Notícia
Ahir dissabte dia 7 de Març es va presentar a l’ENDO2015, la reunió anual de l’Associació Internacional d’Endocrinologia celebrada a San Diego, els resultats d’un estudi conduit per l’equip de recerca del Dr. Michael S. Irwig del Centre d’Andrologia de la Divisió d’Endocrinologia de la Universitat George Washington, que mostren el que ens deixa intuir la capçalera de la present notícia: els homes amb nivells de testosterona en el llindar del que es considera nivells normals cap a baixos tenen majors taxes de depressió i símptomes depressius que la població general.
Aprèn més
Tot i que no entri gaire en detall amb el rol de la testosterona a l’organisme, als apunts de Fisiopatologia de Nutrició Humana i Dietètica pots aprendre una mica més sobre els conceptes bàsics del sistema endocrí i les patologies més típiques. La companya Rus va fer una petita entrada invitada al blog en motiu d’un treball col·laboratori, comentant breument la relació entre la testosterona i la hipertròfia muscular.
En paraules del Dr Irwig:
Més de la meitat dels homes que estan en el llindar mínim de nivells de testosterona tenen depressió. Aquest estudi va trobar que els homes que busquen tractament per aquest motiu tenen un alt índex de depressió, símptomes depressius, obesitat i poca activitat física. Els doctors necessitem ser conscients de les característiques clíniques d’aquesta mostra de la població i ser capaços de gestionar aquestes co-morbilitats com la depressió i l’obesitat.
El nombre d’homes que comprova els seus nivells de testosterona ha incrementat dràsticament en els darrers anys. Els estudis que investiguen una possible relació entre depressió i nivells sèrics de testosterona ha mostrar fins ara resultats inconsistents, i pocs d’ells s’han publicat que tractin sobre el cas d’homes adults en tractament per nivells llindar de testosterona.
Irwig i els seus col·legues han estudiat el cas de 200 homes adults entre els 20 i 77 anys d’edat, els nivells de testosterona dels quals es trobaven entre els 200 i 350 ng/dL -nanograms per decilitre- considerats com a límit baix dels valors normals. A part de mesurar els nivells totals de testosterona, també varen recopilar dades demogràfiques, històric mèdic i medicació habitual dels homes estudiats, així com signes i símptomes d’hipogonadisme.
Pel que fa als símptomes de la depressió, varen emprar el qüestionari per a la salut dels pacients nº9 (PHQ9, veure un exemple en castellà). Usant com a criteri una puntuació de 10 o més punts en aquest qüestionari, el 56% dels participants presentaven símptomes significatius de depressió, diagnòstics coneguts de depressió i/o admetien l’ús de medicaments antidepressius.
La taxa d’incidència mostra ser marcadament més alta que el 15 a 22% de subjectes mostra d’un grup ètnicament variat de pacients, reportant per les estadístiques de la salut primaria i que els 5.6% dels adults obesos o amb cert sobrepès dels Estats Units.
A més, aquest grup estudiat mostra alta prevalència en sobrepès (39%), obesitat (40%) i baixa activitat física (diferent del caminar), doncs el 51% dels homes no participaven en activitats d’exercici físic en règim habitual. Els símptomes més habituals presentats varen ser disfunció erèctil (78%), libido baixa (69%) i baix nivell d’energia durant el dia a dia (52%).
Segons Irwin altra vegada:
Aquest estudi evidencia la utilitat d’un mètode validat com és el PHQ9 per a detectar depressió, especialment tenint en compte que molts dels subjectes podrien negar els signes i símptomes durant l’entrevista. A partir d’aquí, caldria cercar derivar els pacients cap a procediments formals per a diagnosticar i tractar la depressió.
En resum
La majoria dels homes amb nivells de testostorona en el llindar baix (200 a 350 ng/dL) presenten signes de depressió, i a la vegada hi ha in vincle estret entre baixa activitat física i obesitat.
Notícia extreta de Science Daily, publicada el 6 de març de 2015 (veure article original).
Reflexions
No és la primera vegada que ho sento i la notícia d’avui m’ha semblat una bona excusa per a portar aquesta idea al blog. Igual que en d’altres entrades on s’ha vinculat l’obesitat amb inflamació de baix grau sistèmica i un ampli conjunt de patologies diferents, en aquest cas veiem que també hi ha un vincle important entre obesitat, depressió i nivells de testosterona. És força consistent amb una de les primeres entrades del blog, portada del blog d’en Kruse, l’hormones 101.
Un altre aspecte que s’ha comentat en d’altres ocasions al blog és com la nostra biologia circadiària i l’estrès poden tenir un impacte en el balanç hormonal. Potser voleu donar una ullada a l’entrada de les 7 hormones reguladores del greix que es veuen afectades per la falta de son.
Sortint del marc teòric i sent pràctics: si presentem els símptomes habitualment reportats de poca activitat física i obesitat, una estratègia que ens pot ajudar a recuperar un bon nivell de testosterona és recuperar un normo-pes així com practicar exercici de manera habitual. I, en aquest sentit, l’entrenament de força podria ser un gran aliat (Craig et al. 1989).
I si ja és el cas que sou atletes competitius i tot i així presenteu alguns d’aquests símptomes, cal recordar l’impacte altament negatiu que pot tenir el sobre-entrenament en aquest sentit. Moment per a unes vacances? I no oblideu incloure aliments rics en zinc a la vostra dieta 😉
