Estat nutricional de la població Espanyola

Tot i que ja han passat els examens -i per tant la meva necessitat de passar apunts al blog com a estratègia d’estudi- crec que alguns dels apunts de l’assignatura de Nutrició Comunitària serien interessants de tenir per aquí, ja que posen de manifest els problemes actuals a la nostra societat en matèria de nutrició i estil de vida saludable.

Si bé és cert que avui dia està en ple debat -sobretot a la comunitat online- si les directrius nutricionals establertes pels organismes competents són realment les més correctes o no, avui obviaré aquest debat dins del possible ja que no vull tergiversar els apunts i, sigui com sigui, la problemàtica al cap i a la fi és la que és, i penso que hi ha més de cert que menys en el que es comenta als apunts.

Nota 1
Com deia unes línies més a dalt, sóc plenament conscient que en el panorama actual, on hi ha un alt grau de disconformitat tant a les comunitats online al voltant de la nutrició com en la pròpia literatura científica pel que fa a què és una “dieta ideal” i els tipus d’aliments que l’haurien de composar, algunes de les recomanacions nutricionals a les que fan referència els apunts d’avui seran mirades amb escepticisme per uns quants. Sigui com sigui, crec que serveix com a introducció a la problemàtica i, a més, no deixa de ser el contingut oficial de l’assignatura. Deixaré una breu reflexió al final en aquest sentit.

Nota 2
Com ja sabeu, totes les entrades de la secció apunts del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Ciencies de l’Activitat Física i l’Esport estan extretes del material proporcionat per la Universitat Isabel I de Castilla. A més, en determinades assignatures com aquesta en particular, hi ha una bona feina de redacció per part de l’equip docent que la coordina. Els corresponents crèdits, doncs, a la universitat i a l’equip. La meva missió aquí només és traduir-los i aportar alguns enllaços extra com a material addicional d’interès per a qui vulgui aprofundir més.

Introducció

La manca d’aliments es relaciona immediatament amb un greu problema nutricional, la desnutrició. Pel contrari, en la nostra societat hi ha un excés d’aliments per a la major part de les persones, que lluny d’evitar problemes relacionats amb l’alimentació, en creen de nous.

Espanya, com a país desenvolupat i ric, no està exempta d’aquesta situació, sent considerat aquest un problema sanitari de primer ordre.

Com s’anirà desgranant en aquesta unitat didàctica, el coneixement de la dieta d’una societat és essencial per a la determinació del seu estat nutricional, igual que una radiografia ens aporta informació imprescindible per a l’avaluació dels nostres ossos.

El conjunt d’hàbits alimentaris d’un individu determina la seva dieta, i aquests vénen determinats per múltiples i diversos factors com els socioeconòmics, religiosos, geogràfics, etc. El conjunt d’aquests hàbits determinaran la nostra dieta i evidentment el nostre estat nutricional, el que es influenciarà d’una o altra manera en la nostra salut.

Estat nutricional i dieta de la població Espanyola

La salut i la seva relació amb la dieta

El binomi dieta-salut sembla anar de la mà al llarg de tota la trajectòria vital d’un individu, o fins i tot es podria dir de tota una societat. Totes les dades dels últims anys a Espanya, mostren que les principals causes de mortalitat s’ajusten a les de la majoria dels països industrialitzats, sent els episodis cardiovasculars, cervell-vasculars i el càncer, els més freqüents.

No solament s’ha de prestar atenció a les causes de mortalitat, ja que les causes més freqüents de morbiditat també estan associades íntimament als patrons dietètics d’una forma clara. La hipercolesterolèmia, la diabetis o la hipertensió arterial estan condicionades pels anomenats factors ambientals, entre ells el més important, l’alimentació.

En els últims 50 a 60 anys les condicions higiènic-sanitàries dels aliments han millorat notablement, però al mateix temps, la pitjor qualitat de la dieta i estils de vida més sedentaris i tòxics (tabac i alcohol) han fet incrementar certes malalties de tipus crònic.

Aquest tipus de relació s’observa, tant de forma positiva com negativa, clarament entre l’obesitat i el consum d’aliments d’alta densitat energètica o amb el baix consum de vegetals i fruites com a fonts de fibra. Un altre exemple clarificador es troba en la relació de les malalties cardiovasculars i el consum de sodi, àcids trans i àcids grassos saturats.

Tant la prevenció de malalties cròniques com la modificació d’estils de vida es troben al centre de molts programes d’acció i de les polítiques alimentàries dels diferents països del nostre entorn, inclòs el nostre.

Les polítiques nacionals i supranacionals se centren fonamentalment en les malalties cròniques relacionades amb la baixa qualitat dietètica, la obesitat, les deficiències de micronutrients i l’increment de l’activitat física com a motor principal de salut.

