Fa dies que no escric res nou i començava a tenir la sensació de que ja tocava. Així que m’he dit: d’avui no passa!
Darrerament he estat absorbint moltíssima informació i la veritat és que el contingut del post d’avui podria haver estat sobre qualsevol altre temàtica; tinc un bon tou de coses sobre les que podria escriure! Com no m’agrada deixar escapar bon material, és possible que més tard faci un altre post, simplement enumerant alguns d’aquests temes i recursos associats, per si algú està avorrit i li vol donar una ullada 😉
El tema és que, sovint, la vida té curiositats, i una d’elles és que en pocs dies m’he anat trobant diverses vegades -per vies diferents- amb el treball de la Denise Minger, així que he pensat que probablement s’ha guanyat el mèrit de ser el següent personatge que introdueixo al meu blog 🙂
Sobre la Denise
Qui és la Denise Minger? Suposo que a ningú qui hagi arribat al meu bloc li sonarà de res. No és cap personatge famós de la premsa del cor, ni cap estrella del futbol, ni cap polític mangui que sigui la sensació del mes. A menys que un estigui molt posat en tot el rollo del que passa en l’escena de la blogosfera yanki sobre nutrició, salud, etc. segur que li ha passat desapercebuda, per això us la introdueixo. És una noieta Nord Americana de 26 anys que en els darrers temps ha sorprès a la comunitat pel fet d’haver tirat pel terra tot el treball del Doctor T. Collin Campbell en el seu llibre més famós, ‘The China Study‘ (El Estudio de China). El Dr Campbell és partidari d’una dieta basada majoritàriament en menjars no processats i eminentment vegana. A través de les dades d’aquest estudi defensa la posició de que la proteïna animal és cancerígena i convé evitar-la.
Denise, que va decidir ser vegetariana quan només tenia 7 anys (!!) va patir alguns problemes de salut importants a mesura que passaven els anys (alguns en la línia dels que jo vaig trobar) i per això va començar a devorar informació sobre aquest tema, i al topar-se amb el llibre d’en Campbell, va decidir mirar a les dades reals sobre les quals es va basar l’autor per a defendre els seus arguments, i va veure que, en realitat, la interpretació que havia fet de els dades era molt arbitrària i en part, esbiaixada per tal de suportar una teoria que ell volia veure complerta, però que, en realitat, les dades diuen una cosa molt diferent!
No és el motiu d’aquest post parlar sobre el China Study -de fet és un tema que he mirat només per sobre- però val a dir que els anàlisis de na Denise sobre l’estudi són IMPRESSIONANTS (els podeu veure al seu blog RAW Food SOS) i que molts dels experts de la comunitat avalen les conclusions que ha extret la noieta. Val a dir que la Denise no té formació acadèmica especial ni en nutrició ni medicina, només una gran passió per la ciència, els llibres, els números i la nutrició (ànima bessona?) a part d’una immensa intel·ligència i capacitat d’anàlisi (molt superior a la meva, bé… m’alegro per ella ^__^¡)… que l’ha portat on es troba ara degut a la fama que s’ha guanyat, donant conferències al Ancestral Health Symposium i fins i tot escrivint un llibre.
Fa al voltant d’un any i algo que vaig anar a parar de casualitat al seu blog, llavors em va interessar molt ja que en aquell moment em qüestionava la viabilitat de la meva dieta vegetariana, i el camí que havia seguit la Denise em va donar moltes pistes per a analitzar punts forts i dèbils. Recomano MOLTISSIM llegir el següent post per als vegetarians/vegans que estiguin llegint ara mateix això. Cadascú ha de fer el que cregui més convenient, però sigui com sigui, si s’opta per no menjar productes derivats dels animals, crec convé saber quines són les principals mancances de la dieta i saber com minimitzar-ne l’impacte (dins del possible…). En aquest post la Denise fa un anàlisi que crec que és molt (MOLT!) encertat.
