Reflexions
Avui li explicava a algú que un dels potencials problemes de les estatines és que com a conseqüència del bloqueig de la producció de colesterol en la ruta del àcid mevalònic també redueixen la producció de Coenzim Q10. Això no és controvertit, està ben establert per la literatura científica (estudi). El que no sembla tant clar és fins a quin punt aquesta regulació a la baixa és determinant i resulta un problema. La criticitat del paper del CoQ10 en la generació d’energia en els trilions de mitocondris de l’organisme en el pas de la cadena de transport d’electrons està també ben establert, i no és descabellat pensar que una reducció dels nivells impliqui disfunció dels mitocondris, això pot resultar en menor generació d’ATP, o sigui, energia o “combustible”
per a nosaltres, per a funcionar de manera òptima.
Alguns estudis han mostrat que reduccions del CoQ10 en el teixit muscular efectivament tenen com a conseqüència problemes de miopatia, i la debilitat muscular està entre alguns dels efectes negatius més reportats pels usuaris de les estatines, això també està ben establert i tampoc és controvertit.
Aquest és un dels possibles efectes negatius, altres serien major probabilitat de patir síndrome metabòlica, síndrome de fatiga crònica o malalties del fetge, tot bastant vinculat amb eficiència mitocondrial pobre si aneu a mirar. Per això s’està estudiant la possibilitat de que la seva suplementació sigui important en alguns d’aquests casos, com en l’ús d’estatines especialment lligat a risc cardiovascular (1, 2, 3).
Bé, la reflexió que he fet avui (i per això és una entrada de reflexió i no una notícia, perla o estudi científic) és que el nostre organisme realment es comporta com un cotxe. Requereix combustible per a funcionar (ATP… desde el punt de vista bioquímic) i amb això alimenta el seu motor (la respiració cel·lular, dirigida pels mitocondris) que mou tot el nostre enginy…
Quan naixem, el nostre motor és com el d’un Ferrari, pot generar una potència brutal. Però a mesura que envellim, i més davant les condicions de l’existència d’avui dia, el motor i l’enginy van degradant, fins que comença a funcionar com un Mercedes durant la pubertat, un Seat Leon durant la dècada dels 20, un Panda fins als 30-40 i un 600 a partir dels 50…
Per sort, sempre cap la possibilitat de passar pel mecànic o fer-li un ‘tunning’ al cotxe, tot i que els resultats són difícils d’igualar amb els que podríem esperar de la joventut, l’energia (esforç) que cal per la nostra part per tal de deixar el cotxe com abans és immensa. Però sempre és millor portar un bon manteniment que pagar una factura del copó més endavant. Si vaig ben encaminat en la meva recerca cap a la nutrició òptima -i aquest és el meu desig- espero que el blog sigui el vostre mecànic, que us permeti passar la ITV amb garanties 😉
Veure també:
- NutricioBlog – “Som el que els nostres mitocondris generen”
- Noticia InfoSalus, 2013 (En castellà, IMPORTANT!) – “La coencima Q10 disminuye la mortalidad por cualquier causa a la mitad”
