Introducció
Si hi ha quelcom apassionant, controvertit i desconcertant a la vegada dins el món de la nutrició és el debat sobre les dietes baixes en carbohidrats (Low-Carb Diets o LCD) contra les més tradicionals -i suportades per la majoria d’organismes de la salut- dietes baixes en greixos (LF o Low-Fat Diets), i la multitud de variants d’aquestes que podem trobar.
Les diferents casuístiques i experiències personals de la vida ens han portat probablement a uns quants a treure diferents conclusions sobre ambdues aproximacions, que són molt sovint origen de debats acalorats als fòrums de discussió a internet i a les xarxes socials.
Podríem dir, a grans trets, que en el sector de gent més sedentària i d’entrada edat que ha recobrat el sentit per la millora de la salut sol haver-hi una gran tendència a afavorir les dietes baixes en carbohidrats, altes en proteïna i similars.
El pretext principal es basaria en la hipòtesi de que els alts nivells de glucosa e insulina en sang en règim constant serien els principals causants a llarg plaç de la degradació del metabolisme de la glucosa que eventualment portaria als símptomes de la diabetis (exemple d’article relacionat fent èmfasi en la idea).
L’experiència de moltes persones així com uns quants estudis semblen indicar que, quan la resta de factors no estan 100% afinats (exercici, ingesta adequada energètica total i d’altres) aquests tipus de dietes baixes en carbohidrats poden tenir certa avantatge per a la pèrdua ràpida de pes i la reversió d’alguns dels símptomes de la obesitat i problemes derivats.
Per l’altre costat, la medicina actual encara té massa por a recomanar un increment a la dieta tant dels greixos (hipòtesi dels lípids i malaltia cardiovascular) com de la proteïna (càncer i problemes renals) i, per tant, no té més remei que proposar un esquema predominant en carbohidrats de moderat índex glicèmic com a base, acompanyada de la quantitat suficient però no excessiva de proteïna i adornada amb la quantitat de greix justa, afavorint normalment greixos mono i poliinsaturats, cereals integrals, llegums, fruita i verdures i desaconsellant l’abús de greixos saturats que, per l’altre costat, solen ser els grans aliats dels amants de l’estil de vida ‘low-carb’.
Shh!! Calla la boca i deixa’m gaudir de la meva recàrrega que demà hi ha cursa!
Els atletes tampoc acaben de tenir clar això de la reducció dels carbohidrats doncs la majoria experimenten una davallada del rendiment que no estan disposats a acceptar i que, certament, posa en escac la idea de que aquestes aproximacions puguin resultar òptimes, com a mínim des de totes les perspectives sobre les que es pot plantejar la nutrició.
És per això, precisament, que el blog procura abordar els seus continguts sempre en funció de la perspectiva que interessi en el moment donat: rendiment, compromís o longevitat, aproximacions sovint excloents entre elles.
I aquí acaba la meva introducció d’avui doncs no és l’objectiu d’aquest post donar la meva valoració personal sobre el debat, que val a dir no està del tot clara i en la qual -avui per avui- crec que el context particular de cadascú és determinant.
De que va això?
Molt més interessant en canvi, la idea és crear una nova sèrie d’entrades -relativament breus- revisant l’evidència científica amb la que em vaig topant al voltant d’aquest debat, de manera que puguem anar veient, mica en mica, els pros i contres que comporta la variació en les proporcions dels diferents macronutrients de la dieta.
En aquest estudi ‘Comparison of Weight-Loss Diets’ (Sacks et al., 2009) una aproximació com la Atkins (relativament alta en proteïna i greix i baixa en carbohidrats’ en surt vencedora, tot i que la diferència entre les 4 dietes analitzades és poca i els autors conclouen que davant de la mateixa restricció calòrica la partició de macronutrients és irrellevant. Agosarat?
- Quina de les dues aproximacions (o de les seves variants) en sortirà guanyadora?
- Hi ha un esquema definitiu que aprofiti alguna avantatja metabòlica particular tal que ens permeti menjar fins a la sacietat sense patir els riscos del sobrepès?
- O bé ens adonarem que és la qualitat de l’aliment i no els seus nutrients aïllats el que realment fa la diferència?
- Potser el que realment importa al llarg del temps és procurar-se una ingesta d’aliment moderada, recolzada per un estil de vida més actiu?
Sense dubte, guanyar comprensió sobre aquest debat ens permetrà posar un bon grapat de peces al nostre puzle -inacabable- de la cerca de l’estil de vida òptim. Una tasca complicada, val a dir 😉
Aniré posant els enllaços als diferents estudis en una nota al Evernote per tal de tenir-los tots agrupats i poder anar seguint l’evolució de la recerca.
