Tercera tongada d’estudis científics! En tinc un bon grapat carregats al Chrome, que em suplica que el descarregui una mica 🙂
Els podria dividir en 3 línies dominants:
- Connexió entre la vitamina A i la D, salut òssia i relació amb els ritmes circadiaris
- Tècniques de modelat aplicades a la biologia
- La flora intestinal i la connexió intestí-cervell
He tirat per aquesta tercera perquè en tenia més. Crec que és un tema del qual he de fer molta recerca encara. A més a més, fa uns dies que em ronden unes idees realment controvertides respecte aquest tema…
Sobre el rol de la flora intestinal en l’intestí (dens)
Una revisió de la literatura científica interessant que ens fa quatre cèntims sobre els mecanismes d’acció de la flora intestinal i la posa al nivell d’un ‘organ virtual’ del cos humà. És breu però complexe
The gut flora as a forgotten organ
O’hara, A. M. and Shanahan, F. 2006. The gut flora as a forgotten organ. EMBO reports, 7 (7), pp. 688–693.
Més sobre la microbiota, el metabolisme i l’efecte de la dieta
Similar al anterior, amb una mica més d’èmfasi en el rol de la dieta i mencionant el vincle amb l’obesitat i la diabetis tipus 2
Functional interactions between the gut microbiota and host metabolism
Tremaroli, V. and Bäckhed, F. 2012. Functional interactions between the gut microbiota and host metabolism. Nature, 489 (7415), pp. 242–249.
La connexió intestí-cervell, serotonina, IBS i altres
L’altre dia vaig usar un resum d’un estudi per a fer el ‘Sabies que’ de la serotonina. Algú estava interessat en l’estudi complert. Malauradament és de pagament, però a canvi deixo aquest que està sencer
The brain-gut interaction: the conversation and the implications
Prins, A. 2011. The brain-gut interaction: the conversation and the implications. South African Journal of Clinical Nutrition, 24 (3), pp. 8–14.
Control de l’apetit
Aquest article publicat al Journal of Endocrinology el 2005 és un detallat (i complex) compendi del mecanisme de control de l’apetit i descriu cadascun dels neurotransmissors implicats en la connexió intestí-cervell. Si teniu ganes de lectura densa no us defraudarà
Appetite control
Wynne, K., Stanley, S., Mcgowan, B. and Bloom, S. 2005. Appetite control. Journal of Endocrinology, 184 (2), pp. 291–318.
Control de l’apetit
Més sobre la microbiota, ens explica coses com l’impacte en l’expressió dels gens, l’impacte en el sistema inmune i efectes de variar la població amb l’ús d’antibiòtics, etc
Role of the gut microbiota in defining human health
Fujimura, K. E., Slusher, N. A., Cabana, M. D. and Lynch, S. V. 2010. Role of the gut microbiota in defining human health. Expert review of anti-infective therapy, 8 (4), pp. 435–454.
Sobre el l’aglutinina del blat i l’intestí prim
Aquest estudi en ratolins troba efectes negatius en la salut de l’intestí prim (escurçament de les vellositats de l’intestí) quan es sotmeten a la aglutinina de germen de blat, efecte similar al que succeeix en la malaltia celíaca
Morphological Changes of Rat Small Intestine After Short-Time Exposure to Concanavalin A or Wheat Germ Agglutinin
Sjölander, Er, A., Magnusson, K. and Latkovic, S. 1986. Morphological changes of rat small intestine after short-time exposure to concanavalin A or wheat germ agglutinin. Cell structure and function, 11 (3), pp. 285–293.
Celiaquía i desosdres mentals
Només tinc accés al abstract però les conclusions són clares e interessants. La celiaquía està associada a desosdres del comportament i depressió. Ara, vinculeu-ho als estudis anteriors i al ‘Sabies que’ sobre la serotonina!
Mental disorders in adolescents with celiac disease
Pynnönen, P. A., Isometsä, E. T., Aronen, E. T., Verkasalo, M. A., Savilahti, E. and Aalberg, V. A. 2004. Mental disorders in adolescents with celiac disease. Psychosomatics, 45 (4), pp. 325–335.
Sobre la presència de certs microbis i l’efecte en el nostre comportament
En aquesta ocasió un equip de recerca experimenta en eliminar directament una espècie concreta de bacteris de l’intestí en ratolins i troben que la seva absència afecta directament els seus nivells d’ansietat i el comportament alhora d’intentar escapar d’un laberint. Aquest estudi el vaig trobar fent recerca sobre una idea una mica boja que em ronda el cap sobre la possibilitat que els bacteris no simplement ens afectin com quelcom passiu, sino que ens puguin conduir a prendre certes decisions. Dit d’altra manera: i si els bacteris ens controlen?!
Reduced anxiety-like behavior and central neurochemical change in germ-free mice
Neufeld, K., Kang, N., Bienenstock, J. and Foster, J. 2011. Reduced anxiety-like behavior and central neurochemical change in germ-free mice. Neurogastroenterology and Motility, 23 (3), pp. 255–119.
Tot sobre els midons resistents (RS)
Per acabar, aprofitant la temàtica de l’intestí i la flora intestinal, i la casualitat que fa una estona parlava amb una companya lectora del blog sobre això, he pensat que valia la pena fer una cerca extra per a deixar-vos algo de info sobre el que està sent clar candidat als premis Paleo 2014: Els midons resistents! Bastant detallat, tot un 101
Resistant Starch — A Review
Sajilata, M., Singhal, R. S. and Kulkarni, P. R. 2006. Resistant starch–a review. Comprehensive reviews in food science and food safety, 5 (1), pp. 1–17.
