Avui he trobat un article molt interessant que intenta posar en evidència els possibles efectes que podria causar el WiFi en la salut. És un tema que segueixo molt d’aprop però del que encara no he parlat mai al blog, més que res perquè és molt controvèrsic i encara m’hi estic documentant.
El WiFi és un estàndard que utilitza ones de radio a una determinada freqüència per a transmetre dades de manera inalàmbrica, es basa en el fenomen d’electromagnetisme o camps electro-magnètics (EMF, en anglès). Hi ha hagut un bon grapat d’estudis inconclusius que fan que bona part de la comunitat científica -i segurament de la industria que hi està altament implicada- vulguin que es tanqui d’un cop el debat a favor de que la EMF no afecta de cap manera l’organisme humà ni causa càncer, com molta gent ha demandat en moltes ocasions. Però sembla que cada dia sorgeixen noves onades d’evidència de que potser realment si que té algo a veure, com el cas que ens ocupa avui.
Seguiré el tema d’aprop i, si escau, és probable que torni a publicar més coses al respecte. La notícia d’avui, extreta del diari online ABC News és bastant directa i m’ha semblat una bona oportunitat per introduir el tema per a sembrar la llavor (mai més ben dit!) de les implicacions que podria arribar a tenir.
Article original aquí
A la dreta, les llavors germinades (habitació normal). A l’esquerra, les llavors que no varen arribar a germinar (suposadament per l’acció dels dos routers WiFi). Resta de condicions idèntiques.
Un experiment de ciències d’un grup d’estudiants de 9è curs de primària ha guanyat interès a nivell mundial i podria fer-nos plantejar l’impacte de la ràpida proliferació dels dispositius WiFi a les nostres cases.
Cinc noies de la Hjallerup Skole, una escola d’educació primària de Dinamarca, va començar l’experiment a partir de donar-se compte de que quan dormien amb els seus telèfons mòbils a prop del cap durant la nit, tenien problemes de concentració el dia següent, segons ens explica el diari online danès DR.
Naturalment, no disposaven dels recursos per a conduir un experiment sobre com les senyals de WiFi afecten l’activitat cerebral, així que en comptes d’això, les noies van decidir fer un seguiment sobre com creixen les plantes situades prop de routers WiFi – i els resultats van resultar una mica impactants.
Sis planters que contenien llavors de creixens de jardí van ser situats en una habitació sense WiFi i sis més a una altra amb dos routers WiFi situats just al costat que, segons les noies, emetien el mateix tipus de radiació que un telèfon mòbil ordinari, reporta el DR.
Durant els 12 dies que va durar l’experiment, les llavors dels sis planters que estaven allunyats del WiFi van créixer de manera normal, mentre que les llavors situades al costat dels routers no ho van fer. De fet, algunes de les fotos fetes durant l’experiment mostren que les llavors del segon escenari van podrir-se.
“Això ha aixecat un intens debat a Dinarmarca al voltant dels potencials efectes negatius que podrien representar els telèfons mòbils i el WiFi” explica en Kim Horsevad, professor de biologia a l’escola.
En Horsevad comenta que un dels tòpics de debat al voltant de l’experiment es centra en si realment els efectes negatius patits per les llavors no podrien ser simplement deguts al calor emès pels ordinadors/routers emprats a l’experiment. Però també explica que les alumnes varen mantenir ambdós grups de llavors amb prou humitat durant tot l’experiment, i que tenien la temperatura controlada amb termòstat.
Un estudi similar va tenir lloc tres anys abans als Països Baixos, on els investigadors van notar que alguns arbres de la zona teniem com “tumors” a l’escorça, segons el Popular Science. L’experiment, conduit per la Universitat de Wageningen, consistia en exposar 20 arbres a diferents tipus de radiació durant tres mesos. Els arbres escollits per a provar la tolerància als senyals WiFi van començar a mostrar signes de malaltia deguts a la radiació, notat especialment a les fulles.
Tornant a l’atenció que està rebent l’experiment de les noies, Horsevad comenta que en Olle Johanssen, professor de Neurociència del Karolinska Institute de Suècia ha mostrat gran interès.
“[Johanssen] probablement tornarà a conduir l’experiment en un entorn científic, professional i controlat”, explica Horsevad. “Abans de prendre decisions dràstiques al voltant d’aquest tema basades en el descobriment de les noies, convindria esperar a veure els resultats d’aquest experiment”.
Bonus: Notar que la hipersensibilitat electromagnètica està reconeguda per la OMS com a conjunt de símptomes que presenta certa gent davant d’aquests camps, la qual cosa fa reflexionar.
