioquímicament les senyals dels receptors de la Leptina i en canvia les propietats quàntiques canviant la “ressonància” (pensa en un efecte de tipus vibratori en el receptor) a nivell de l’hipotàlem. Un cop el FNT s’eleva, causa que el fetge creï una proteïna inflamatòria de fase aguda anomenada Proteïna C-Reactiva d’alta sensibilitat (HS-CRP). La HS-CRP és així un biomarcador molt indicat per a detectar inflamació cel·lular aviat abans de que cap malaltia s’hagi establert.

Hem establert també en blocs anteriors que la inflamació generalitzada causa resistència a la Leptina. La Leptina controla tota la producció d’energia al cos. La inflamació frena la conversió de T4 a T3 en el fetge i apaga abruptament la habilitat de la tiroides de funcionar correctament tot i poder obtenir resultats de laboratori normals. Com a analogia, és com si et manqués el pedal per donar gas al motor del cotxe.

La leptina, si els receptors a l’hipotàlem perden la capacitat de sentir-la comença tota la cascada de problemes.

Simultàniament, la producció de Vitamina D baixa en picat ja que el FNT també la bloqueja. El sistema immunitari falla i comencen les coses dolentes per al terror cel·lular (Levee 1). Resumint, un cop que la resistència a la Leptina té lloc al cervell, el fetge va darrere i llavors els teixits perifèrics esdevenen resistents també. Això afecta la fecunditat, el metabolisme dels ossos, la funció cardíaca, la tiroides i el sistema immunològic en aquest ordre. Estàs amb mi?

CASCADA HORMONAL RESULTANT La resistència a la leptina succeeix primer. Llavors la resistència a la insulina bé a continuació. Això porta eventualment a resistència adrenal. El Cortisol és la hormona de l’estrès que permet la reacció de lluita o fugida (situació de vida o mort). És la hormona que fa que surtis corrent d’un lleó famolenc i que ho puguis explicar en vida. La evolució s’assegura que la producció de cortisol està sempre a punt a expens d’altres hormones que es deriven a partir dels mateixos precursors. Aquest precursor és la pregnenolona.

La pregnenolona es fa a partir del colesterol, i més concretament del colesterol LDL. Així que cada cop que el cos es veu estressat o inflamat, regula la producció de cortisol a l’alça per a crear més hormones de les que ajuden a preservar la vida i lluitar contra aquestes situacions. Es requereix T3 i Vitamina A com a co-factors per a completar aquest pas. Si es bloqueja la producció de colesterol s’incrementarà l’estrès cel·lular. Això és el motiu per al qual, bioquímicament, per mi cap medicació d’estatines ha tingut mai cap sentit en qualsevol circumstància en la medicina. Encara més, aquest és el motiu pel qual hi ha una associació de càncer amb baixos nivells de colesterol a la literatura mèdica. En temps d’infecció o estrès, els nivells de LDL necessiten pujar per a protegir les cèl·lules.

Una dieta hauria de proveir un substrat de proteïna animal adequat per a sustentar els nivells de substrats per a les hormones. Aquest és el motiu pel qual un règim de tipus Paleo Dieta és ideal ja que proveeix ampli substrat per a totes les hormones. Una dieta Paleolítica és millor per a la longevitat en la meva opinió. Suporta totes les nostres hormones que estan en abundància en la joventut i en la salut. Altres metges, com el Dr. Ron Rosedale, expliquen als pacients que la proteïna estimula la ruta de l’mTOR la qual porta a la mort. El problema que veig en això és que no dóna cap context en aquesta afirmació. Aquí tens el meu context. La seva creença només és vàlida si el terror cel·lular de fons té un alt nivell de HS-CRP i si l’intestí és permeable tal com mostraria si es té baixos nivells d’HDL. Si el teu nivell de HS-CRP és elevat i es tracta de manera agressiva amb la Paleo Dieta, acabarà esdevenint baix i llavors el teu HDL serà alt, i llavors un consum moderat de proteïna resulta protector.