Dins de les malalties de tipus crònic, l’obesitat destaca entre totes elles, sent al seu torn causa de moltes altres. Una dieta suficient i equilibrada, juntament amb la pràctica regular d’activitat física semblaria suficient per aturar aquesta coneguda ja com epidèmia del segle XXI.

La vida sedentària i el consum calòric excessiu són els causants de l’augment continuat de la prevalença de l’obesitat i del sobrepès.

Finalment. cal recordar que els principals factors de risc de mort prematura estan relacionats amb el descrit anteriorment, és a dir, una dieta inadequada i una baixa activitat física.

Aprèn més
Empapa’t de tots els detalls amb aquest document sobre estratègies de promoció de la salud i la prevenció del Sistema Nacional de Salud publicat el 2013.

El patró alimentari espanyol a estudi

Per a conèixer el patró alimentari espanyol, o qualsevol altre, s’hauria d’identificar en un primer moment quins són els factors que el determinen o que influeixen de manera determinant.

Al costat dels factors econòmics i ambientals, que influeixen sobre la disponibilitat, qualitat i seguretat de l’aliment, es troben els factors individuals, igualment importants i que s’han de tenir molt en compte per comprendre l’elecció que l’individu fa de la seva dieta.

En les últimes 4 o 5 dècades, Espanya ha experimentat un creixement econòmic exponencial (suposo que no té en compte els últims anys :P), que ha permès una major accessibilitat, tant en quantitat com en varietat, a tots els grups d’aliments. Aquesta major accessibilitat no ha garantit que la població espanyola accedeixi a una dieta adequada i equilibrada.

L’interès que suscita la dieta adequada no ha estat suficient, ja que els riscos de portar a la pràctica una dieta inadequada són més grans que per exemple, els que es relaciona directament amb la seguretat dels aliments, sent aquest últim aspecte molt més tingut en compte (Paleo facepalm?).

Habitualment les dades sobre el patró alimentari espanyol s’obtenen a partir de les estadístiques del Panell de Consum Alimentari que realitza des de fa més de 20 anys el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA).

Les dades que recull aquest panell (clic aquí per a veure l’informe de 2014 en PDF) fan referència tant a l’alimentació a les llars com en restauració col·lectiva i és molt útil per a conèixer l’evolució en els patrons dietètics de la població al llarg dels anys.

Les dades obtingudes en el panell són valorades per la Fundació Espanyola per a la Nutrició (FEN). Es comparen amb les ingestes dietètiques recomanades per a la població espanyola, ja que la seva anàlisi avalua la disponibilitat d’aliments per individu i dia, calculant tant les ingestes de nutrients com la ingesta energètica. Finalment realitza una anàlisi sobre la qualitat dietètica i si els índexs derivats d’aquesta anàlisi s’aproximen als de la Dieta Mediterrània.

A més, es compta amb els resultats de la Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica (ENIDE), per conèixer la dieta total dels espanyols encarregada el 2011 per l’Agència Espanyola De Seguretat Alimentària, AESAN (ara AECOSAN). Aquesta enquesta (pots veure el resum en PDF aquí) va arribar a més de 3000 persones tant de l’àmbit rural com urbà i es va realitzar al llarg de tot un any per evitar un biaix estacional.

L’anàlisi d’aquestes dues fonts (ENIDE i Panell de Consum Alimentari) llança les següents dades i aspectes:

• Els grups de més consum, expressats en gram/persona i dia, són lactis, fruites, verdures i hortalisses, cereals i els seus derivats, carns i derivats, peixos, greixos, aliments precuinats, ous i llegums.
• És destacable el gran consum de begudes alcohòliques i no alcohòliques.
• L’aportació energètica, a nivell de macronutrients, mostra un excés d’aportació de greixos i no d’hidrats de carboni. A més dins dels greixos, la proporció de àcids grassos saturats i poliinsaturats consumits són molt superiors a les recomanacions.
• El grup de carns presenta ingestes superiors a les recomanades, però a la resta de grups els consums són inferiors als recomanats.
• Tant els patrons de consum alimentari, com la ingesta energètica i de nutrients ha variat substancialment en les últimes dècades, en comparar amb les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de 1964 (encara que la més antiga data de 1958).
• En general les ingestes superen el 80% de les IR.
• Les ingestes de zinc, àcid fòlic, vitamina D estan per sota d’aquest 80%, a més del ferro per a les dones.
• El percentatge de la població que consumeix hortalisses diàriament està al voltant del 40%.

En general, podem concloure que el nostre model de dieta actual es caracteritza per consums elevats -per sobre dels recomanats– en carns grasses, embotits i sucres simples. Pel contrari, s’observen consums deficitaris -per sota dels recomanats– en cereals i derivats, verdures, hortalisses i llegums. El consum de sal també és preocupant ja que es dupliquen els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que són uns 5 grams/dia com a màxim.

