M’ha arribat aquesta ponència al IHMC del Dr Alessio Fasano, de qui ja he fet alguna petita menció en alguna entrada anterior al blog, concretament al resum d’un podcast del programa Ask The Low-Carb Experts d’en Jimmy amb el Dr Perlmutter.
Fasano es gastroenteròleg i líder en recerca en matèria de salut de l’intestí i l’espectre de malalties causades pel gluten, fundador del Center for Celiac Disease and Treatment del Massachusetts General Hospital el 1996.
La idea del post és, com de costum, presentar-vos el material (o sigui, el vídeo) i fer el resum dels punts clau pels que no tingueu temps -o ganes- de veure tot el vídeo, o simplement no entengueu l’anglès. Ei, jo estic sovint com a mínim entre els del primer grup 😉
Punts clau
- Les malalties de tipus inflamatori com l’auto-immunitat, el càncer o l’alzheimer comparteixen mecanismes similars.
- L’intestí és un òrgan complex amb diversos rols a part del de ser un tub que serveix pel trànsit i l’absorció de nutrients.
- L’intestí com a “segon cervell”, ell bromeja opinant que li sembla que podria ser el primer cervell, ja que té un enorme nombre de neurones i segrega gran quantitat de neurotransmissors (+info).
- Cita d’Hipòcrates, 460 BC: “Totes les malalties comencen a l’intestí”.
- Segons en Fasano i el que dóna el nom al vídeo: “L’intestí no és com Las Vegas, doncs el que passa a l’intestí no es queda a l’intestí”.
- La mucosa intestinal és el camp de batalla on els amics i enemics han de ser reconeguts i manegats de manera apropiada per tal de trobar el balanç ideal entre tolerància i la resposta immune.
- Semblant al símil que feia en l’entrada del Sistema immune for Dummies, en Fasano fa una analogia amb una fortalesa, on la capa de cèl·lules epitelials que recobreix l’intestí seria la muralla que impedeix l’entrada d’agents i les cèl·lules immunes serien soldats que han de detectar i lluitar contra els ‘enemics’ que hi arriben. Aquesta batalla causa dany col·lateral (inflamació) que ha de ser reparat.
- La visió clàssica de l’auto-immunitat és que els factors de l’entorn tenen un rol important en les malalties auto-immunes que es veu potenciat si hi ha predisposició genètica. Depenent de les variants genètiques, pot donar-se diabetis tipus I com a reacció auto-immune cap al pàncrees, esclerosi múltiple si és cap al cervell, artritis reumatoide si és cap a les articulacions, etc.
- A aquesta visió cal sumar-hi un 3r participant, l’intestí permeable. Fasano critica que actualment hi ha una tendència exagerada a atribuir tots els mals al intestí permeable però que hi ha uns quants fets reals que són importants en aquest sentit ja que la barrera intestinal representa el mecanisme a través del qual els dos mecanismes anteriors (entorn i predisposició genètica) es posen en contact per a causar o no la cascada immune.
- Fasano torna a la idea de la paret intestinal com a ‘mur’ de protecció i destaca la visió clàssica de que aquest mur tindria unions sòlides que actuarien com la capa de “ciment” del mur que uneix de manera impenetrable les cèl·lules, però que a mitjans dels 70 científics japonesos descobreixen que les juncions estretes serien més bé com “portes” que en certes condicions poden deixar passar molècules.
- La zonulina es una proteïna que actua com la “clau” que permet obrir les “portes” de les juncions estretes.
- Hi ha “interruptors” de l’entorn que poden activar la formació de zonulina. Un d’elles seria el gluten. Fasano afirma que no hem evolucionat per a digerir el gluten, en línia amb el moviment ancestral (AKA “Paleo Dieta“).
- En Fasano explica que l’agricultura té aspectes positius, doncs el fet de tenir garantit el menjar va propiciar poder destina bona part del nostre temps a la creativitat, que ha permès els avenços de que gaudim avui dia, com la mateixa sala on ell es troba donant la conferència.
- El gen de la zonulina es situa al cromosoma 16, on també hi resideixen els gens associats a multitud de malalties degeneratives, particularment càncers i neurodegeneratives. La majoria d’elles han estat associades amb la zonulina.
- Estudis amb ratolins mostren que un augment de la secreció de la zonulina augmenta el dany causat a les cèl·lules beta del pàncrees i que el bloqueig de la acció de la zonulina ajuda a preservar-les.
- Tenir una predisposició genètica abans havia estat vist com una garantia del futur que ens esperava, avui sabem que això pot ser evitat controlant els factors de l’entorn (altre cop genètica vs epigenètica).
- Breu menció a la hipòtesi de la higiene, que afirma que la no-exposició a agents infecciosos durant la infància (típic de la era de la tecnologia que estem vivint avui dia) augmenta la probabilitat de patir al·lèrgies i altres patologies auto-immunes.