Deixant de banda això: fa un parell de dies que vaig estar escoltant uns podcasts del programa d’en Jimmy Moore on ella era la convidada. Si us interessa, podeu escoltar els podcasts dels següents enllaços, són molt interessants:
- Ask The Low Carb Experts: #12 – The Fallacy Of Vegan/Vegetarian Diets
- Livin La Vida-Low Carb Show: Episode 405: Denise Minger Exposes Some Major Flaws in ‘The China Study’
- Livin La Vida-Low Carb Show: Episode 430: ‘Encore Week’ 2011 Interview with Denise Minger
Sobre l’Ancestral Health Symposium
Aquest és un altre tema que volia tocar. Fa unes setmanes que em vaig adonar de l’existència de l’esdeveniment anomenat ‘Ancestral Health Sympossium‘ (d’ara en endavant AHS, que sinó em dona algo escrivint :D). Que què és això us estareu preguntant? Doncs és un esdeveniment que dura un parell de dies on es reuneixen cada anys moltes de les principals figures del “moviment ancestral”, per dir-ho d’alguna manera, que com podràs deduir, contempla tot el que vindria a ser alimentar-se de manera més natural, a partir d’aliments naturals, estil de vida més d’acord amb els principis evolutius, fugir una mica de tot allò negatiu que ha creat el món modern, etc.
Aquest any l’AHS tindrà lloc del 15 al 17 d’Agost a Atlanta i la veritat és que quan ho vaig veure em va entrar com unes ganes enormes de planejar un viatge allà i assistir-hi, sobretot tenint en compte que enguany estem a finals de Juliol i no he planejat cap viatge. La veritat és que encara m’ho mig plantejo… però hi ha diversos factors que ho fan bastant inviable… bàsicament la pasta, com no. Tampoc sé molt bé que hi pintaria jo allà, i més sol. L’entrada és cara, naturalment, ja que no està pensant per a que hi vagi qualsevol, com a la majoria d’esdeveniments similars. En qualsevol cas, això no treu que deu ser guai anar-hi! M’he proposat que si el bloc té continuïtat i la meva economia i ganes també (xDD) sempre hi puc anar l’any vinent. Ara que si algú s’apunta a una bogeria… encara estem a temps per als AHS13… ahí lo dejo 😀
Què té a veure això amb la Denise? Doncs que he estat xafardejant al YouTube per veure quina mena de presentacions t’hi pots trobar al AHS, i justament m’ha aparegut una ponència seva. Tracta sobre la carn i tot el debat que l’envolta: és saludable? és perjudicial? per què? quines serien les millors fonts de carns animals? Crec que és un tema particularment interessant que trenca alguns mites establerts pels principals detractors (típicament vegetarians) però que també llença una sèrie d’alertes als qui són fervents consumidors de productes animals. Jo he estat en ambdós costats i, naturalment, és un debat que m’interessa força vist des d’ambdós costats i que aquest vídeo complementa d’allò més bé.
A continuació us deixo l’enllaç al vídeo i un petit resum del que tracta, per tal que els qui no us defenseu amb l’anglès pugueu endur-vos alguna mena de coneixement útil del meu post -a part de tot el rollo que ja us he deixat anar sobre les meves fantasies sobre el AHS i la Denise *ejem*-.
Nota: Si ets vegetarià per convicció és probable que no vulguis veure alguna imatge desagradable del vídeo… tot i que això no el fa menys interessant, potser pots passar directament a les meves conclusions.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=VaEBMoHFrQA?feature=player_detailpage]
Resum
- Com la carn va esdevenir el punt de mira i passar a tenir mala reputació? Nikolai Anichkov, biòleg, va experimentar alimentant conills amb colesterol l’any 1913 i va veure que els feia desenvolupar arteriosclerosi. Denise argumenta que és normal i previsible ja que els conills no estan biològicament adaptats per a alimentar-se d’aliments rics en colesterol i que la cosa canvia molt quan es prova amb humans -que sí estem pensats per a menjar-ne-. Posa com exemple un estudi realitzat l’any 1991 per en Fred kern, MD, qui va estudiar el cas d’un home que menjava una mitja de 25 ous al dia durant 15 anys i va arribar als 88 anys sense canvis aparents en els nivells de colesterol a les seves analítiques i bona salut cardiovascular. Tela! No és que sigui recomanable seguir el seu exemple, però podria ser realment que la típica regla de “no més de 3 ous a la setmana” no sigui tan certa com pensàvem.
