Avui dia 14 de novembre es el Dia Mundial de la Diabetis, una condició que afecta més de 370 milions de persones actualment i que va en alarmant creixement. Coincidint amb que justament estic seguint un curs gratuït de la plataforma d’ensenyament online Coursera sobre aquesta temàtica, tal com comentava al post de fa una setmana, he pensat que millor ocasió que aquesta per a dedicar-li un post, ninguna.
En la línia del darrer post sobre introducció a la genètica, el d’avui serà un resum dels primers temes que estic veient en aquest curs introductori de 6 setmanes de durada, complementat amb algo de info extra meva ja que l’estructura del curs és una mica rara i crec que la puc millorar de cara al post. Intentaré no anar-me per les branques per això 🙂
Què és la diabetis?
La diabetis mellitus o sacarina, més comunament abreujada com simplement diabetis, és un conjunt de complicacions metabòliques causades en part per factors hereditaris però en part també per factors ambientals (moment eureka! genètica i epigenètica), que resulta principalment en nivells de glucosa en sang anormalment elevats (hiperglucèmia).
L’organisme regula la glucèmia a partir d’un conjunt d’hormones, principalment la insulina, fabricada a les cèl·lules beta del pàncrees. La diabetis pot ser de diversos tipus però totes tenen en comú que hi ha un defecte en la segregació de la insulina, que impedeix regular els nivells de glucosa en sang i per tant pot causar problemes greus tant a curt com a llarg plaç.
Com dèiem, la diabetis afecta avui dia a més de 370 milions de persones, sent Xina el país amb més diabètics (al voltant de 92 milions) i estats units el de major proporció de la població, amb un 8% del total. Però la situació no va a millor: es calcula que el 2030 poden ser 430 milions de persones afectades, i probablement sigui una estimació optimista si tenim en compte que els inicis de la condició (síndrome metabòlica) solen passar desapercebuts fins que apareixen complicacions evidents.
Grosso modo, hi ha dos tipus principals de diabetis: tipus 1 i tipus 2. La diabetis de tipus 1 (DM1) acostuma a aparèixer durant la infància i és causada per la destrucció de cèl·lules beta del pàncrees deguda a un atac auto-immune. Per algun motiu (que veurem en breu) les cèl·lules T reguladores de l’organisme ataquen a les cèl·lules beta confonent-les amb patògens i les destrueixen, de manera que el pàncrees acaba per no poder produir insulina (ja que aquesta hormona se segrega únicament a través d’aquestes cèl·lules).
Com a conseqüència, el cos no disposa d’insulina per a regular els nivells de glucosa en sang, provocant atacs si aquest es descontrola, la qual cosa pot passar fàcilment en un àpat amb carbohidrats (que recordem, és la base de l’alimentació segons la piràmide nutricional típica).
En canvi, la diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) té lloc, no per una deficiència de cèl·lules productores de insulina, sinó per una resistència de l’organisme a aquesta hormona. Més concretament, diem que en DM2 hi ha dos defectes principals: resistència a la insulina i deficiència d’aquesta.
La resistència a la insulina va de la mà amb la obesitat, el curs no entra massa amb detall en el procés de com es gesta però en base a altres coses que ja hem vist ho podríem sobre-simplificar dient que degut als alts nivells constants de sucre en sang que hi ha quan hi ha un excedent calòric regular, especialment quan abunden els carbohidrats i de les fonts més denses i/o de ràpida digestió en combinació amb els greixos, i a sobre l’estil de vida no cancel·la aquest excedent, per exemple amb els principals agents protectors:
- Exercici suficient, o com a mínim un estil de vida actiu
- Gestió dels nivells d’estrès
- Descans apropiat durant la nit
- Manteniment d’una bona salut intestinal i hormonal
… i un tou de coses més, probablement algunes tant dispars com la sincronització amb les estacions i cicles de llum del dia, l’energia electromagnètica i altres toxines que danyen la comunicació de les cèl·lules de l’organisme i reduirien l’eficiència utilitzant l’energia disponible, etc…)
Quan aquest quadre d’interruptors epigenètics es manté prolongadament acabem amb hiperglucèmia i alts nivells d’àcids grassos lliures constant que provoquen hiperinsulinèmia i això causa una retroalimentació negativa en la majoria de teixits receptors de la insulina de manera que cada vegada esdevenen menys sensibles (resistents).