- En els darrers anys malalties com l’autisme i la celiaquia s’han disparat de manera alarmant. Clarament hi deu haver algun aspecte de l’entorn que hem alterat per tal que es doni aquest increment.
- La última recerca mostra que el moment de la introducció del gluten a la dieta i haver gaudit d’una bona lactància no canvien significativament el destí de patir malaltia celíaca (l’alletament té molts beneficis, però aquest no en seria un) i en canvi la predisposició genètica en els gens del complex HLA té un rol vital, particularment del HLA-DQ2 i HLA-DQ8.
- Si aquests factors no són tant determinants, on resideix la causa del problema actualment? Hi ha un 4t factor que entra en joc: el microbioma. La composició del microbioma sembla entrenar el sistema immune i aquest procés és crític durant els 3 primers anys de vida.
- Som molt més que els nostres gens. Com ja s’ha comentat alguna vegada al blog, tenim 10 vegades més microbis al nostre cos que cèl·lules. Per tant, som un ens complex format pel nostre genoma i l’encara més gran microbioma. I mentre que el genoma és fix, el microbioma és plàstic.
- Menció al fet que els nadons nascuts per cesària tenen una composició del microbioma diferent, que no prové de la mare sinó de l’exposició a l’entorn, tal i com ja varem comentar també al blog en un Sabies que.
- Missatge central i analogia d’en Fasano: El genoma seria com un piano de 25.000 tecles (gens) que per a que sigui tocat de manera harmoniosa cal que el seu músic estigui ben entrenat, en aquest cas el músic seria el microbioma. La seva composició determina com de bé sobreviurem en el futur o sucumbirem a malalties auto-immunes com la diabetis, l’EM, l’Alzheimer, etc.
- La millor manera de predir el futur és crear-lo: En Fasano opina que el futur està en obtenir una mostra del genoma i microbioma de les femtes com a procés rutinari a la consulta del metge per tal que ens pugui orientar en l’estil de vida que hem de seguir per tal d’evitar patir les malalties degeneratives que ens assetgen actualment.
- En els últims 5 minuts de preguntes del públic, Fasano comenta que tot i que els probiòtics probablement són la via a seguir en el futur, no es poden prendre indiscriminadament, com s’està fent actualment, especialment en el sector de la “paleoesfera” que, conscient de la seva importància, suplementa a dojo sota la premisa de que “bons microbis -> millor microbioma per a mi segur”. Primer caldria estudiar la composició actual del microbioma de la persona i llavors personalitzar els probiòtics per tal d’adquirir el balanç ideal. Quelcom que sempre he pensat, té tot el sentit del món.
- Sobre la resta de preguntes pel que fa a diferents estratègies nutricionals que aclamen poder tenir un efecte sobre el microbioma: els iogurts, fermentats, menjar orgànic i la cetosi nutricional, Fasano deixar clar que no sabem suficient i opina que poden tenir un impacte saludable però que, en qualsevol cas, l’aproximació hauria de ser personalitzada i que a data d’avui no sabem prou com per a establir directrius en aquest sentit.
Reflexions
D’aquest vídeo podríem destacar clarament 3 idees centrals: el rol de la zonulina en la permeabilitat intestinal, la importància de gaudir d’un bon microbioma i el fet que les estratègies a seguir per a aquesta finalitat han de ser personalitzades i que, malauradament, sembla que tot just comencem a entendre com funciona tot això i que ara per ara és difícil donar recomanacions.
No semblen molt bones notícies per a començar un nou any amb millors propòsits d’estil de vida, oi? És quelcom que alguna vegada m’he plantejat: tenim solució nosaltres, com a adults? Hauríem potser de centrar els nostres esforços en trobar les millors pràctiques per a que la nostra descendència tingui les majors oportunitats de frisar en el futur?
Sigui com sigui, la recerca mostra que alguns dels aspectes clau que sabem de fa temps que tenen un impacte positiu sobre la nostra salut tenen també, no casualment, un impacte positiu sobre la composició del microbioma, com:
- Un canvi en l’alimentació (Turnbaugh et al., 2009, LA David et al., 2014)
- L’estrès (Konturek et al., 2011)
- L’exercici físic (Kang et al., 2014)
- … i fins i tot els ritmes circadiaris (Voight et al., 2014)
Per tant, sembla que la millor aposta vindrà per tirar per les línies tradicionals:
- Una bona alimentació
- Un estil de vida consistent amb la nostra biologia circadiària
- i exercici!
Tots 3 temes dels quals podem aprendre alguna cosa cada dia al blog 😉
De moment, i i us heu quedat amb ganes d’aprofundir més en el tema, podeu donar una ullada a aquesta altra presentació del Dr Fasano així com a les següents referències, tant del vídeo com d’altres que he anat trobant pel camí.
Sigui com sigui, feliç entrada al 2015!
