Degut a la feina pendent acumulada per la tornada de vacances no tenia previst publicar una nova notícia matinal (tot i que són de les entrades que més m’agraden), però crec que el següent estudi publicat per la Universitat de California, San Francisco a la revista BioEssays (Alcock et al., 2014) i que ha donat bastant de revolt a la comunitat durant aquests pocs dies que he estat fora ben bé s’ho val.
De fet, en el mateix moment que la vaig veure donant un cop d’ull ràpid al mòbil sabia que en arribat a casa l’havia de publicar, doncs va íntimament lligada a un tema que ocupa bona part del protagonisme del blog: el microbioma humà i la connexió intestí-cervell.
La notícia no em sorprèn gens, és quelcom que fa temps que sospito i, de fet, a la Ronda d’estudis científics volum 3 sobre la connexió intestí-cervell (lectura recomanada) ja llençava obertament a l’aire la qüestió sobre si els bacteris controlen, directament, el que desitgem menjar. Al cap i a la fi, el nombre de publicacions vinculant el microbioma amb el sistema endocrí, immune i nerviós són abundants.
Notícia adaptada de l’original: Do Gut Bacteria Rule Our Minds? | ucsf.edu
Sembla ciència ficció, però aparentment els bacteris que viuen dins nostre -i que superen en més de 100 vegades el nostre propi nombre de cèl·lules!- podria estar ben bé afectant tant el que ansiem menjar i la nostra voluntat per tal de fer-nos ingerir el que ells mateixos necessiten, i això ens podria estar dirigint cap a l’obesitat.
Això és el que ha concluit l’equip de recerca de la USCF en conjunt amb el de la Universitat de Nou Mèxic després de revisar la literatura científica actual envers al tema i que apunta a que els microbis no són simplement organismes passius que s’aprofiten d’allò que els enviem a través de la ingesta d’aliment al nostre aire, sino que en realitat ens estarien influenciant a triar aquells aliments rics en nutrients particulars en els que poden créixer millor.
Una lluita pel poder dins del nostre intestí
Les diferents espècies de bacteris que conformen el microbioma varien en el tipus de nutrients que requereixen. Alguns prefereixen els greixos, altres els sucres, per exemple. Però no tan sols competeixen entre elles pel menjar i mantenir el seu nínxol dins d’aquest ecosistema -el tracte digestiu- sinó que sovint tenen els seus propis objectius, diferents a les nostres pròpies accions – segons Athena Aktipis, PhD, co-fundadora del Center for Evolution and Cancer dins el Helen Diller Family Comprehensive Cancer Center a la UCSF.
La següent imatge mostra un esquema bàsic dels mecanismes proposats pels quals els microbis poden dirigir les nostres preferències pel menjar:
Estem a la mercè dels nostres bacteris? La imatge de dalt il·lustra com els microbis poden “moure fils” per tal de portar-nos a ansiar el tipus de menjars que els hi donen els nutrients que necessiten, incloent els greixos i els sucres
Mentre que no està del tot clar com aquest procés té lloc exactament, els autors creuen que aquesta diversa comunitat de microbis, comunment coneguda com el microbioma intestinal, pot influenciar les nostres decisions a través de la segregació de molècules senyalitzadores cap a l’intestí.
Donat que l’intestí està vinculat al sistema immune, el sistema endocrí i el sistema nerviós, aquestes senyales podrien influenciar les nostres respostes fisiològiques i, per tant i en última instància, del nostre comportament (veure Perla del Dia).
Carlo Maley, director del mateix Center for Evolution and Cancer ens explica en les seves paraules:
Els bacteris de l’intestí són manipuladors, tenen els seus propis interessos representats en el microbioma, que poden estar alineats amb els nostres objectius nutricionals, o no. La nostra dieta té un impacte profund en les poblacions del microbioma intestinal, formen tot un ecosistema que es troba constantment evolucionant en una escala de temps que podriem considerar de minuts.
Afortunadament la connexió seria bi-direccional i podem exercir un cert efecte sobre aquets microscòpics comensals del nostre tracte alterant deliberadament el que ingerim, els canvis sobre els quals podrien ser mesurables fins i tot en les primeres 24h de canvi en la dieta.
