Desprès d’uns dies sense publicar res per falta de temps, em disposava a crear algun contingut nou. Però avui he estat veient diverses coses i no tenia molt clar sobre què fer una entrada, així que he pensat que podria simplement comentar breument les coses que he anat veient durant aquests dies. Hi ha una mica de tot, per això ho he anomenat popurri (em consta que la paraula existeix en aquest sentit en català, segons diccionari.cat).
Coursera – Diabetis: diagnòstic, tractament i oportunitats
Després d’acabar el curs de Coursera de la Universitat de Duke sobre Introducció a la Fisiologia Humana (del que parlava en l’últim post) he estat mirant quins cursos comencen recentment per a apuntar-me a un altre. La veritat, hi ha uns quants! i m’he de racionar el temps, que no dono abast, però he vist un parell de cursos molt xulos i no m’he pogut resistir a apuntar-m’hi 🙂 Tenen pinta de ser més senzills que l’anterior, per tant no crec que em consumeixin tant de temps -o això espero!- Un d’ells és sobre la diabetis, de la Universitat de Califòrnia. Entre ahir i avui he vist els continguts de la setmana 1… i està prou bé!
Tot el que té a veure amb el metabolisme m’interessa des de que vaig començar a entrenar amb peses i a cuidar la dieta, com explico al post introductori del blog. Quines són les claus per a un cos de revista: ben proporcionat, amb un balanç hormonal òptim, amb un baix % de greix corporal, fort i atlètic? Per què algunes persones l’assoleixen fàcilment i d’altres no hi arriben mai? Es genètica o es pot aconseguir amb treball dur i diligència? A mi m’agrada pensar que la segona part preval sobre la primera!
I què te que veure això amb la diabetis? La diabetis (especialment la no auto-immune, sinó la de tipus 2, l’adquirida a través dels mals hàbits majoritàriament) no deixa de ser una conseqüència d’un metabolisme degradat. D’adolescent, la meva vida sedentària i farcida de menjar processat en excés em va portar al borde de la síndrome metabòlica, per això és un tema que em sensibilitza. Comprendre això i revertir-ho al màxim crec que és clau per a mantenir-se sensible a la insulina (i la leptina) i per tant recuperar l’eficiència metabòlica i així maximitzar la probabilitat d’extreure el millor de l’entrenament i la dieta a favor dels meus objectius. I ja no només per a mi, entre els qui m’envolten també veig gent que crec que els hi afecta silenciosament, per això treure l’entrallat del tema i difondre’l s’ha tornat com un repte per a mi.
El curs aquest es mereixeria un post sencer resumint-ne els continguts, i no ho descarto. Si hagués de fer un resum a grans trets del que s’ha vist fins ara, el missatge més important seria que, en tots els casos de la malaltia, l’objectiu és mantenir uns nivells òptims de sucre en sang, que es tradueixen en valors òptims dels marcadors de glucosa en dejú, postprandial i de la Hemoglobina A1C, que en alts nivells tots estan correlacionats amb malalties del cor, del sistema nerviós, etc. Altre cop més evidència de que alts nivells de sucre en sang son la “peste”, vaja. Ara connecteu-ho amb com una dieta basada en aliments naturals i sense menjars altament processats ni sucres refinats, que regula de manera natural els nivells de carbohidrats -especialment dels dolents- pot jugar a favor de la salut. Força evident.
El curs està aquí, per si algú el vol fer, està en anglès, és clar:
https://www.coursera.org/course/ucsfdiabetes
La relació entre la llum del sol i la diabetis
Relacionat amb el tema anterior: mentre feia els exercicis que proposa el curs per a avaluar els coneixements adquirits m’ha sorgit un dubte sobre una pregunta que m’ha portat a cercar més informació i donar amb un article interessant. La pregunta demanava quins paisos són els que tenen més risc de patir diabetis de tipus 1?. El material del curs explica que els països que viuen més a prop de l’equador mostren certa protecció enfront dels més nòrdics, però no dona massa detalls més.
