Això és un tema que fa temps que em porta de cap i que curiosament ahir discutia amb un bon amic meu: la freqüent impossibilitat d’estar segur de que certa afirmació al voltant de la nutrició sigui 100% certa. Sempre pots trobar un contra estudi.
Particularment, com a enginyer que li agrada quantificar i establir processos ben definits, és quelcom que em trenca bastant. Així que al final no queda més que fer prova i error, veure què està passant al teu voltant, fer una mica d’estadística en base al que observes i aplicar la intuïció. I que sigui el que la evolució vulgui! Els anàlisis et poden dir certes coses però rarament totes, menys encara amb el que el teu metge de torn estarà disposat a mirar-te.
Suposo que lo ideal és anar fent seguiment d’un mateix i veure com et va amb certs hàbits al llarg del temps, però realment és una tasca bastant pesada i costosa, i sovint molt subjectiva. A mi particularment m’interessa molt i de fet, un projecte tecnològic que estic fent ara mateix va relacionat amb això. Bé, suposo que és el fascinant d’aquest món.
Avui llegia un post del bloc d’en Mark Sisson i m’ha fet pensar en això, he cregut que valia la pena dedicar 10 minutets a plasmar-ho com la perla del dia.
… Però aquest és el major problema amb la “ciencia” de la nutrició: qualsevol pot trobar un estudi que suporti qualsevol premisa. Això és: El peix is genial perquè és una font important d’Omega 3, però el peix és dolent perquè és una font de metalls pesats tòxics (mercuri), però el peix és bo perquè en realitat els metalls citats no estan presents en quantitats significativament perilloses, però el peix és dolent perquè el propi negoci va posar els mitjans econòmics per a finançar l’estudi que diu que realment no és dolent, i així ens podriem passar fins la eternitat.
Si hi hagués una resposta correcta, tothom l’estaria seguint. Imagino que el millor que cadascú de nosaltres pot fer és alinear els “filtres receptius” del nostre cervell amb les nostres creences actuals i crear hàbits que reforcin aquestes creences -i això, amb una mica de sort, resulti en cossos i ments més saludables. En última instància, jo he acabat per pensar que estem programats per a menjar principalment petites porcions de carn i vegetals, amb una mica de fruita per aquí i per allà ocasionalment. A mi em funciona (53 anys, 1’78m, 74.8kg, 8% greix corporal).
— “Mark’s Daily Apple – My Escape from Vegan Island”. Font original
