L’última entrada de fisiopatologia tractava sobre el procés inflamatori, el síndrome febril i les seves causes. Avui continuem amb una porció més de la unitat 1 que, tot i que es veu molt per sobre en aquest tema, resulta de gran importància en nutrició i més especialment avui dia, ja que sembla que les malalties auto-immunes estan explotant.
Com podreu haver deduït de la última frase, es tracta del sistema immune.
Nota
L’assignatura no és que sigui d’allò més explicativa sinó que realment resulta força descriptiva. Enumera de manera resumida els punts clau però no aclareix gaire el perquè i el com succeeix. No sé a vosaltres però a mi és el típic contingut que em deixa bastant igual, em costa molt memoritzar aquest tipus d’apunts. En part és natural doncs la majoria de la base sobre el sistema immune es veu a primer a anatomia i biologia i aquesta part no l’he pogut portar al blog encara. No vull tergiversar gaire els continguts de la unitat, però si de cas i a espera de completar els apunts de biologia, al final deixaré alguns comentaris addicionals sobre com pot vincular amb el que ens interessa al blog: l’alimentació.
Lectures prèvies:
- NutricioBlog – Fisiopatologia – Introducció: Salut i malaltia, etiologia i patogènia
- NutricioBlog – Fisiopatologia – Necrosi i Apoptosi
- NutricioBlog – Fisiopatologia – Inflamació síndrome febril
Sistema immunològic
El sistema immunitari o immunològic (del llatí inmunis que significa “protegit”) és un conjunt format per cèl·lules i òrgans situats al llarg del nostre cos que estan dissenyats específicament per a defendre’ns davant l’atac de factors externs, com bacteris, virus, fongs, paràsits, etc.
Els estats de immunodeficiència possibiliten que els humans siguin presa d’infeccions, però un sistema immunitari hiperactiu pot també produir una malaltia mortal, com succeeix per exemple en un cas de shock anafilàctic produït per una reacció adversa, com podria ser l’al·lèrgia a la penicil·lina.
Interessant article a NutriWhite sobre sensibilitat al gluten i múltiples malalties autoimmunes
No obstant, el sistema immune és com un arma de doble fil, ja que pot perdre la seva capacitat normal de distingir lo propi de l’organisme de lo no propi, donant lloc a reaccions immunitàries contra els propis teixits corporals i les pròpies cèl·lules.
És el que s’anomena com a auto-immunitat.
Qualsevol molècula capaç de ser reconeguda pel sistema immune es considera un antigen i, a més, té capacitat de memòria i aprenentatge.
Reaccions de hipersensibilitat
Es produeixen com a conseqüència d’una resposta immunològica desproporcionada en front a antígens inofensius.
Existeixen quatre tipus:
- Tipus I
O també anomenada immediata o anafilaxis. Es produeix minuts després del contacte amb l’al·lergen. Està mediada per la immunoglobulina E (IgE) i sensibilització de mastòcits i basòfils. És la que es produeix en l’asma, shock anafilàctic o urticària. És la més freqüent. - Tipus II
O també anomenada citotòxica. Els anticossos (Ac) formats indueixen la lisis cel·lular o dany tissular. Relacionada amb IgG i IgM. És la que es produeix en les anèmies hemolítiques per incompatibilitat de grups sanguinis o de RH. també la podem veure en la diabetis resistent a la insulina. - Tipus III
O mediada per immunocomplexos. Relacionada amb la IgM, IgG i IgA. Es formen complexos antigen-anticòs que es depositen en els teixits i originen una resposta inflamatòria. Exemples son la glomerulonefritis o el lupus eritematós disseminat. - Tipus IV
O retardada, mediada per cèl·lules. Tarden més de 12-24 hores en desenvolupar-se. Els limfòcits T sensibilitats alliberen citoquines, atrauen fagòcits i activen els macròfags formant-se un granuloma. Ocorre, per exemple, en la tuberculosi i en la dermatitis per contacte.
Síndromes d’immunodeficiència
Quan l’organisme perd la capacitat de resposta immunitària específica al ser atacat, queda molt sensible a les infeccions i, conseqüentment, es produeixen diferents quadres patològics.