Per això insisteixo en xequejar els nivells de HS-CRP en els pacients amb els qui treballo. És una costum fixa en la meva pràctica. Un cop solucionat, només queda aplicar un tipus de Paleo Dieta estricta tipus la d’en Robb Wolf per a millorar els diversos aspectes de la vida. La part més important en la nostra biologia és el benestar i la curació de les malalties adquirides i aquí és quan l’Epi-Paleo Rx hauria de ser el teu següent moviment. La resistència a la Leptina va per davant del cortisol en la cascada humana en el cervell i el cos. El cortisol és una hormona d’acció lenta.

Síntesis d’hormones a partir del colesterol

HORMONES. Així que en qualsevol moment que l’estrès és elevat (alta HS-CRP), es força també que la hormona pregnenolona, que és la columna vertebral de la formació de tota la resta d’hormones, es dirigeixi cap a la producció de cortisol. Això és el que s’anomena “Síndrome de robo de la pregnenolona” . Que significa això exactament, doctor? La producció de DHEA, Androstenediona, Vitamina D, Testosterona, Estrogen i Aldosterona decauen dramàticament. Aquestes són totes les hormones que es fan d’aquest precursor en comú. Recorda que resistència crònica a la Leptina porta a un hipercortisolisme enorme a cada moment! MAI OBLIDIS AQUEST FET BIOLÒGIC.

Això significa que cal que entenguem el que causa tenir elevats nivells de cortisol a nivell de terror cel·lular. (Levee 1). Això també significa que la resistència a la leptina clínicament portarà a baixos nivells de Vitamina D. Això explica completament la epidèmia que el metge John Cannell està reportant a les notícies del consell de la Vitamina D. Això a la vegada causa una baixada en la regulació de les cèl·lules T reguladores del sistema immunològic, i decreixerà el metabolisme dels ossos també ja que la Vitamina D és un co-factor en el metabolisme dels ossos. Ja que la DHEA i la Androstenediona també es veuen regulades a la baixa, les hormones sexuals esteroides es veuen també afectades ja que es formen a partir de DHEA i Andro. En humans més joves això pot portar a andropàusia prematura, libido baixa i perimenopausia prematura sempre que l’estrès està present. Quan això passa en gent més gran, com en dones menopàusiques, destrueix la libido i el balanç d’electròlits (efectes de la baixa aldosterona) i causa osteopenia i osteoporosi. Les femelles més joves perden el control de la fecunditat, maduració de l’òvul, i pateixen amenorrea.

La evolució no afavoreix aquestes activitats quan la teva hormona de l’estrès està elevada. Afavoreix abans la supervivència per sobre d’aquestes activitats. Aquesta va ser una observació que va trencar tots els meus esquemes quan em vaig adonar. En el cas dels homes, la longevitat està íntimament vinculada als seus nivells de testosterona. Aquí hi ha un enllaç que confirma això.
http://www.nature.com/ijo/journal/v27/n7/fig_tab/0802292f1.html

L’alt cortisol afecta també directament l’eix Hipotalàmic-Pituitari-Adrenal (HPA). El cortisol bloqueja directament la enzima 5’deiodinasa que converteix la T4 en T3 (això té lloc al fetge). La Hormona Alliberadora de Corticotropina (CRH) (que es pot veure elevada en estats d’alta producció de cortisol) bloqueja directament la TSH. La implicació d’això és enorme ja que la Hormona Estimulant de la Tiroides (TSH) i la T3, la hormona tiroide activa, es veuen ràpidament inhibides en aquest procés. Immediatament, qualsevol excés de T4 es veu convertit en T3 reversa. La T3 reversa és un inhibidor COMPETITIU de la T3, la hormona tiroide activa. Això bàsicament apaga la tiroides! (benvingudes senyoretes).

