En l’últim post de caire personal, comentava que després d’haver fet uns cursets online i veure que ho podia tirar endavant més o menys bé, m’estava rondant pel cap de posar-me en algo bastant més sonat, i que, si es donava el cas, ja posaria alguna notícia per aquí.
Doncs si, finalment m’hi vaig decidir i… ara mateix em trobo matriculat com a estudiant de primer de carrera altra vegada! Més concretament de la Doble Titulació de Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, de la Universitat Isabel I, la primera que ofereix aquestes titulacions de manera totalment online. Això vol dir que, d’aquí un temps, les coses que aneu llegint per aquí potser tindran fonament i tot 😀
El fet és que el curs va començar el passat dia 1 d’octubre i fins ara no m’havia pogut posar gaire a consciència amb el temari, degut a la catàstrofe dels discs durs. Però ara ja he estat fent una mica de feina i mica en mica em vaig posant al dia, però això m’ha tret temps per dedicar al bloc. De fet, veig que es tornarà la tònica habitual, així que, en part, és un problema. A la uni -la anterior xD- sempre ens deien que la tasca de l’enginyer és la de resoldre problemes de la vida real, així que fent honor a aquesta idea, he pensat que podria transformar aquesta debilitat en algo que reforci el bloc.
I així és que ben just em decidia a fer uns resums dels apunts de l’assignatura de fisiologia humana, per a que m’entrin més fàcilment els conceptes al coco, i llavors he pensat que, per una mica més d’esforç extra, ho podria convertir en una entrada del bloc!! Així aprenem tots 🙂
Doncs res, aquí us deixo un resum del que he anat estudiant durant la primera unitat didàctica (si, es veu que ara s’estructuren així els temes) que és la introducció a la fisiologia i anatomia humanes i comença amb el sistema múscul-esquelètic, que engloba els ossos, les articulacions i els músculs. Com és una mica llarg, avui deixo només la part referent a la posició de les parts del cos humà i els moviments. Pròxim dia següent fascicle.
La veritat és que, fent honor al títol del bloc, m’hagués agradat més començar amb continguts sobre nutrició, però ves per on, aquest primer trimestre no estic matriculat de res directament relacionat amb la nutrició (curiós, oi?). Crec que aviat hauré de canviar el títol del bloc per algun que englobi altres coses com l’exercici ja que sembla que sempre surt per un lloc o altre 0:)
Què és l’anatomia?
L’anatomia humana és una de les ciències bàsiques més antigues i forma part essencial de tots els estudis de les ciències de la salut. Segons la RAE, es definiria com la ciència que estudia l’estructura, situació i diferents relacions entre les parts del cos dels animals o les plantes.
Per a poder descriure les diferents estructures anatòmiques sense ambigüitat i de forma precisa, cal utilitzar una sèrie de conceptes bàsics sobre la organització del cos humà. Per a aquest menester, s’utilitza com a referència el que es coneix com la posició anatòmica estàndard.
Posició anatòmica estàndard. Cos erecte, peus lleugerament separats i paral·lels, braços estessos cap abaix al llarg del cos i amb les palmes de les mans orientades cap endavant i els dits polses apuntant cap a fora.
Termes direccionals
Per tal de poder explicar de manera concisa la ubicació de les parts del cos respecte de les altres, es defineixen els termes direccionals a partir de la posició anatòmica. Tenen l’avantatja que, amb poques paraules, els professionals de la salut poden ubicar amb exactitud qualsevol punt o activitat corporal. S’organitzen en dos grans grups: termes referents al cap i al tronc i termes referents a les extremitats.
Termes referents al cap i al tronc
- Dorsal (posterior) – Tot el que es dirigeix cap enrere, cap a l’esquena. Per exemple: el cor té una posició dorsal respecte a l’estèrnum.
- Ventral (anterior) – Tot el que es dirigeix cap endavant, cap al pit. Tornant a l’exemple anterior: l’estèrnum està en ventral al cor.
- Cranial (superior) – Tot el que es dirigeix cap al crani. Exemple: el coll és cranial respecte l’abdomen.
- Caudal (inferior) – Tot el que s’allunya del crani. Exemple: el coll és caudal respecte el crani.
- Superficial – Implica que està més a prop de la superfície corporal. Exemple: la pell és superficial respecte els músculs.
- Profund – La posició és més llunyana de la superfície del cos. Exemple: els músculs són més profunds que la pell.