![evernote-peek-icon-150x148[1]](http://www.nutricioblog.com/wp-content/uploads/2014/09/evernote-peek-icon-150x1481.png){kind=icon}
Evernote – Enllaços a les fonts de recerca sobre el debat LCD vs LFD
Clic per a accedir
Lectures prèvies recomanades
- Pedriatría Integral – Interpretación de la literatura científica. MBE
- NutricioBlog – Els lípids I i II
Sobre l’estudi d’avui
El primer “round” ve de la mà d’un estudi publicat força recentment a la revista Metabolism del qual només disposo de l’abstract (s’agrairà full-link) i del que assumirem que les seves conclusions són acurades. Sense més dilació:
(N. del T.) A partir d’aquí és la traducció al català de l’estudi, una mica re-formatejat si de cas per a fer-lo més entendor.
Objectius
Les dietes altes en greixos i baixes en carbohidrats (HFLC) han esdevingut eines populars per al control de pes. Hem cercat per tal de determinar els efectes d’una dieta HFLC comparada amb una dieta baixa en greixos i alta en carbohidrats (LFHC) pel que respecta a canvis en el pes, factors de risc cardiovascular i marcadors d’inflamació en subjectes amb obesitat.
Mètodes
Els subjectes obesos (29.0-44.6 kg/m2) reclutats del Boston Medical Center varen ser aleatoritzats per a una dieta LFHC (n=26) hipocalòrica o bé una dieta HFLC (n=29) durant el plaç de 12 setmanes.
Resultats
El rang d’edat dels subjectes estava entre els 21 i els 62 anys. Com a percentatge de les calories diàries, el grup HFLC va consumir un 33.5% de proteïna, 56% de greix i 9.6% de carbohidrats. El canvi en els següents marcadors no va diferir (P>0.05) entre els dos grups després de les 12 setmanes:
- Percentatge de pes corporal, massa muscular i greix corporal
- Pressió arterial i dilatació dependent del flux arterial
- Índex cintura / maluc
- Hemoglobina A1C
- Glucosa e insulina en dejuni
- Resposta a la glucosa e insulina en un test de 2h de tolerància a la glucosa
El grup HFLC va mostrar millores en els següents marcadors relatius al grup LFHC:
- Triglicèrids (P=0.07)
- HS-CRP (P=0.03)
- Colesterol HDL (P=0.004)
- Adiponectina (P=0.045)
L’adiponectina i factor de necrosi tumoral alfa (TNF-α) secretats pel teixit adipós tampoc varen diferir després de la pèrdua de pes en cap de les dues dietes.
Conclusions
Relatiu al grup baix en greixos, el grup baix en carbohidrats va mostrar millores en el perfil de lípids i de marcadors de la inflamació sistèmica amb canvis similars pel que fa al pes i composició corporal.
Aquest estudi a petita escala suggereix que les dietes ales en greixos i baixes en carbohidrats podrien ser més beneficioses per a la salut cardiovascular i la inflamació en adults amb obesitat i que no estan subjectes a cap control comparades amb les dietes baixes en greixos i més altes en carbohidrats.
Reflexions
Els resultats de l’estudi són consistents amb d’altres similars i també coincideixen amb l’experiència observacional de moltes persones a la xarxa (i els meus N=1 particulars).
No obstant, a canvi d’aquestes reduccions -particularment del HDL i triglicèrids- altres persones han observat nivells més elevats de colesterol LDL, que amb l’increment de HDL, pot arribar a posar el colesterol total en nombres relativament elevats, com a mínim respecte al que els hi agrada veure als metges als anàlisis.
Això és d’esperar doncs, en general, sabem que els greixos saturats, en funció del tipus concrets en base a la llargada de la seva cadena, augmenten (si, aprèn més: Menskin et al., 1992) per norma general els nivells tant de LDL com HDL. Això no té per què ser un problema en segons quins casos, però és un fet bioquímic contrastat.
De fet, aquest és l’altre gran debat, el de les fraccions de colesterol i el que realment impliquen a la salut. Concretament en la dislipèmia en dietes baixes en carbohidrats, els doctors Jaminet han parlat sobre això en detall en aquesta entrada i subseqüents que potser voldreu revisar, pel que fa a la connexió T3 i LDL que es podria veure regulada a la baixa en dietes baixes en carbohidrats, tot i que, altra vegada, això no es dóna en tothom ni està clar que sigui conseqüència directa de la dieta baixa en carbohidrats.
Pel que fa a la adiponectina, ens arriba com a bona notícia ja que majors nivells estan correlacionats amb una millor sensibilitat a la insulina i en general amb el metabolisme de la glucosa i dels àcids grassos. Els subjectes amb menor IMC acostumen a tenir majors nivells d’adiponectina, i a la vegada els nivells es presenten reduïts en subjectes amb obesitat i diabetis tipus 2 (Wikipedia).
Deixant de banda aquesta observació que m’ha passat pel cap i que seria motiu d’anàlisi en un altre estudi, en base al reportat per l’equip de recerca de la Universitat de Boston, sembla que les dietes baixes en carbohidrats es poden anotar el primer puntet.