- Durant els següents 40 anys la comunitat científica dubta que el model dels conills serveixi com a evidència de que el colesterol pugui causar malalties cardiovasculars en humans, però cap als ’60 ressorgeix l’interès pel tema i cap al 1970 el Departament d’Agricultura dels EU comença a recomanar evitar-ne el consum. Cap al 1957 la AHA no veu cap correlació científica convincent entre el greix i les malalties cardiovasculars, però llavors el 1961 dóna un canvi radical d’idea de 180 graus i comença a aconsellar eliminar-lo. El motiu sembla ser no pas que hi hagués evidència científica, sinó l’expulsió dels anteriors membres de la comitiva i la pujada d’uns de nous, incloent el polèmic Ancel Keys, que va ser capaç de canviar tot el panorama.
- El senador George McGovern atén el centre per a la longevitat basat en dietes baixes en greix dirigit per Nathan Pritkin‘s (qui va reconèixer més endavant que aquest estil de vida l’havia fet degenerar més en la seva malaltia!) i és convençut de que la manera de lluitar contra la epidèmia de la obesitat és reduir els greixos saturats. El senador avisa al poble Americà de la nova tendència i així s’expandeix i desenvolupen les noves directrius dietètiques del país, ajudat per Ancel Keys i d’altres personatges amb interessos i ideologies diverses.
- Deixant de banda aspectes polítics: hi ha realment problemes intrínsecs en la carn? Certament hi ha alguns i Minger apunta a ells. El primer seria el concepte “limitat” que tenim de la carn. Quan pensem en carn, normalment ho fem només en el múscul, i així es reflexa quan anem a comprar a les botigues: la vasta majoria dels productes animals són, sobretot avui dia, talls de carn provinents del múscul. Bé, això diu Denise fent referència als EEUU, aquí no és massa estrany trobar òrgans als supermercats i suposo que en això estem per davant de la dieta Americana estàndard (no és massa difícil). Tot i així, em dóna la sensació que avui dia cada vegada es mengi menys. Cap dels meus amics diu de comprar fetge o ronyons quan hem de celebrar un aniversari… pizza, patates fregides, coca-cola i un pastís de xocolata semblen millors opcions… Deixant de banda costums: Denise fa èmfasi en que la “carn” és molt més que només els músculs, i que inclou tota la resta de l’animal. Segons uns gràfics molt interessants de NutritionData, mostra com el valor nutricional -especialment pel que fa vitamines i minerals- és molt superior en els òrgans que en els músculs. Fa especial èmfasi en el fetge i els ronyons. No vol dir que ara s’hagi de canviar tota la carn per òrgans, simplement que convé alternar-los si es vol reunir el màxim de nutrients possibles a través del consum de productes animals.
- Un altre aspecte clau (i que ja havia sentit anomenar abans) és que els músculs són molt rics en l’aminoàcid metionina, que si bé és indispensable per a la vida, també se sap que en elevades quantitats pot representar un problema, ja que genera excessiva homocisteïna -sobretot quan no es pot reciclar a través de les Vitamines B6 i B12- i que està directament vinculada amb processos inflamatoris, a més que interfereix amb l’absorció d’un altre aminoàcid, la glicina, i baixa els nivells de glutatió, un dels anti-oxidants més potents del cos. Hi ha certa evidència en recerca que mosta que limitar la metionina està directament vinculat amb més longevitat, de manera similar al que es produeix quan es fa dejú o restringeix calories.
- La idea és balancejar el consum de múscul amb òrgans de manera que els nivells de glicina compensin la possible pèrdua per la metionina i obtenir l’avantatja d’ambdós mons. Senyala algunes fonts importants de glicina: gelatina, brou d’osos, orelles de porc, la pell dels animals, el col·lagen i els teixits conjuntius.
