Encèfal
És la part del SNC que es troba continguda dins el crani. Pesa al voltant de 1.500 grams en l’adult, el que suposa un 2% del pes total del cos. L’encèfal adult està constituït per 100 mil milions de neurones i 1 bilió de cèl·lules de la neuròglia o glia.
Les neurones s’encarreguen de moltes funcions especials com:
- Sensacions
- Records
- Pensaments
- Activitat muscular controlada
- Regulació de les secrecions glandulars
La funció de les cèl·lules glials és el sosteniment, nutrició i protecció de les neurones; també mantenen la homeòstasi del líquid intersticial que banya les neurones.
Imatge agafada de comportese.com
Les parts principals de l’encèfal són:
A continuació, anem a entrar en més detall en cadascuna d’aquestes parts.
Tronc de l’encèfal
És la porció de l’encèfal situada entre la medul·la i el diencèfal, i forma la major ruta de comunicació entre el cervell anterior, la medul·la i els nervis perifèrics. Consta de tres parts:
Bulb raquidi
El bulb raquidi és la continuació de l’extrem superior de la medul·la espinal i constitueix la part inferior del tronc encefàlic. En el bulb es troben fascicles ascendents (sensorials) i descendents (motors) que comuniquen la medul·la amb l’encèfal. També s’hi localitzen nombrosos nuclis o centres de substància gris (cossos cel·lulars neuronals) que regulen funcions vitals com la respiració (àrea de la ritmicitat bulbar del centre respiratori), els batecs del cor (centre cardiovascular) i funcions no vitals com la tos, el vòmit o els esternuts.
Conté també nuclis que reben informació sensorial o generen impuls motors amb 5 dels 12 parells cranials:
- Nervi vestibulococlear (VIII) – Relacionats amb l’audició
- Nervi glossofaringi (IX) – Relacionats amb el gust, la deglució i la salivació
- Nervi vague (X) – Reposta a impuls sensorials i enviament d’impuls a les vísceres toràciques i abdominals
- Nervi espinal o accessori (XI) – Orígen de determinats impuls nerviosos que regulen la deglució
- Nervi hipoglòs (XII) – Orígen dels impuls que regulen els moviments linguals durant la fonació i la deglució
Protuberància o pont de Varolio
També anomenat pons o ponte, juntament amb el bulb i el mesencèfal, formen la tija cerebral. Mesura quasi bé 2.5 cm de longitud i se situa directament a dalt del bulb, i per davant del cerebel. El seu nom es deu a que està format per nombrosos tractes, fibres longitudinals transversals i nuclis o grups de cèl·lules nervioses que conformen un pont o connexió enllaç entre les estructures amb les que limita.
Els nuclis importants en el pont són el centre neumotàxic i el apnàustic, relacionats amb el control de la respiració, junt amb l’àrea de ritmicitat bulbar. A més, el pont conté els nuclis dels altres 4 parells cranials següents:
- Nervi trigemi (V) – Els seus nuclis reben estímuls sensorials de la cara i del cap per a les sensacions somàtiques i emeten impuls motors que enerven els músculs de la masticació
- Nervi motor ocular extern (VI) – Regula els moviments del glòbul ocular
- Nervi facial (VII) – Regula la secreció de saliva i de les llàgrimes. A més regula la mímica de a cara, contraent els músculs que formen les expressions
- Nervi vesticuloclear (VIII) – Reben impuls sensorials del aparell vestibular i envien impuls motors a través del nervi vestibular. Aquests impuls estan relacionats amb l’equilibri
Mesencèfal
També anomenat cervell mig, s’ubica entre el pont i el diencèfal. El creua l’aqüeducte de Silvio, el qual comunica el tercer amb el quart ventricle (superior amb inferior). En la seva cara anterior es troben els pènduls cerebrals, els quals contenen axons de moto-neurones (que transmeten impuls nerviosos a la medul·la, bulb i pons) i axons de neurones sensorials (que van del bulb al hipotàlem).
La cara posterior s’anomena sostre del mesencèfal i conté 4 prominències arrodonides anomenades tubercles quadrigeminats (dos anteriors o superiors i dos posteriors o inferiors), que són centres reflexes.
- Els dos superiors regulen el moviment dels ulls, cap i coll en resposta a estímuls visuals i d’altres tipus
- Els dos inferiors regulen moviments reflexes del cap i del tronc com a resposta a estímuls auditius
A més, el mesencèfal comprèn diversos nuclis, entre ells la substància negra, dreta i esquerra, que regula l’activitat muscular subconscient) i els nuclis vermells, dret i esquerre, que coordinen els moviments musculars motrius junt amb els ganglis basals i el cerebel.
També i clou nuclis relacionats amb els dos nervis cranials:
- Nervi motor ocular comú (III) – Regula els moviments del globus ocular, la constricció pupil·lar i els canvis de forma del cristal·lí
- Nervi troclear o patètic (IV) – Regula els moviments del globus ocular
Sistema reticular
En el tronc encefàlic trobem també la formació o sistema reticular, una mena de xarxa que arriba fins a la medul·la espinal i el diencèfal. Té funcions tant motores com sensorials. S’encarrega de mantenir la consciència i el despertar, sent la seva principal funció motora la regulació del to muscular.
De fet, segons la Viquipèdia:
- Fa d’interfície entre el sistema autònom, locomotor i somatosensorial
- El feix ascendent recull senyals sensorials i de moviment i activa el còrtex cerebral, el tàlem i l’hipotàlem
- És una de les estructures nervioses més antigues del tronc cerebral i un dels centres més primitius del SNC
- Té nombroses funcions, incloent la regulació dels cicles circadiaris
(N del T.) Uhm… una peça interessant per algunes de les temàtiques del blog, la dels ritmes circadiaris i el reciclat de la Vitamina A
Per últim, trobem la cinta de Reil o lemnisc medial, que és una banda de substància blanca, els axons de la qual transmeten impuls sensorials relacionats amb el tacte, la propiocepció (sentit que ens dóna la capacitat de percebre la nostra posició respecte l’entorn).
Va, un altre vídeo que la cosa s’està posant densa!
Per acabar amb la primera part del SNC, següent pàgina: el cerebel