Per exemple, hi ha bacteris altament especialitzats que digereixen exclusivament algues i que han estat trobats en humans al Japó, on el seu consum en la dieta és molt popular.
La connexió entre el tracte digestiu i el cervell
La recerca suggereix que el microbioma intestinal pot realitzar aquesta influència en les nostres decisions a través del nervi vague, el qual connecta 100 millions de cèl·lules nervioses del tracte digestiu a la base del cervell.
Athena Aktipis, PhD
Els microbis tenen la capacitat de manipular el comportament i l’estat d’ànim a través de l’alteració de senyals neurals en el nervi vague, canviant receptors del tast, produïnt toxines per a fer-nos sentir malament i segregant senyals químics que afecten els mecanismes de recompensa per a fer-nos sentir bé.
— “Do gut bacteria rule our minds? Athena Aktipis, PhD” Font original
N. del T. Ara veure el ‘Sabies que’ següent (clic)
En ratolins, certs tipus de bacteris causen un comportament d’ansietat. En el cas dels humans, un estudi clínic va trobar que la ingesta d’una beguda probiòtica que contenia Lactobacillus casei millorava l’estat d’ànim d’aquells participants que el tenien més baix.
Carlo Maley, PhD
Maley, Aktipis i el primer autor de l’estudi, Joe Alcock, del departament de Medicina de la Universitat de Nou Mèxic proposen que cal realitzar més recerca sobre els efectes que els diferents microbis imparteixen en nosaltres.
Per exemple, podria ser que trasplantar bacteris que requereixen d’un determinat nutrient, com en el del cas anterior de les algues, impulsi al hoste humà a ingerir-ne més?
D’altra banda, la velocitat amb la qual el microbioma pot canviar podria encoratjar als qui persegueixen millorar la seva salut a alterar la seva població. Això es podria assolir a través del menjar i dels suplements, ja sigui ingerint certs tipus de bacteris a través de probiòtics, eliminant-ne amb antibiòtics, a través de transplants fecals, etc. Problemes que ara per ara resten intractables pel que fa a l’obesitat i als patrons d’alimentació no saludables, opinen els autors.
Implicacions per a la obesitat, la diabetis i fins i tot el càncer
Els autors es varen trobar i varen discutir les idees publicades en la present publicació en una conferència sobre mediciona evolutiva fa ara dos anys.
Aktipis, un biòleg i psicòleg amb una perspectiva evolutiva, ha tingut l’oportunitat d’investigar la complexa interacció entre els diferents tipus d’interès entre microbis i els seus hostes i com afecten la nostra vida diària. Maley, en canvi, és un expert en ciències de la computació i també biòleg que ha establert una carrera en l’estudi sobre com es desenvolupen els tumors a partir de les cèl·lules normals i com evolucionen al llarg del temps a través de la selecció natural dins del cos i el progrés de la malaltia.
Sembla que l’evolució de tumors i les comunitats de bacteris poden estar vinculades, apunta Aktipis, que afirma que certs bacteris que viuen dins nostre poden causar càncer estomacal, i podrien estar relacionats amb altres tipus de càncer.
Dirigir l’atenció al microbioma podria obrir noves possibilitats per a prevenir un ventall de malalties des de l’obesitat a la diabetis fins a càncers del tracte gastro-intestinal. Estem tan sols començant a gratar la superfície del que representa el microbioma humà per a la nostre salut.
— “Do gut bacteria rule our minds? Carlo Maley, PhD” Font original
El present estudi ha estat fundat pel National Institutes of Health, la American Cancer Society, la Bonnie D. Addario Lung Cancer Foundation i el Institute for Advanced Study de Berlin.
Extres
Fa un temps varem iniciar un tema al fòrum del Dr Kruse on parlavem sobre aquesta idea i diferents possibles mecanismes no gaire explorats pels quals això succeeix. Deixo l’enllaç doncs pot resultar d’interès per a qui vulgui estirar del fil i divagar una mica, tot i que en general és de caire altament especulatiu. Havia de fer aflorar una mica la part de controvèrsia que sempre envolta els continguts del blog 😉
- JackKruse.com Forum – Quorum Sensing and Human Microbiota (en anglès)
- JackKruse.com Website – The Brain-Gut Series (en anglès)
