Volia fer això de manera ràpida com a Perla del Dia però al final ho he anat allargant així que he preferit dedicar-li un post sencer. No m’estendré massa tampoc, per això.
El que porto avui és un extracte del capítol 5 del llibre The Perfect Health Diet dels Doctors Paul i Sou-Chong Jaminet i que ja et vaig introduir en aquesta entrada del bloc.
A mode de resum, aquest capítol explica que sembla haver un rati de macro-nutrients ideal per al cos per a tots els mamífers, i que no tots l’obtenim de la mateixa manera en funció de com la evolució ha desenvolupat tant el nostre cervell com el fetge i els intestins. Cada estratègia permet obtenir aquests macro-nutrients de diferents dietes, unes més basades en plantes i altres més en carn. En funcio de la nostra reducció en l’intestí i el creixement del cervell, sembla que podem digerir menys fibra dels vegetals i que la base de la nostra dieta estaria en els greixos -fent funcionar el cervell majoritàriament amb cetones- i la majoria de glucosa l’obtindriem a parts similar entre la transformació al fetge de la proteïna i una altra part -petita- realment de fonts actuals de carbohidrats.
Si t’interessa esbrinar una mica més sobre com estem realment pensats per a funcionar, és bastant interessant.
Nota 1: A partir d’aquí, com de costum, són paraules dels Jaminet
Nota 2: Avui no hi ha citacions a la Viquipèdia ni articles científics, pots trobar les referències dels autors al llibre 😉
Les tres estratègies nutricionals dels mamífers
Tot i que els mamífers frisen amb similars tipus de macronutrients, podem veure diferències entre omnívors, carnívors i herbívors. Cada dieta té una estratègia diferent per a satisfer les necessitats de glucosa del cos:
- Els omnívors mengen suficients carbohidrats per a obtenir directament les necessitats de glucosa del cos.
- Els herbívors obtenen poca glucosa de la seva dieta però fins al 70 per cent de les seves necessitats energètiques dels àcids grassos de cadena curta produits per la fermentació a partir de bacteries.
Aquests àcids grassos de cadena curta amb nombre parell d’àcids grassos poden ser transformats en cetones pel fetge, les quals nodreixen les neurones, reduïnt les necessitats del cos de glucògen; els àcids grassos amb nombre senar de carbons poden ser usats per a generar glucosa.
- Els carnívors obtenen pocs o cap carbohidrat a través de la dieta i satisfan les seves necessitats creant glucosa a partir de la proteïna.
El fet que aquestes tres estratègies hagin sigut efectives des d’un punt de vista evolutiu mostra que totes poden provar una salut òptima en mamífers. En el cas dels humans hi ha certes implicacions:
- La majoria de mamífers satisfan la seva necessitat de glucosa fabricant-la en el fetge, no a través de la dieta. …
- La ingesta d’àcids grassos de cadena curta i mitjana cobreix un ampli rang -0 a 70 per cent-.
…
Per què els humans necessiten consumir els ratis de nutrients òptims dels mamífers
Comparats amb altres primats, els humans tenen un fetge un 12 per cent més petit e intestins un 40 per cent més curts. Això significa que tenim menys habilitat per a transformar el menjar quan proveeix una barreja de nutrients inapropiada per a obtenir els nutrients que necessitem per a mantenir la salut. Això es torna pitjor per a nosaltres quan es tracta de transformar fibra en greix. Els primats fan això al colon -l’intestí gros-. L’intestí prim és on els nutrients -la glucosa, els amino-àcids i els àcids grassos- són absorbits.
…
Els humans amb els nostres petits colons podem obtenir, com a molt, el 7 per cent de la nostra energia de la fibra, molt menys que el 60 per cent dels ximpanzés i goril·les.
…
La implicació d’això és que al igual que altres mamífers, els humans estan millor nodrits quan el nostre tracte intestinal pot aportar al cos una barreja de nutrients que provenen majoritàriament dels greixos, i una minoria de les proteïnes i els carbohidrats.
Conclusions
La estructura bàsica de la cèl·lula -un compartiment intracel·lular ric en proteïna envoltat de membranes grasses- no ha canviat en bilions d’anys. La necessitat de les cèl·lules de ser capaces d’obtenir energia canibalitzant-se elles mateixes tampoc ha canviat en aquest temps. Així que no hauria de resultar sorprenent que tots els mamífers tinguin similars necessitats de macronutrients.
Els mamífers necessiten diferents tipus de menjar -alguns són herbívors obligats, altres carnívors obligats- però això és perquè tenen diferents tractes digestius, no perquè els seus cossos tinguin diferents necessitats nutricionals.
Totes les dietes dels mamífers apunten cap als mateixos ratis de macronutrients: un rati en el que els macronutrients són majoritàriament greixos, i una minoritat de proteïna i greixos. La típica dieta mamífera té al voltant de 10 per cent de carbohidrats, 20 per cent de proteïna, 65 per cent de greixos saturats i monoinsaturats i un 5 per cent de greixos poliinsaturats.
Ajustant-se per al nostre cervell més gran, això suggereix un rati òptim per als humans de al voltant de 20 a 30 per cent de carbohidrats, 15 per cent de proteïna, 50 a 60 per cent de greixos saturats i monoinsaturats i un 5 per cent de greixos poliinsaturats.
Els quals són sobtadament similars als de la dieta Paleolítica, el procés que té lloc quan hi ha dejuni i el cos es cannibalitza ell mateix, i la composició de la llet materna ajustada per a satisfer les necessitats de creixement del cervell!
