Organització funcional del còrtex cerebral
Les funcions del cervell són nombroses i complexes. Als apunts no ho menciona, però pot ser interessant revisar el mapa de les àrees de Brodmann, que divideix en cervell en nombroses àrees en funció de la seva citoarquitectura (disposició de les cèl·lules que conformen el còrtex).
En general i a més alt nivell, el còrtex es divideix en tres grans tipus d’àrees funcionals (i que inclourien cadascun diverses de les àrees descrites per Brodmann):
- Àrees sensorials o sensitives – Reben e interpreten impuls relacionats amb les sensacions
- Àrees motores – Inicien els moviments de l’organisme
- Àrees d’associació – S’encarreguen de funcions d’integració més complexes com la memòria, les emocions, raonament, voluntat, judici, personalitat e ingel·ligència
Anem a veure cadascuna amb més detall. (Clic aquí per a visitar un enllaç amb una bona explicació sobre el tema)
Àrees sensorials o sensitives
Els impuls sensorials arriben principalment a la meitat posterior d’ambdós hemisferis cerebrals, a regions situades darrera del surc central. Al còrtex, les àrees sensitives primàries tenen la connexió més directa amb els receptors sensorials perifèrics. Habitualment les zones secundàries es troben adjacents a les primàries i reben informació tant d’aquestes com d’altres regions de l’encèfal.
Algunes de les àrees sensitives més importants són:
- Àrea somatosensitiva primària – Se situa en la circumvolució parietal ascendent, immediatament darrera de la cissura central o de Rolando. Rep sensacions de receptors sensorials somàtics relatius al tacte, propiopercepció, temperatura i dolor
- Àrea visual primària – Es localitza en la zona posterior del lòbul occipital i rep informació visual i està vinculada a la percepció visual
- Àrea auditiva primària – Està localitzada en la part superior del lòbul temporal, a prop del surc lateral o de Silvio e interpreta les característiques bàsiques del so com la tonalitat i el ritme
- Àrea gustativa primària – S’ubica a la base del surc post-central en el còrtex parietal. Rep informació del gust i participa en la percepció gustativa
- Àrea olfactiva primària – Se situa a la cara medial del lòbul temporal, i rep impuls relacionats amb la olfacció
Com veiem, les àrees sensorials estan íntimament relacionades amb els 5 sentits que ens ensenyaven a l’escola a nivell bàsic, tot i que certes àrees del cervell poden detectar aspectes concrets d’un sentit que d’altres no. Per exemple, la textura, forma i la temperatura del que toquem es capta a través del sentit del tacte però involucra processos diferents.
Àrees motores
La informació motora provinent del còrtex cerebral flueix principalment des de la part anterior de cada hemisferi. Entre les àrees motores més importants trobem les següents:
- Àrea motora primària – Situada al gir pre-central del lòbul frontal, regula la contracció voluntària de músculs o grups de músculs específics. La distribució del mapa motor es distribueix en funció del nivell de complexitat dels moviments a realitzar. Per exemple, l’àrea destinada al moviment dels dits de les mans és molt superior a la dels dits dels peus.
- Àrea del llenguatge de Broca – S’ubica en el lòbul frontal, prop del surc cerebral lateral. Actua en la articulació de les paraules. La contracció coordinada dels músculs de la parla i de la ventilació ens permeten expressar verbalment els nostres pensaments. En la majoria de la població, aproximadament el 97% de l’àrea de Broca es localitza en l’hemisferi esquerre del cervell.
