Segueixo portant apunts d’anatomia i del sistema nerviós. De moment em saltaré el tema del sistema nerviós perifèric doncs prefereixo prioritzar el del sistema nerviós autònom, ja que crec que serà molt útil per a establir fonaments sobre els quals basar futures entrades del blog. Allà va!
Introducció
El sistema nerviós autònom (d’ara en endavant SNA), també conegut com sistema nerviós vegetatiu és la part del sistema nerviós que controla les accions involuntàries, a diferència del sistema nerviós somàtic. El SNA rep la informació de les vísceres i del medi interno, per a actuar sobre músculs (llisos, especialment el cardíac), glàndules i vasos sanguinis.
El seu funcionament depèn del flux continu d’impuls sensorials que transmeten les vísceres i els vasos als centres d’integració del SNC que ja hem vist a les darreres entrades. Així doncs, des del punt de vista estructural, el SNA inclou:
- Neurones sensorials del SNA
- Neurones motores del SNA
- Centres d’integració del SNC
En general, opera sense control de la consciència. El terme “autònom” es deu a que es pensava que funcionava de manera autònoma, o que s’autogovernava, sense control del SNC. Avui dia sabem que no és així, ja que existeixen centres en l’hipotàlem i en el tronc de l’encèfal que regulen els seus reflexes.
Els estímuls que arriben al SNA provenen fonamentalment de neurones sensorials autònomes, que en la major part guarden relació amb els interceptors i que no solen percebre’s conscientment.
Les motoneurones autònomes regulen activitats viscerals al augmentar (excitar) o reduir (inhibir) les funcions dels teixits efectors: glàndules, múscul llis i múscul cardíac, els quals funcionen inclús quant s’interromp la seva innervació (el cor continua latent fins i tot quan s’extreu per a trasplantar-lo a una altra persona).
Imatge agafada del web ‘espai salut’
Alguns exemples de respostes del sistema autònom son:
- Canvis en el diàmetre de la pupil·la
- La vasodilatació i la vasoconstricció
- Ajustament de freqüència i força del batec cardíac
Components anatòmics de les vies motores autònomes
La primera de les dues motoneurones de les vies motores autònomes es denomina neurona preganglionar. El seu cos neuronal està en l’encèfal o medul·la espinal i el seu axó surt del SNC com a part dels nervis cranials o raquidis. Aquest axó s’estén fins a un gangli autònom on estableix sinapsi amb la segona motoneurona o neurona postgangliar, que és la segona en les vies motores autònomes i que està per complet fora del SNC.
Nota: No sé com ho han fet per a organitzar els apunts, però ja van unes quantes vegades que hem parlat de neurones i axons sense disposar del rerefons adequat. No patiu, suposo que serà la pròxima entrega, que ve a la unitat 4 del temari. Totes les entrades del SN fins ara son de la unitat 3.
Divisions des del punt de vista anatòmic: Sistema simpàtic i parasimpàtic
La porció motora del SNA té dues divisions principals: el sistema nerviós simpàtic i el sistema nerviós parasimpàtic. Molts òrgans reben innervació d’ambdós sistemes, de tal manera que els impuls nerviosos d’un (simpàtic) augmenten l’activitat de l’òrgan (excita) i de l’altre (parasimpàtic) causen la seva disminució (inhibeixen o relaxen).
En la divisió simpàtica, les neurones preganglionars tenen els seus cossos en les astes laterals de la substància gris dels 12 segments toràcics i en els primers 2 o 3 segments lumbars de la medul·la espinal. Per aquest motiu també es coneixen com a la divisió toracolumbar.
Els cossos de les neurones preganglionars de la divisió parasimpàtica s’ubiquen en els nuclis dels parells cranials III, VII, IX i X i en les astes laterals de la substància gris del segon a quart segment sacre de la medul·la. Així, a la divisió parasimpàtica se la coneix també com a divisió craneosacra.
+12.31.48.png)
Imatge agafada de ‘Rehabilitación Médica y Neurología’
Anem a veure amb més detall cadascuna de les divisions.
Nota: En aquest capítol 3 resulta una mica xasco, però la descripció és fonamentalment anatòmica. En el capítol 4 lligarem uns quants caps més pel que fa a la seva implicació en la regulació dels processos del metabolisme, que pel cas aquí és el que més ens interessa. De moment ens quedem amb la descripció feta unes línies més a dalt.
Sistema nerviós simpàtic
Les fibres del SNS s’originen en neurones situades en la part lateral de la substància gris de la medul·la toràcica i lumbar, des de la T1 a la L2.
Aquestes fibres, anomenades preganglionars, surten de la medul·la espinal amb l’arrel anterior del nervi raquidi i des d’aquí es dirigeixen als ganglis de la cadena simpàtica paravertebral i finalment als teixits i òrgans perifèrics. Quan entren en la cadena ganglionar, aquestes fibres poden seguir tres cursos:
- Poden fer sinapsis amb les neurones postganglionars del gangli simpàtic del mateix nivell espinal
- Poden dirigir-se cap a dalt o cap abaix i fer sinapsis a altres nivells de la cadena
- Poden recórrer distàncies variables dins de la cadena simpàtica, i abandonar-la fent sinapsis, arribant fins a un dels ganglis simpàtics distals, on realitzen sinapsi amb la neurona postganglionar. Aquests ganglis són imparells i reben el nom de ganglis colaterals, són el gangli celíac, gangli mesentèric superior e inferior.