Això és un interruptor biològic necessari per a regular el metabolisme a la baixa en moments d’inanició. Això és precisament el que passa quan es passa fam o hi ha anorèxia. Un cop la T3 es veu apagada, no pot haver-hi combustió de greixos a nivell del múscul amb la UPC3. Recordem que la activació de la UCP3 requereix que la T4, T3 i Leptina estiguin funcionant correctament. Amb nivells alts de cortisol simplement no poden. Tallar en sec aquestes hormones podria ser algo bo a nivell biològic si estàs passant gana de debò o tens obesitat mòrbida. La CRH també inhibeix directament la TSH. Aquest és el motiu pel qual la TSH és un marcador horrible per a comprovar l’estatus de la tiroides. Si no coneixes els teus nivells de cortisol pots inferir zero informació d’un panell de tiroides. Aquest és el motiu número u pel qual molts trastorns de la tiroides són mal diagnosticats.

Cortisol disparant-se. Si és la norma habitual es pot tornar un gran problema. T’identifiques?

La part trista és que la majoria dels endocrins semblen haver oblidat aquest fet bioquímic vital. És la major font de frustració de molts pacients afectats per la seva condició de la tiroides. La CRH bloqueja també directament la secreció d’Hormona del Creixement (GH). Això significa que obtens sarcopènia i osteopènia a la vegada! Nivells baixos de GH (IGF1) augmenten els teus nivells de greix corporal, baixen la teva capacitat de mantenir massa muscular magre i augmenten la osteopènia en alt grau. A més causen que el múscul cardíac falli i baixi el volum del batec. La sarcopènia és el resultat de baixos nivells de IGF1 o GH, i és un presagi de possible mort anticipada, especialment pel que fa al cor.

Hi ha dades excel·lents avui dia que suporten la idea de que l’ús de GH i Testosterona ajuden a mantenir la salut cardíaca a mesura que ens fem grans degut a aquestes causes. Els alts nivells de cortisol venen de l’estrès. Les causes de l’estrès en els humans són:

• Psicològic
• Traumàtic
• Infecciós
• Al·lèrgic
• Electromagnètic (EMF)
• Xenobiòtic
• Geopàtic
• … i també deguts a la resistència a la leptina i la disbiosi.

Punts claus pel que fa al cortisol:

1. Qualsevol cosa que causi elevació crònica del cortisol causa malalties cròniques.
2. Qualsevol elevació crònica de cortisol i insulina portarà a alguna mena de malaltia crònica i a la mort.
3. Signes i símptomes de que realment tens problemes amb l’estrès i el cortisol faran que els metges et posin en una o varies de les següents medicacions:
   1. Estatines
   2. Premarin
   3. Synthroid
   4. Prilosec / Omeoprazol
   5. Hidrocodona
   6. Norvasc / Amlodipina
   7. Glucofagen/metformin
   8. Albuterol
   9. Claritin / Loratadina
   10. Prozac / pastilles per a dormir

La raó és simple. No hi ha un test a la sang per a mesurar els nivells de cortisol que sigui acurat, i els metges no se n’adonen que el test en saliva del cortisol és realment acurat. La NASA i la FAA utilitzen tests en saliva per a monitoritzar els seus astronautes i pilots. Quan veig aquesta combinació de medicaments i a partir de la demografia del pacient, sé automàticament que tenim probablement un problema de cortisol sense necessitat de realitzar qualsevol test. Generalment, acabaré comprovant la meva sospita clínica amb un test salivari de cortisol. Així que els metges escolten els símptomes dels seus pacients i tracten els símptomes, però no la causa subjacent, HIPERCORTISOLISME.

De lluny, la causa número u als Estats Units és la Dieta Estàndard Americana (SAD) carregada de massa carbohidrats o massa PUFA (àcids grassos poli-insaturats especialment omega 6), els quals porten a la resistència a la leptina i a l’acumulació de greix. Ambdós incrementen el FNT-alfa. I així ens trobem altre cop a dalt de tot d’aquest post. El cercle de la vida en un post. Ara ja ets un endocrí. Probablement ara mateix sàpigues més que ells.

Termes relacionats:

• Nutrició
• Leptina
• Salut
• Dieta