[dropcap]P[/dropcap]rimer post de l’any! La veritat, no és el que tenia en ment per a la primera entrada, però se m’ha ajuntat la tornada de les vacances d’any nou amb un munt de coses pendents que he de resoldre, entre elles estudiar pels exàmens que són… d’aquí 4 dies! (panic mode ON), posar-me les piles amb el projecte iMProve, desenvolupar en un tres i no res la web de la edició 2014 de la Lliga Correcat, que l’any passat em va portar més de 300 hores :S, reprendre els entrenaments, processar les fotos del viatge (abans que s’acumulin a la pila, com les dels dos viatges anteriors…) i així un tou de coses més. Qui m’anava a dir que en un moment en el que no tinc feina arribaria a necessitar hores extra al dia per a tirar tota la “feina” endavant?
Davant d’això, el blog hauria de quedar rellevat a un 6è o 7è lloc, i de fet és al que m’havia resignat, però la grandesa del Twitter m’ha portat un estudi científic interessant -del qual només disposo del resum, afortunadament- així que és fàcil de traduir i publicar per aquí invertint-hi poca estoneta. Bingo! Continguts ràpids que em permeten tenir un post enllestit en mitja horeta i augmentar la meva productivitat, m’encanta. Sempre hi haurà temps més endavant per a posts quilomètrics 🙂
L’estudi d’avui, publicat a la revista científica International Journey of Obesity – Nature, és relativament recent, de juny de 2013, i la temàtica, doncs és fàcilment deduïble del nom de la entrada. Però per si no queda clar, suggereix que dormir poc augmenta la probabilitat que acabem cedint a menjar marranades. Tant senzill com això, ja podeu parar de llegir si voleu 🙂
Ok, si voleu una pista sobre els mecanismes pels quals això passa, aquí va la traducció literal del resum de l’estudi. Val a dir que el resum és breu i caldria veure l’estudi sencer però, d’altra banda, jo personalment tampoc l’entendria i si vas a mirar, el missatge final és el que resulta més interessant -suposant que l’estudi estigui en el cert-. A mi personalment em lliga bastant bé amb algunes de les coses que ja s’han tractat al blog amb anterioritat, relacionades amb la falta de son, l’estrès, el cortisol, etc.
Context
Se sap que la restricció del son altera la resposta a la ingesta d’aliments. No obstant això, els mecanismes neuronals subjacents d’aquest efecte no s’entenen del tot bé.
Objectiu
El propòsit d’aquest estudi va ser determinar si existeix un sistema neural que s’activi preferentment en resposta a aliments poc saludables en comparació amb aliments saludables.
Participants
Vint persones de pes normal, que normalment dormien 7-9 h per nit, van completar les dues fases d’aquest estudi controlat aleatori.
Intervenció
Cada participant va ser avaluat després d’un període de cinc nits de 4 o 9 hores al llit. Se’ls hi va realitzar una ressonància magnètica funcional (fMRI) en estat de dejuni, presentant en un disseny per blocs els estímuls detectats cap als aliments saludables i no saludables. Les respostes neuronals cap als poc saludables, relatives als estímuls alimentaris saludables després de cada període de son van ser avaluats i comparats.
Resultats
Després d’un període de son restringit (el de només 4 hores) per part dels participants, es va verificar que visualitzar els aliments poc saludables portava a una major activació del gir temporal superior i mitjà del cervell, així com del frontal mitjà i superior, del lòbul parietal inferior esquerre, del còrtex orbito-frontal i de la ínsula dreta, en comparació amb els aliments saludables.
En canvi, aquests mateixos estímuls presentats després d’un període de son habitual (wow, no sé vosaltres però per a mi 9 hores de descans no és “habitual”, no…) no varen produir patrons d’activitat específica marcadament diferents respecte als aliments poc saludables. A més, la ingesta d’aliments en resposta a la falta de son es va veure associada amb una disminució relativa de l’activitat observada en l’ínsula dreta, que és depenent del nivell d’oxigenació cerebral.
En cristià: quant dorms poc ets més propens a mirar cap al pastisset i engegar a dida la poma
Conclusió
Aquesta relació inversa entre l’activitat de l’ínsula i la ingesta de menjar, junt amb l’activació incrementada dels mecanismes de recompensa del cervell i dels centres sensitius en resposta als aliments poc saludables, ens proporciona un model dels mecanismes neuronals que relacionen la falta de descans amb l’obesitat.