Referències
-
Asmar, R., Panigrahi, P., Bamford, P., Berti, I., Not, T., & Coppa, G. et al. (2002). Host-dependent zonulin secretion causes the impairment of the small intestine barrier function after bacterial exposure. Gastroenterology, 123(5), 1607-1615. doi:10.1053/gast.2002.36578
-
David, L., Maurice, C., Carmody, R., Gootenberg, D., Button, J., & Wolfe, B. et al. (2013). Diet rapidly and reproducibly alters the human gut microbiome. Nature, 505(7484), 559-563. doi:10.1038/nature12820
-
Fasano, A. (2011). Zonulin and Its Regulation of Intestinal Barrier Function: The Biological Door to Inflammation, Autoimmunity, and Cancer. Physiological Reviews, 91(1), 151-175. doi:10.1152/physrev.00003.2008
-
Fasano, A., Not, T., Wang, W., Uzzau, S., Berti, I., Tommasini, A., & Goldblum, S. (2000). Zonulin, a newly discovered modulator of intestinal permeability, and its expression in coeliac disease. The Lancet, 355(9214), 1518-1519. doi:10.1016/s0140-6736(00)02169-3
- González-Mariscal, L., Tapia, R., & Chamorro, D. (2008). Crosstalk of tight junction components with signaling pathways. Biochimica Et Biophysica Acta (BBA) – Biomembranes, 1778(3), 729-756. doi:10.1016/j.bbamem.2007.08.018
-
Kang, S., Jeraldo, P., Kurti, A., Miller, M., Cook, M., & Whitlock, K. et al. (2014). Diet and exercise orthogonally alter the gut microbiome and reveal independent associations with anxiety and cognition. Molecular Neurodegeneration, 9(1), 36. doi:10.1186/1750-1326-9-36
-
Konturek, P., Brzozowski, T., & Konturek, S. (2011). Stress and the gut: pathophysiology, clinical consequences, diagnostic approach and treatment options. JOURNAL OF PHYSIOLOGY AND PHARMACOLOGY, 62(6), 591-9. Retrieved from http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22314561
-
Lammers, K., Lu, R., Brownley, J., Lu, B., Gerard, C., & Thomas, K. et al. (2008). Gliadin Induces an Increase in Intestinal Permeability and Zonulin Release by Binding to the Chemokine Receptor CXCR3. Gastroenterology, 135(1), 194-204.e3. doi:10.1053/j.gastro.2008.03.023
-
Leffler, D., Kelly, C., Abdallah, H., Colatrella, A., Harris, L., & Leon, F. et al. (2012). A Randomized, Double-Blind Study of Larazotide Acetate to Prevent the Activation of Celiac Disease During Gluten Challenge. The American Journal Of Gastroenterology, 107(10), 1554-1562. doi:10.1038/ajg.2012.211
-
Lionetti, E., Castellaneta, S., Francavilla, R., Pulvirenti, A., Tonutti, E., & Amarri, S. et al. (2014). Introduction of Gluten, HLA Status, and the Risk of Celiac Disease in Children. New England Journal Of Medicine, 371(14), 1295-1303. doi:10.1056/nejmoa1400697
- MacFabe, D. (2013). Autism: Metabolism, Mitochondria, and the Microbiome. Global Adv Health Med, 2(6), 52-66. doi:10.7453/gahmj.2013.089
-
Neu, J. (2011). Delivery mode shapes the acquisition and structure of the initial microbiota across multiple body habitats in newborns. Yearbook Of Neonatal And Perinatal Medicine, 2011, 198-200. doi:10.1016/j.ynpm.2011.04.004
-
Powell, K. (2005). Sticking it out with tight junctions. The Journal Of Cell Biology, 171(6), 916-917. doi:10.1083/jcb1716fta1
- Rescigno, M. (2010). Intestinal dendritic cells. Ncbi.nlm.nih.gov. Retrieved 31 December 2014, from http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21034972
-
Shan, L. (2002). Structural Basis for Gluten Intolerance in Celiac Sprue. Science, 297(5590), 2275-2279. doi:10.1126/science.1074129
-
Turnbaugh, P., Ridaura, V., Faith, J., Rey, F., Knight, R., & Gordon, J. (2009). The Effect of Diet on the Human Gut Microbiome: A Metagenomic Analysis in Humanized Gnotobiotic Mice. Science Translational Medicine, 1(6), 6ra14-6ra14. doi:10.1126/scitranslmed.3000322
-
Voigt, R., Forsyth, C., Green, S., Mutlu, E., Engen, P., & Vitaterna, M. et al. (2014). Circadian Disorganization Alters Intestinal Microbiota. Plos ONE, 9(5), e97500. doi:10.1371/journal.pone.0097500
-
Watts, T., Berti, I., Sapone, A., Gerarduzzi, T., Not, T., Zielke, R., & Fasano, A. (2005). Role of the intestinal tight junction modulator zonulin in the pathogenesis of type I diabetes in BB diabetic-prone rats. Proceedings Of The National Academy Of Sciences, 102(8), 2916-2921. doi:10.1073/pnas.0500178102