El cos de la neurona postganglionar es localitza, doncs, en els ganglis simpàtics i des d’aquí les seves fibres es dirigeixen cap a l’òrgan efector, tot i que algunes d’elles retornen des dels ganglis simpàtics paravertebrals cap al nervi espinal.
Les fibres sinàptiques que viatgen amb els nervis somàtics es distribueixen a les:
- Glàndules sudorípares
- Múscul piloerector
- Vasos sanguinis de la pell
- Músculs
Per tant, les fibres simpàtiques no sempre segueixen la mateixa distribució corporal que les somàtiques.
Les fibres simpàtiques originades a T1 generalment segueixen la cadena simpàtica cap al cap i les de T2 van cap al coll. De T3 a T6 es distribueixen al tórax, de T7 a T11 a l’abdomen i de T12 a L2 cap a les extremitats inferiors. Aquesta és una distribució aproximada i sempre es donen superposicions.
Pràcticament tots els òrgans reben innervació simpàtica i la distribució dels nervis simpàtics per a cada òrgan dependrà de la posició en la que aquest es trobi originalment en l’embrió. Per exemple, el cor rep innervació procedent de la cadena simpàtica cervical ja que és en el coll on té el seu orígen embrionari.
La cadena simpàtica cervical està constituida per fibres procedents de T1 a T5 que donen lloc a tres ganglis cervicals: superior, mig i cèrvico-toràcic. El nervi cervico-toràcic o gangli estrellat és la fusió del gangli cervical inferior i el primer toràcic i és responsable de la innervació simpàtica de la cara, coll, extremitats superiors, cor i pulmons.
Imatge agafada de Kjogu blog
En el cas de les glàndules suprarenals, les fibres preganglionars arriben directament fins les cèl·lules cromafines de la medul·la suprarenal on fan sinapsi. Aquestes cèl·lules deriven embriològicament del teixit nerviós i es consideren la neurona postganglionar.
Cada neurona preganglionar simpàtica pot fer sinapsi amb 20-30 neurones postganglionars, que es distribueixen per diferents òrgans, això explica la resposta difusa i massiva de l’estimulació simpàtica en tot l’organisme, resposta que a la vegada es veu augmentada per la alliberació d’adrenalina per la medul·la suprarenal.
Sistema nerviós parasimpàtic
Les fibres nervioses parasimpàtiques tenen origen en el tronc encefàlic, en els nuclis dels parells cranials III (oculomotor), VII (facial), IX (glossofaringi) i X (vague) i a la medul·la sacra.
El nervi vague té la distribució més àmplia de tot el SNP sent responsable de més del 75% de l’activitat parasimpàtica.
Inerva:
- El cor
- Els pulmons
- L’esòfag
- L’intestí prim
- La meitat proximal del colon
- El fetge
- La vesícula biliar
- El pàncrees
- La part alta dels úters
En la part d’aquests òrgans se situa la neurona postganglionar.
Les fibres del III parell cranial van als esfínters pupilars i als músculs ciliars de l’ull. Les del VII parell innerven a les glàndules lacrimals, sub-maxil·lars i de la mucosa nasal i les del IX parell van fins la paròtida.
En aquests casos, la neurona postganglionar es localitza en els ganglis dels parells cranials. Les fibres sacres, procedents sobretot del segon i tercer nervi sacre, i de vegades també del tercer i quart, es reuneixen per a formar els nervis pelvians que es distribueixen pel:
- Colon
- Recte
- Bufeta
- Porció baixa dels úters
- Genitals externs
Neurotransmissors del SNA
La transmissió de l’estímul excitador a través de l’esquerda sinàptica té lloc mitjançant l’alliberació de neurotransmissors. Els neurotransmissors del SNS i SNA són fonamentalment la noradrenalina (NA) i l’acetilcolina (AC).
Les fibres secretores de NA s’anomenen adrenèrgiques i les que secreten AC colinèrgiques. Totes les neurones preganglionars, tant les del SNS com les del SNA són colinèrgiques. Les neurones postganglionars del SNP també ho són. En canvi, les neurones postganglionars simpàtiques són adrenèrgiques i secreten NA, excepte les que van a les glàndules sudorípares i a una minoria de vasos sanguinis, que tornen a ser colinèrgiques.
Imatge agafada de ‘Enfermería 2012 Mérida’
Les neurones postganglionars de la medul·la suprarenal secreten sobretot adrenalina i molt poca quantitat de NA.
La dopamina també es considera un neurotransmissor adrenèrgic ja que és un precursor en la síntesis de NA i adrenalina (A), tot i que actua sobre receptors diferents. Els neurotransmissors postganglionars interaccionen amb els receptors dels diferents òrgans terminals on provoquen una resposta biològica. Apart de la NA i la AC existeixen un gran nombre de diferents neurotransmissors relacionats amb la transmissió nerviosa en el SNA.
Imatge agafada de ‘Dfarmacia.com’
I per acabar
…el vídeo aclaridor de rigor. Una hora i 20 minuts de vídeo. No us adormiu 😉