- Lateral – Tot allò que s’allunya del centre del cos cap als costats de dreta a esquerra. Exemple: les espatlles són més laterals que l’estèrnum.
- Medial – El que s’apropa al centre (cas invers del lateral). Exemple: l’estèrnum està en una posició medial respecte les espatlles.
Termes referents a les extremitats
- Proximal – Més proper al punt d’unió d’un membre del tronc amb el cos. Exemple: el genoll està en posició proximal respecte al peu.
- Distal – Més llunyà al punt d’unió anterior (contrari de proximal). Exemple: el peu està en posició distal respecte el genoll.
- Dorsal – És la part oposada a la palma de la mà o la planta del peu.
- Anterior – Mateix concepte que en el cas respecte cap i tronc. Exemple: En posició anatòmica, la palma de la mà està en posició anterior respecte de la part dorsal.
- Posterior – Similar al concepte de dorsal en el cas del cap i i el tronc. Exemple: El taló del peu està en posició posterior als dits.
- Lateral i medial – Mateix significat que en el cas del cap i el tronc. Exemple: En la posició anatòmica, el dit polze està en la posició més lateral mentre que el dit menut està en la més medial.
Diferents termes representats sobre la posició anatòmica estàndard
A part d’aquests conceptes direccionals, també hi ha el concepte de decúbit, que és la posició del cos estirat horitzontalment (decúbit vindria del llatí decumbere que vol dir “jeure” o “anar a dormir”). En funció de la posició, es pot classificar en:
- Decúbit lateral – Tombat o estirat de costat
- Decúbit supí – Tombat cap amunt
- Decúbit pron – Tombat cap avall
Decúbit supí i prono
Plans i eixos d’orientació
En funció de les dimensions espacials on tenen lloc els moviments, es distingeixen tres plans:
- Pla sagital (o medial o antero-posterior) – És un pla vertical que divideix el cos en mita dreta i esquerra, s’hi realitzen els moviments vistos de perfil.
- Pla frontal (o lateral o coronal) – També orientat de manera vertical, divideix el cos en meitat anterior o posterior.
- Pla transversal (o horitzontal) – Divideix el cos horitzontalment, originant una meitat superior i una inferior.
Plans que divideixen el cos humà
- Eix sagital (o ventro-dorsal o antero-posterior) – Es dirigeix horitzontalment de darrera al davant. El forma la intersecció entre els plans sagital i transversal.
- Eix frontal (o transversal o lateral) – S’estén horitzontalment però de costat a costat (esquerra a dreta). Es forma per la intersecció dels plans frontal i transversal.
- Eix longitudinal (o craniocaudal o, simplement, vertical) – Des de la posició anatòmica, aquest eix s’estén de dalt a baix, és a dir del crani als peus. Es formaria per la intersecció entre els plans frontal i sagital.
Eixos direccionals
Conceptes de moviments corporals
La següent es una mostra simplificada dels moviments corporals més genèrics, i descrits en funció dels plans i eixos explicats en el punt anterior.
Respecte al pla sagital:
- Flexió – Quan el moviment disminueix l’angle entre dos segments corporals.
- Extensió – Quan el moviment augmenta l’angle entre dos segments.
Respecte al pla frontal:
- Adducció – Quan el moviment apropa el segment corporal cap a la línia mitjana del mateix.
- Abducció – Quan el mateix moviment és de separació o d’allunyament respecte la seva línia mitjana.
- Inclinació lateral – Consisteix en un moviment referit normalment al coll i al tronc en que els segments semblen lliscar sobre el pla frontal.
Respecte al pla transversal:
- Rotació – Moviment d’un segment corporal al voltant del seu eix longitudinal. Pot ser interna o externa depenent de si es realitza en direcció medial (cap endins) o cap a fora, respectivament.
Finalment, anomenem circumducció a un moviment circular de la porció distal d’una extremitat, en el que es combinin flexió, extensió, abducció i adducció.
Si és que no ni ha res com una imatge, oi?
Bé, fins aquí per avui. Per a acabar, un vídeo, per als qui siguin tant capçots com jo que necessiten alta estimulació visual per a absorbir correctament aquest tipus de conceptes. Després de revisar uns quants, m’he quedat amb el que simplement… no parlaven xD
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=1YENSD0WdP0&w=640&h=360]