El següent article explica que sembla haver una forta correlació entre deficiència de vitamina D en infants i la probabilitat d’esdevenir diabètics de tipus 1. Efectivament, una cerca ràpida mostra uns quants estudis indicant que així sembla ser. L’explicació podria ser que nivells òptims de vitamina D ajuden a mantenir el sistema immune funcionant de manera òptima i protegeix contra la reacció immune que destrueix les cèl·lules beta del pàncrees en els primers anys de vida. Cal recordar que la vitamina D se sintetitza principalment a partir de l’obtenció de la llum solar, i que viure molt amagats de la llum del dia -com ens passa avui dia a la societat moderna- podria estar-nos causant una deficiència important.
http://www.naturalhealth365.com/diabetes_news/504_diabetes.html
Dr Kruse i la biologia circadiària
La notícia anterior m’ha recordat la doctrina del Dr Kruse, un dels meus personatges preferits del panorama a internet al voltant de nutrició òptima i la reversió de les malalties degeneratives de la societat moderna. Segons ell, la biologia circadiària resulta clau per a una salut òptima. Tant clau, que fins i tot què mengem pot no resultar tant important com quan, on i com. Què vol dir això de biologia circadiària? En una perla del dia ja vaig fer una mica de intro, probablement en algun altre post també, ara em falla la memòria, però és un tema probablement important.
El cos humà regula certes hormones i processos bioquímics del cos en un patró de 24h i que es repeteix a diari anomenat ritme circadiari, que està altament influenciat per la llum del dia i les estacions de l’any. Això està demostrat i no és controvèrsic. El que ja és una mica més dubtós és fins a quin punt el ser humà necessita estar 100% sincronitzat amb el dia natural per a mantenir una salut òptima. Tot i que podria semblar que els horaris nocturns són possibles sempre i quan un descansi prou, mengi bé, es cuidi i tal, hi ha molta evidència emergent de que una pobre exposició a la llum del dia, sumat a exposició a llum artificial per la nit, més canvis en els nostres patrons d’horari al dormir i tot el que ens allunya del “cicle normal” serien altament detrimentals per la salut. El Dr Kruse fins i tot opina que certs aliments només haurien de ser menjats en certes èpoques de l’any ja que l’efecte fotoelèctric determina el tipus de “combustible” que ens resulta òptim consumir.
I amb això dono entrada a una foto que vaig veure l’altre dia i que ara m’ha vingut al cap, sobre el seu “model quàntic de salut”. Abandona el concepte de que la genètica determina en bona part el destí de les persones, que la obesitat és un problema de calories consumides vs gastades i de que simplement hauríem de menjar menys i moure’ns més, i la resta de problemes resoldre’ls amb una pastilla. A canvi, fa èmfasi en la importància de comprendre que el cos té un manual d’instruccions i que seguir-lo és clau, i no molt complicat: cal escoltar les lleis de la física quàntica i aplicar-les. Segons això, l’entorn que ens envolta i com ens afecta és el més crític i el primer que cal atacar, especialment des del punt de vista dels ritmes circadiaris i l’exposició a la EMF (energia electromagnètica).
El model de “salut quàntica” del Dr Kruse. Revelador o pseudo-ciència? No sé, però com a espectador és interessant mantenir un ull posat en tot això, donat que si realment és cert, les implicacions serien vitals.
Eduard Punset i epigenètica
Avui he vist un ‘tuit’ sobre aquest article d’en Punset sobre epigenètica que lliga molt bé amb totes les idees del Dr Kruse (i d’altres, no és només una idea seva, de fet és una línia que cada cop més investigadors estan explorant) sobre que el que fem a la vida és molt més important que la base genètica. Així que amb sort, potser encara tingui una oportunitat d’esdevenir un model de revista o un maratonià sub 2h30 si la genètica realment es pot superar i sóc capaç de trobar el meu manual d’instruccions òptim. Ja veurem! Tot i que probablement jo no trobi la resposta 🙂
http://www.eduardpunset.es/21798/general/equipo-de-juego
Coses de la carrera, poc relacionades amb la nutrició
Realment aquest trimestre no és el de la nutrició. Casi tot el que estic fent té a veure amb fisiologia (però més orientat a ciències de l’esport) i aspectes “profesionals”. Hi ha dues assignatures que inicialment no em feien gaire pes però que mica en mica em van calant més: Prácticas de iniciación profesional i Técnicas de iniciación profesional.