La immunodeficiència pot ser:
- Primària o congènita
Produïda per dèficit d’immunoglobulines amb múltiples possibles etiologies: absència de timus, absència de limfòcits B, dèficit dels T… - Secundària o adquirida
La deficiència és el resultat d’una altra malaltia o tractament farmacològic amb diferents etiologies com poden ser la malnutrició, el tractament amb fàrmacs immunosupressors, la sida…
Síndromes d’autoimmunitat
En aquest cas, l’organisme ha perdut la capacitat de reconèixer les seves pròpies cèl·lules i teixits, atacant-los per considerar-los estranys i produint-se anticossos. Com a conseqüència, s’ocasiona la malaltia.
Les malalties auto-immunes poden aparèixer bruscament després d’un procés immunològic no relacionat, com podria ser una infecció vírica.
Produeixen una resposta mediada per cèl·lules Tc o per Ac dirigits contra Ag propis, destruint cèl·lules pròpies o formant depòsits d’immunocomplexes.
Són malalties recurrents, d’evolució crònica i responen, en part, als immunosupressors.
Poden ser:
- Mediades per anticossos
Miastenia gravis, anèmia hemolítica auto-immune, malaltia de Graves, febre reumàtica… - Mediades per immunocomplexos
Lupus eritematós sistèmic - Mediades per cèl·lules Tc autoreactives
Esclerosi múltiple, diabetis insulino-dependent…
Les seves causes es podrien resumir en:
- Modificació de molècules o membranes
Amb freqüència produïdes per agents exògens, com poden ser drogues, tòxics i radiacions que modifiquen l’estructura proteica dels antígens leucocitaris humans o de la membrana cel·lular. - Reaccions creuades
Produïdes quan entra al nostre organisme un antigen (Ag) l’estructura del qual és molt similar a les nostres pròpies estructures. Motiva que el sistema immune ataqui al Ag estrany i al propi teixit. - Deficiència en el sistema
La patologia assenta en el sistema immune i es perd la tolerància a determinar els antígens propis.
Reflexions i recursos extra
Com ja sabreu si seguiu el blog des de fa un temps, tot i que últimament estic més centrat en pujar apunts i estudis científics que no pas en aportar la meva pròpia visió sobre nutrició i el seu vincle amb la salut, un dels tòpics d’interès del blog gira al voltant de la salut de l’intestí, el seu vincle amb la nutrició i les malalties degeneratives, entre les quals trobem algunes de les citades més a dalt.
Piràmide nutricional de la ‘Paleo Dieta‘
Les dietes lliures de certs aliments de recent adopció en la societat moderna com els cereals, els llegums i els lactis han estat associats amb processos inflamatoris i una dieta basada en l’evolució (‘Paleo Dieta’) es proposa com una alternativa nutricional que podria eliminar alguns dels símptomes en persones sensibles a aquest tipus d’aliments (la majoria? :))
Si patiu alguna d’aquestes patologies i mai us heu plantejat com certs aliments hi podrien contribuir, potser vulgueu donar una ullada més a fons a una de les primeres entrades del blog:
… així com la sèrie d’entrades sobre quin és el moment ideal per a cada vitamina i els aliments que en són més rics (parts I, II, III i IV) on vaig aprofitar per a introduir la majoria dels aliments recomanats.
Potser ho voleu dur un pas més enllà i provar el protocol auto-immune (AIP) (més info en castellà en aquesta entrada del blog amic de Eva Muerde la Manzana).
També us pot interessar l’entrada de El Sistema Immune for Dummies extreta de l’excel·lent llibre del Dr Datis Kharrazian ‘Why Do I Still Have Thyroid Symptoms? When My Lab Tests Are Normal‘ on podreu trobar les referències al seguit d’estudis que vinculen gluten i lactis a malalties auto-immunes i que ara mateix em fa mandra cercar 😉
A part d’això i com de costum, vídeos il·luminadors!
- Llista de reproducció de vídeos (44!) sobre immunologia humana de la UVA
- El sistema inmunológico – Biologia – Educatina (13:06)
- La respuesta inmunológica innata – Biologia – Educatina (10:01)
- La respuesta inmunológica adaptativa – Biologia – Educatina (10:00)
Us podeu descarregar també el diagrama conceptual en PDF (modelat en UML) que vaig fer l’any passat per a l’assignatura de Biologia de la unitat didàctica 6 que, com explicava a l’inici, tractava sobre el sistema immune també, desde la perspectiva biològica, és clar.
I recordeu que podeu jugar amb l’autoavaluació de la primera unitat de fisiopatologia si voleu practicar una mica amb els conceptes 😉
