Passem molt de temps intentant ajustar-nos a les expectatives dels demés. Per això es podria dir que, en part, mai acabem de ser nosaltres mateixos. Aquest és el motiu pel qual molta gent marxa a la ciutat: d’aquesta manera poden viure de manera molt més anònima i trobar gent amb les seves mateixes predileccions. Això és el que en diem selecció per nínxol.
El rol dels gens, doncs, a la ciutat, serà molt més important. El mateix tipus de progressió té lloc a mesura que creixem. Mentre som joves estem subjectes als capricis i desitjos dels adults. Tothom és més gran que nosaltres i ens hem d’adaptar a ells. Un cop ens fem adults i esdevenim independents, l’entorn que compartim esdevé menor i ens tornem cada cop més nosaltres mateixos, tal i com determinen els nostres gens.
— “Genes and the Human Condition – Week 3 – My Genes Made Me Do It (lecture 5)” Font original
Perla del Dia – El rol de la genètica en el comportament