La primera té com a objectiu formar als estudiants com a profesionals del món de l’esport, que han de conèixer tots els àmbits on és important, no solament en l’esport d’alt rendiment, sinó el rol que ha adoptat avui dia a la societat com a via d’oci, salut, com a vessant cultural, econòmicament, la implicació que té amb marques, fabricants i oportunitat de negoci, la premsa, etc. Els dos últims exercicis que he entregat darrerament tracten sobre les normes NIDE i UNE, que s’apliquen per a regular la normativa per a la construcció d’instal·lacions esportives, etc.
La segona assignatura no deixa de ser una mena de repàs de llengua del nivell que podem trobar al batxillerat, i el posa en el context de l’esport i la nutrició. L’últim exercici que he fet tracta de corregir un text mal puntuat! Igual que l’anterior, són assignatures que si hagués pogut escollir doncs probablement no les hagués agafat, però és el que té cursar una carrera, és un pack, amb coses que agraden i coses que no tant. Però val a dir que al final tot és un tema de prioritats; si pogués prescindir d’alguna cosa, prescindiria d’aquestes assignatures, però posats a fer-les, he de reconèixer que són interessants. Espero que aquesta última m’ajudarà a millorar la qualitat dels meus posts al blog! jeje.
Com a curiositat, a l’assignatura de fisiologia humana -de la qual sí he posat bastants continguts al blog recentment- estem entrant en més detall amb els ossos del crani i la columna vertebral. Dilluns em van fer realitzar un exercici bastant friki, el podeu veure aquí xD.
Film & Cook – Festival de Cine i Gastronomia
Ahir em vaig assabentar, a través del blog Me gusta estar bien, que els dies 21 a 24 de novembre se celebrarà a Barcelona el festival de cine i gastronomia Film & Cook. Hi ha un documental al programa que m’ha cridat l’atenció: Rawer. Pel que he pogut llegir, està basat en el cas real d’un noi a qui la seva mare ha inculcat un estil de vida vegà, ja que creu que és el millor per a la seva salut. El documental explora la vida del noi i de la seva mare i mostren com han de fer front a una societat que els mira de manera escèptica per anar contracorrent, i posa de manifest una sèrie de dilemes morals. Com podreu imaginar, com a “antic vegetarià” que he estat -des d’un punt de vista moral- i actualment omnívor, convençut de que és l’esquema nutricional òptim, m’interessa molt el dilema. Per menys que pugui m’hi intentaré escapar. A veure què tal!
http://www.filmandcook.com/film-and-cook.html
Guia de suplements de Examine.com
Si seguiu el blog i heu vist el post sobre les 7 espècies que no falten a la meva cuina, sabreu que molta de la informació que extrec sobre nutrients i suplementació venen de la web examine.com. Examine és una gran iniciativa per a recopilar l’evidència científica al voltant de tot això, des d’un punt de vista objectiu. A partir de la base de dades que estan recopilant amb tots els estudis científics sobre el tema, han generat una web on pots llegir tots les aplicacions dels suplements i principis actius de molts aliments. Fa temps que sé que per un mòdic preu es pot tenir accés a un PDF que és molt més pràctic de navegar. Fins ara no m’havia plantejat mai comprar-lo, però avui he vist que tenien una oferta en motiu de l’ampliació de personal que està gaudint l’empresa, i realment era força assequible. I he pensat que amb lo que me l’he mirat, i l’ús que probablement li acabaré donant al blog, per què no?
De fet, he pensat que el podria compartir amb vosaltres. No crec que sigui gaire legal, però bueno. En tot cas, un dels punts a favor de examine.com és que amb aquest únic pagament tens accés de per vida al document actualitzat, que es va auto-generant a mesura que la seva base de dades s’amplia. Jo us deixo la “foto” actual a data d’avui, que probablement demà ja serà diferent. Suposo que això és un tret diferenciador que em permet publicar més tranquil·lament la informació ja que en realitat la majoria de valor afegit bé en la possibilitat de disposar del document actualitzat.
Descarrega la guia de suplements i principis actius d’aliments
I bé, això és tot, ho deixo aquí per avui. Següent blog? Ni idea 🙂
