La Perla d’avui l’he vist en un interessant article (com sempre) de SuppVersity revisant una nova publicació on els investigadors proven que la ingesta de greix saturat augmenta els nivells d’insulina postprandial a través de l’hormona secretina GIP.
Per a saber de què va això (i deixar la Perla en lo que és) podeu llegir l’article d’Adel fent clic a la font original. Jo em limito a extraure la perla, que crec que és força més rellevant que les conclusions de l’estudi. Quelcom que sempre he sospitat. Imagino que en Adel pensa igual, ja que l’ha marcat en vermell 😉
… FFA = resistència a la insulina: La simple presència d’una major quantitat d’àcids grassos a la sang, que necessàriament es produirà en resposta a la ingestió de menjars rics en greixos, commuta el “canvi de combustible” intern de l’organisme per a “cremar greix” i redueix l’absorció de glucosa als adipòcits i a les cèl·lules musculars específicament (Nuutila 1992; Boden 1994; Roden 1996).
Això és una reacció fisiològica saludable i esperable que hem desenvolupat en el transcurs de l’evolució, on els nostres menjars eren o bé alts en greix, o alts en hidrats de carboni. Actualment, però, és un dels principals obstacles per a escapar a les urpes de la diabetis. Un obstacle, no obstant, del qual els entusiastes de l’exercici físic probablement no s’hagin de preocupar, si treballen de forma regular i tampoc no viuen a base de pastissets i snacks exclusivament.
— “SuppVersity: The Pro-Insulinogenic Activity of Saturated Fat: High Fat, High GIP, High Insulin After 6 Days on High SFA Diet, by A. Moussa (2014)” Font original
