Notícia
L’al·lèrgia a la llet de vaca es presenta tant en nens com en adults. Científics de l’Institut de Recerca Messerli Vetmeduni Viena, de la Universitat Mèdica de Viena, i de la Universitat de Viena varen investigar el que realment fa que la llet sigui al·lergògena.
Notícia extreta de Science Daily, publicada el 22 d’agost de 2014 (veure article original).
Estructura de la beta-lactoglobulina
Una proteïna específica en la llet, coneguda com a beta-lactoglobulina és capaç d’iniciar una al·lèrgia, però només en cas d’estar desproveïda de ferro. Carregada amb ferro, la proteïna és inofensiva. Els científics van descobrir el mateix mecanisme recentment pel que fa a l’al·lèrgia al pol·len de bedoll. Els seus resultats ajuden a desxifrar les reaccions al·lèrgiques i es van publicar a la revista PLoS ONE.
L’al·lèrgia a la llet es confon freqüentment amb intolerància a la lactosa. No obstant això, es tracta de dos mecanismes completament diferents que es produeixen en el cos. Les persones amb intolerància a la lactosa no poden digerir correctament la lactosa perquè no tenen un enzim conegut com lactasa. En el cas de l’al·lèrgia a la llet de vaca, potencialment molt més perillosa, però, el sistema immunològic del cos ataca proteïnes de la llet amb els seus propis anticossos IgE.
Segons les estadístiques, al voltant del dos a tres per cent dels nens a Europa pateixen d’al·lèrgia a la llet genuïna. Menys adults són diagnosticats amb la malaltia. La formació dels anomenats limfòcits Th2 s’inicia en aquests pacients.
Els limfòcits Th2 contribueixen en gran mesura a la producció d’anticossos IgE davant proteïnes de la llet. Per tant, les persones desenvolupen una reacció al·lèrgica a la llet.
Tal al·lèrgia pot causar inflamació de la boca i les membranes mucoses, diarrea, exacerbació de la neurodermatitis, i en casos rars, fins i tot un xoc al·lèrgic. La recerca diagnòstica precisa ajuda per a diferenciar entre l’al·lèrgia i la intolerància i així evitar les dietes incorrectes que, sota certes circumstàncies, poden causar desnutrició.
La falta de càrrega de ferro transforma proteïna de la llet en al·lergen
Un dels al·lergens més importants de la llet, l’anomenada beta-lactoglobulina, pertany a la família de proteïnes de les lipocalines. Aquestes proteïnes posseeixen “butxaques” moleculars que són capaces d’acomodar complexos de ferro.
Erika Jensen-Jarolim i Franziska Roth-Walter, les descobridores dels mecanismes discutits en la present notícia.
El ferro s’uneix a la proteïna pels anomenats sideròfors. La primera autora, Franziska Roth-Walter, i els seus col·legues ara mostren que una proteïna “buida” de la llet, sense ferro i sideròfors, ajuda a activar els limfòcits Th2. Com a conseqüència, la producció d’anticossos IgE davant de la proteïna de la llet s’estimula. El pacient esdevé sensible i pot desenvolupar una reacció al·lèrgica a la llet.
Roth-Walter, que treballa al departament de Medicina Comparativa a l’Institut de Recerca Messerli diu:
El coneixement de l’estructura molecular dels al·lergens ha contribuït molt significativament a la nostra conclusió sobre al·lèrgia a la llet. Això és d’enorme rellevància pràctica.
La investigació sobre la diferència entre la llet orgànica i la convencional
Com a següent pas, els científics volen esbrinar el que contribueix a la càrrega de ferro a les proteïnes de la llet. L’investigadora principal, Erika Jensen-Jarolim explica:
Una de les qüestions més candents que volem respondre és: Per què estan aquestes proteïnes de la llet carregades en major o menor mesura amb ferro? la manera de mantenir i alimentar les vaques podria ser un factor involucrat en aquest fenomen. La càrrega de ferro pot dependre de si la llet és produïda orgànicament o convencionalment. Aquest serà un dels nostres principals interessos en el futur. Les lipocalines existeixen en tots els mamífers. Suposem que les nostres conclusions són aplicables també a la llet d’altres mamífers.
En resum
L’al·lèrgia a la llet de vaca es presenta tant en nens com en adults. Els científics han investigat el que realment fa que la llet resulti al·lèrgena. Una proteïna específica de la llet, coneguda com beta-lactoglobulina és capaç d’iniciar una al·lèrgia només quan està desproveïda de ferro. Quan està carregada amb ferro, la proteïna resulta inofensiva. Els investigadors han descobert també recentment el mecanisme pel qual es dóna l’al·lèrgia al pol·len.
Reflexions
No és que la notícia sigui particularment nova, però al veure-la m’ha semblat interessant publicar-la. El tema de la idoneïtat de la llet (i altres derivats làctics) és un tòpic candent avui dia a l’esfera online pel que fa a la nutrició. Tradicionalment, la llet s’ha considerat un aliment bàsic, molt ric en nutrients, entre els quals destaquen el seu contingut en calci altament biodisponible, vitamines liposolubles i les seves proteïnes d’alt valor biològic.
No obstant, una forta corrent al voltant de la nutrició evolutiva opina que la llet -i demés làctics derivats d’origen animal, amb particular focus cap a la llet de vaca- no són ideals per al consum humà, i haurien de ser “erradicats” de la dieta.
Certament, l’al·lèrgia a la llet és de prevalència notable, particularment entre els més petits. Si teniu ganes de llegir més, Caffarelli et al., 2010, ens posen al dia sobre alguns criteris pràctics per a discernir els casos on es presenta l’al·lèrgia en els infants i com procedir.
Cal recordar que, tret d’aquests casos en els que es presenta al·lèrgia o símptomes severs d’intolerància a la lactosa, els lactis tenen un cos d’evidència força considerable en quant a la varietat de beneficis que aporten a una dieta equilibrada (Shin et al., 2002, Cândido FG et al., 2013, Abreu S. et al., 2014, Figueroa et al., 2014).
Bé, tal i com passa amb la majoria d’aliments, l’al·lèrgia a l’ou o al peix i marisc també es troben entre les més reportades a la literatura (Poulsen et al., 2001) i normalment ningú recomana erradicar-los de la dieta de la majoria de persones per aquest fet.
Us deixo meditar sobre el tema, particularment, no em posiciono 0: )
