No em llencis. Sóc ric en co-factors vitals!Avui canvi de tòpic, tot i que sembla que darrerament tot està connectat amb el cervell. He vist aquesta notícia i m’ha semblat la candidata ideal per l’entrada del blog d’avui.
Per què? Doncs perquè fa temps que porto llegint sobre el rol crític de la Vitamina A en forma de retinol -la forma que es troba en els aliments d’origen animal, diferent dels beta carotens de les verdures- i suposo que ja era hora de dedicar-li una mica de protagonisme.
De passada, això potser us ajuda a veure per què els ous són un aliment tant complert i, si esteu llençant els rovells per fer-vos truites de clares perquè creieu que engreixen o perquè teniu por del colesterol dels ous, potser us ho vulgueu repensar. Però sempre sense abusar, és clar 🙂
L’estudi d’avui, publicat aquest mes a la revista CNS Drugs i dirigit per l’equip del doctor Fragoso, del Departament de Neurologia de la Universitat Metropolitana de Santos (Brasil), ens fa una revisió dels diferents mecanismes pels quals el retinol podria ser un poderós aliat en la lluita contra l’esclerosi múltiple.
Aquí van alguns dels punts més interessants que he pogut veure de la petita part de l’estudi, que pot ser accedida gratuïtament a través de la plataforma Springer Link aquí, o amb total accés per a aquelles organitzacions que tinguin un acord amb la plataforma. Val a dir que si la meva universitat tingués un acord amb SpringerLink ara us podria estar revelant els detalls de l’estudi sencer.
De l’abstracte:
La Vitamina A és un nutrient essencial amb un rol important en les respostes immunològiques i el desenvolupament del cervell. El seu metabolit principal, l’àcid retinoic (RA), és el responsable d’aquestes reaccions immunològiques atribuïdes a aquesta vitamina.
L’RA està involucrada en la plasticitat, regeneració, cognició i comportament cerebral.
El rol de la vitamina A en l’esclerosi múltiple podria ser dual: a la mateixa vegada que redueix la inflamació e incrementa la tolerancia a l’autoimmunitat, també ajuda a protegir el cervell.
Punts clau de l’estudi:
- La Vitamina A pot alterar la resposta immune de les cèl·lules a través d’un balanç de les respostes inflamatòries e anti-inflamatòries
- Els efectes de la Vitamina A en el sistema nerviós central (CNS) són a la vegada pro-regeneratius i anti-inflamatoris
- La Vitamina A s’ha mostrat efectiva en experiments protegint als ratolins contra encefalopatia auto-immune
- Encara s’ha de conduir recerca de rigor científic en humans abans de poder fer recomanacions adequades pel tractament dels pacients
Altres perles que trobem en les dues primeres pàgines de lliure accés a la revisió:
La vitamina A és una vitamina lipo-soluble i un nutrient essencial popularment conegut pels seus beneficis sobre la visió, la salut de la pell i la funció de la mucosa. Tot i així, aquesta vitamina té alguns rols addicionals en el cos, i la falta de vitamina A és fatal pels animals i els humans. Irònicament, degut a la seva potència d’acció i a la dificultat en excretar-la degut a la seva liposolubilitat, un excés també podria resultar perjudicial.
Ruta metabòlica que converteix el retinol en àcid retinoic (RA)
L’acció del RA controlant tant la resposta immune com la regeneració i reparació del CNS ha aixecat l’interès pel seu potencial rol en l’esclerosi múltiple (EM), una malaltia neurològica amb etiopatologia auto-immune.
L’EM és una malaltia inflamatòria i degenerativa del sistema nerviós central (CNS) que actua contra la pròpia mielina (la substància que recobreix les fibres nervioses).
L’etiologia i i fisiopatologia de l’EM encara no es comprenen del tot, però és probable que els factors ambientals puguin jugar un rol substancial en els diferents períodes de la malaltia.
Comentaris
Bé, ja sé el que us està preocupant. Sobre la possible toxicitat de la vitamina A, en principi no hi ha massa a patir, només caldria vigilar si feu un consum molt elevat de fetge animal o us suplementeu amb oli de fetge de bacallà, ja que són els aliments on la concentració de retinol realment es dispara per sobre dels valors límits considerats com a tòxics (més de 25.000 UI de manera puntual o més de 4.000 UI durant períodes prolongats de mesos).
Finalment, una petita reflexió que crec que fa la Perla del Dia. Avui dia la deficiència de vitamina A és rara, però tot i així la cada vegada major prevalència de malalties degeneratives com la EM fa pensar que potser part del seu rol protector, tal i com ens explica aquest estudi, s’estigui perdent. Podria ser, per això, que no l’estiguem utilitzant adequadament? Hi ha certa recerca recent que vincula els mecanismes de la vitamina A en les neurones amb les proteïnes sensores de la llum del dia, anomenades criptocromes. Aquesta notícia de ScienceDaily en fa 5 cèntims més.