- A continuació posa unes imatges una mica… “fortes” sobre diferents porcions d’òrgans d’animals. Per als vegetarians que no siguin per motius de conscienciació amb el benestar animal (com era jo) probablement no els hi farà gens de gràcia aquestes imatges. La veritat és que per un moment m’he plantejat de fer l’article sobre el vídeo per aquest motiu. Però finalment he pensat que he de ser consistent amb les meves decisions. Realment, molt sovint “ignorem” la crueltat que hi ha darrera el menjar d’origen animal ja que no ens arriba directament a nosaltres, sobretot avui dia que la majoria ens ve servida en plat directament per la mare, el restaurant o a través de productes elaborats. Però cal tenir en compte que un frankfurt no és diferent d’altres aliments que a priori ens xoquen més. Trobar uns repulsius però acceptar lliurement uns d’altres més socialment acceptats… té sentit realment? Sobretot quan probablement, els últims siguin molt pitjors a nivell nutricional que els primers? Crec que cal fer reflexionar, com a mínim des del punt de vista nutricional. Ètic… ja he comentat el que pensava en el meu post introductori. Em segueix sabent greu, però jo sóc el més important i la evidència em porta a pensar que la nutrició òptima contempla majoritàriament animals i fruites i verdures.
- Un altre tema MOLT IMPORTANT: Les amines heterocícliques (HAs) i els carbons policíclics aromàtics (PAHs). Són compostos que es formen quan els aminoàcids, els sucres i la creatina s’exposen a altes temperatures, bàsicament quan fregim els aliments a temperatures bastant elevades (pensa en carn a la brasa o ben “passada”). Quan la carn queda torrada en el procés de cuinat, el més probable és que hi hagi presència de PAHs. El problema d’aquests compostos és que poden causar mutacions del ADN quan són metabolitzats per diferents enzims, i se sap que poden causar càncer, com a mínim en estudis animals. Hi ha certs estudis amb persones que han mostrat alguna correlació (que no és una prova realment) entre incidència de càncer (especialment colo-rectal) i el nivell i forma en que la carn consumida estava cuita.
- Algunes recomanacions respecte al punt anterior: cuinar les carns a través de procediments més “gentils” com bullir-la o saltejar-la lleugerament, evitar que es cremi, si es crema procurar treure la part cremada, no elevar-la a temperatures superiors als 300 ºC, marinar les carns abans de cuiner-les ja que sembla que pot reduir el contingut dels tòxics en un 90%, etc.
- La carn és una font molt rica de ferro, i en excés podria causar hemocromatosi si una persona té predisposició hereditària a patir aquest desordre. Els homes són especialment propensos a tenir nivells elevats de ferro (aposto a que no han contemplat als corredors de fons aquí xD) i el fet de consumir molta carn podria arribar a contribuir a un excés i causar problemes si es dóna la patologia. Aquest excés pot causar problemes com malalties del fetge, cardíaques, etc. En tot cas, Denise comenta que cal veure qui està subjecte a aquest risc i que d’altra banda probablement molta més gent es pugui beneficiar del ferro de la carn: per exemple les dones són propenses a tenir deficiència. Comenta també que els fitats i lectines que normalment són acusades de robar minerals del cos -com el ferro- poden tenir un paper en ajudar a regular els nivells si cal.
- Altres estratègies per limitar l’excés de ferro: Donar sang regularment, evitar combinar amb aliments rics en Vitamina C (ja que augmenta la absorció), prendre te o cafè amb menjars rics en ferro (ja que redueix l’aborció). Naturalment, si el cas és al revés (deficiència de ferro) el consell seria al revés!
- En una de les preguntes, desmitifica el fet de que el fetge -al ser un filtre de toxines pel cos- contingui tals toxines quan anem a consumir-lo com a aliment, ben just al contrari. Curiós!
- Un altre assistent pregunta si, des d’un punt de vista de sostenibilitat, creu que en alguns paisos podria ser útil adoptar el consum d’insectes. Denise comenta que, efectivament, són molt nutrients i que no hi veu problema. Crec que aquí ens costaria acostumar-nos-hi… xD