Per tant, amb el temps el cos acaba segregant més i més insulina per a aconseguir el mateix efecte ‘netejador’ del sucre excedent en sang, la qual cosa esgota també les cèl·lules beta mica en mica fins al punt que es pot acabar en l’estat DM1.
Però això és un procés lent, per això normalment es dóna més en adults (ja que causar el terror cel·lular necessari per a arribar-hi porta els seus anys…) però degut a l’abús que estem fent de l’estil de vida en l’actualitat, cada cop és més freqüent en adolescents i nens, fins i tot ja s’han donat casos extrems en recent nascuts!
En ambdós casos, les complicacions de la diabetis venen per la toxicitat de la glucèmia elevada que causa problemes tant a curt plaç (fam, ansietat per menjar dolços, set i excés d’orina) com a llarg plaç (obesitat, neuropatia, retinopatia i malalties cardiovasculars principalment -i especialment en DM2-) però degut al desgavell que hi ha en el metabolisme i els mecanismes de regulació de la insulina (probablement degut als defectes causats en els receptors de la leptina, la hormona que controla l’estatus energètic del cos, com explica el Dr Kruse).
També es pot donar el cas contrari: baixos nivells de sucre quan la insulina és més elevada de la que cal per normalitzar els valors de glucosa en sang (homeòstasi). En aquest cas poden sorgir altres complicacions més a curt plaç com ansietat, mareig, visió borrosa, sensació de desmai, etc.
A part dels dos principals, hi ha altres tipus de diabetis més infreqüents, donats principalment per defectes genètics. Alguns d’aquestes defectes venen per mutacions en els factors de transcripció, els més típics són el HNF-1alfa i la glucoquinasa, que afecten els mecanismes de regulació de la insulina de diferents maneres.
Més estrany encara (2% dels casos) es pot donar per mutacions a nivell mitocondrial. També hi ha casos de diabètics tipus 1 que no presenten anticossos, indicant que el seu cas no es tractaria d’un problema auto-immune. S’anomena tipus 1b.
Més informació
Bé, en una horeta redactant només he pogut cobrir 2 dels 14 vídeos que he vist fins ara… i de moment ja he fet massa fusió de continguts entre els vídeos del curs, la Viquipèdia i les teories del Dr Kruse. Això s’està tornant perillós de cara la integritat de la informació 🙂
Si de cas, és bon moment per tallar el rollo i deixar uns quants enllaços per a qui vulgui aprofundir una mica més en el tema:
- Coursera – Diabetes: Diagnosis, Treatement and Opportunities
https://www.coursera.org/course/ucsfdiabetes
El curs el pot seguir tothom que s’entengui una mica amb l’Anglès, és prou clar i a més hi ha subtítols. Cobreix els següents tòpics:
Week 1: Introduction, Diagnosis, and Treatment Plans
Week 2: Self-Management, Nutrition, Technologies, Behavior Modifications
Week 3: Pharmacotherapy
Week 4: Diabetes and Oral/Dental Health
Week 5: Frontiers/New Horizons
- Notícies relacionades amb el dia de la diabetis al Google Noticias
https://www.google.es/search?q=dia+mundial+diabetes&oq=dia+mundial&aqs=chrome.0.69i59j69i57j69i60j0l3.1931j0j7&sourceid=chrome&espv=210&es_sm=122&ie=UTF-8#es_sm=122&espv=210&q=dia+mundial+diabetes&safe=off&tbm=nws - Anàlisis empleats per a detectar la diabetis
http://www.bd.com/es/diabetes/page.aspx?cat=31555&id=31892 - Entrada al blog de fa un temps sobre el podcast amb el Dr Bernstein i el seu protocol per a pal·liar els símptomes de la diabetis també a base d’una dieta baixa en carbohidrats (en anglès)
http://nutricioblog.wordpress.com/2013/08/11/podcasts-dieta-baixa-en-carbohidrats-per-a-diabetics-dr-richard-bernstein/ - El blog sobre les hormones traduït del post del Dr Kruse – Hormones 101
http://nutricioblog.wordpress.com/2013/06/22/jack-kruse-hormones-101/ - Chapter One: Leptin. El primer post introductor sobre la leptina (en anglès, dens). Una de tantes entrades del blog del Dr Kruse relacionades amb la diabetis
http://www.jackkruse.com/chapter-one-on-leptin/