Àrees d’associació
Comprenen algunes àrees motores i sensitives, a més de grans àrees de la cara lateral dels lòbuls occipital, parietal i temporal, així com del lòbul frontal per davant de les àrees motores. Es connecten entre si mitjançant fascicles d’associació. De totes elles, podem destacar:
- Àrea d’associació somatosensorial – Localitzada just per darrera de l’àrea somatosensorial primària, de la que rep informació, així com del tàlem i altres parts de l’encèfal. Permet determinar la forma i la textura d’un objecte sense veure’l, establir-ne la orientació a l’espai respecte quan el toquem, i tenir consciència de la relació entre les diferents parts del cos. També emmagatzema experiències sensorials prèvies, la qual cosa permet comparar sensacions actuals amb sensacions passades
- Àrea d’associació visual – Localitzada al lòbul occipital, té com a funció relacionar les experiències visuals prèvies i les actuals. També resulta essencial per a avaluar i reconèixer el que s’observa (per exemple, reconèixer un llibre tan sols veure’l)
- Àrea d’associació frontal – És una àrea extensa en la porció anterior del lòbul frontal que presenta nombroses connexions amb altres àrees del còrtex cerebral, tàlem, hipotàlem, sistema límbic i cerebel. Està relacionada amb el desenvolupament de la personalitat, l’intel·lecte, les habilitats d’aprenentatge, la memòria, la iniciativa, el judici, la perspicàcia, el raonament, la consciència, l’humor, la capacitat de planificació i la capacitat per a desenvolupar idees abstractes
- Àrea d’associació auditiva – Situada per sota i per darrera de l’àrea auditiva primària, permet reconèixer els sons (llenguatge, música) o els sorolls
- Àrea de Wernicke – Ocupa una extensa regió en els lòbuls temporals i parietals esquerres, i interpreta el significat de la parla al reconèixer les paraules pronunciades i el contingut emocional del llenguatge parlat (l’enfadat, alegria…). S’activa quan les paraules són traduïdes a pensaments
- Àrea d’integració comuna – Està envoltada per les àrees d’associació somatosensorial, visual, olfactiva i auditiva, de les quals rep impuls, entre d’altres. És l’encarregada d’ajuntar els diferents estímuls sensorials per a formar el pensament
- Àrea premotora – Situada immediatament per davant de l’àrea motora, es relaciona amb l’activitat motora apresa i seqüencial (per exemple, s’activa a l’hora d’escriure). Serveix com a banc de memòria per a aquest tipus de moviments
- Àrea del camp ocular frontal – Ubicada a l’escorça frontal, controla moviments de seguiment voluntari dels ulls (per exemple, quan llegim)
Sé que tanta informació és un cop dur per al nostre còrtex cerebral. Aquí va una altra imatge al rescat, per als qui -com a mi- els hi funcioni millor l’àrea d’associació visual que la verbal 😉
Altres fets sobre el cervell
Tot i que el cervell és quasi bé simètric en els seus dos hemisferis, cal mencionar que existeixen algunes petites diferències entre ells degut a que, tot i que comparteixen moltes funcions, també s’especialitzen en d’altres.
Així doncs, existeix una dominància de l’hemisferi esquerre pel que fa al llenguatge parlat i escrit, habilitats numèriques i científiques, així com del raonament.
Pel contrari, l’hemisferi dret és el més important en les habilitats musicals, la percepció espacial o el reconeixement del propi cos.
Pel que fa a la irrigació del cervell, la sang prové de dos parells de vasos: les artèries caròtides internes i les arteries vertebrals, que s’uneixen mitjançant uns vasos prims anomenats arteries comunicants posteriors i que, tots plegats, formen el polígon de Willis.
I bé! Fins aquí la part del SNC que tracta especialment les diferents parts del cervell.
Quedaria tot el tema de la medul·la espinal, que crec que per falta de temps i per ordre de prioritats deixaré aparcat ja que no ens serà tant necessari en el futur pròxim per a comprendre les diferents temàtiques del blog i com correlaciona tot amb la nutrició i estil de vida òptims. No vull dir que no sigui important però, posats a consumir els meus recursos limitats de temps, crec que seria més interessant continuar amb el sistema nerviós autònom, un capítol dedicat a les neurones i els neurotransmissors o al sistema endocrí, que també té dos temes ben bonics en aquest trimestre d’anatomia i és bastant crític pel que ens interessa 😉
Quin vindrà abans? Ahhh.. Stay tunned!