L’obesitat com a principal problema

L’obesitat és ja assenyalada per la majoria dels autors i institucions com la pandèmia del segle XXI. La OMS reconeix que la inactivitat física i els canvis dietètics cap a un model de dieta hipercalòrica rica en greixos i sucres senzills, són els causants d’aquesta malaltia que assola tot el nostre entorn.

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament a Europa (OCDE), les taxes d’obesitat a Espanya (25%), tant en adults com infants, són majores que les de la mitjana de l’OCDE.

En concret, la taxa d’obesitat infantil es troba entre les més altes. L’informe “fit not fat” d’aquest mateix organisme descobreix la relació entre la taxa d’obesitat i el nivell d’educació, accentuant aquesta relació més en dones que en homes.

Qualsevol dels estudis realitzats, inclosos els que afegeixen estudis antropomètrics, informen sobre les altes taxes de sobrepès i obesitat. Així l’Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya (ENRICA) , mostra unes dades de prevalença del 40% aproximadament, i les dades van ser recollides entre els anys 2008 a 2010.

Dins d’aquest epígraf, cal ressaltar, per la importància que té, l’obesitat infantil ja que suposa un repte per a qualsevol administració, al ser un dels problemes de salut pública més importants en l’actualitat.

Segons l’OMS, l’any 2010 hi havia 42 milions de nens obesos a tot el món, i en els països desenvolupats hi havia al voltant de 35 milions.

En concret al nostre país, la prevalença de sobrepès i obesitat que reflecteixen les dades del Programa Thao-Salut Infantil desenvolupat entre els anys 2010 i 2011, és del 30% aproximadament.

És a dir un de cada tres nens espanyols està en aquesta situació, dada sense dubte alarmant.

Per a la població infantil espanyola es compta també amb les dades de l’estudi “Alimentació, Activitat Física, Desenvolupament Infantil i Obesitat” (ALADINO) i amb les dades de l’estudi enKid.

Els dos estudis, encara que amb certes diferències, posen de manifest que la prevalença conjunta de sobrepès i obesitat se situa al voltant del 45% per al primer estudi i el 31% per al segon. En qualsevol cas, les diferències es presenten a causa de les diferències metodològiques dels dos estudis.

Pel que fa a les causes que contribueixen a l’obesitat o el sobrepès i que analitzen els dos estudis:

• Factors genètics o ambientals que predisposen a l’obesitat per existència en els progenitors.
• Pes en el naixement i tipus de lactància.
• Dieta i àmbit en el qual es realitzen els àpats.
• Activitat Física.
• Nivell socioeconòmic.
• Oci audiovisual.

És molt destacable la relació entre la inactivitat física i l’augment d’hores dedicades a l’oci audiovisual.

Variables fisiològiques

Moltes de les característiques i dels problemes que es deriven de l’alimentació dels espanyols són comuns als dos sexes. Però les dones, sobretot en diferents etapes de la seva vida, necessiten una major aportació de certs micronutrients, però a la vegada en una dieta amb un perfil calòric disminuït respecte dels homes.

En quant als hàbits dietètics, preferències i interessos en temes alimentaris també s’observa alguna diferència en el fet que les dones prenen més fruites, hortalisses i peix que els homes.

Per contra, aquests últims prenen major quantitat de carns i lactis. Així mateix el gènere masculí sembla estar més interessat per la consecució d’una major massa muscular, mentre que el gènere femení està més preocupat per aconseguir un pes menor. El problema de l’obesitat és substancialment més gran en homes.

Aprèn més
El següent article de revisió en castellà per Cuervo et al., 2009 resumeix les diferents recomanacions en quant a necessitats dels diferents nutrients als diferents països de la Unió Europea.

L’edat

L’edat infantil és un dels focus d’atenció per a les polítiques sanitàries, donat el greu problema de salut pública d’obesitat ja esmentat. Bona part dels esforços que han de fer les diferents administracions i, en general, la societat, passa per l’abordatge d’aquesta malaltia des de la perspectiva de l’activitat física i per l’adquisició de millors hàbits alimentaris per part dels més petits de la nostra societat.

Cal recordar que els grups socialment més desfavorits a nivell econòmic i educacional són els grups de població més vulnerables i on la prevalença del sobrepès i l’obesitat és més gran. Aquesta situació s’agreuja encara més amb l’encariment de productes frescos i la coneguda crisi econòmica per la qual passa el nostre país en concret i els del nostre entorn també.

És ben conegut que l’alimentació juga un paper decisiu en els primers anys de la nostra vida, influint d’una manera decisiva en la salut que l’individu presentarà al llarg de la seva etapa adulta.

De fet, conceptes com el “programming” han aparegut des de fa unes dècades per a il·lustrar com l’alimentació en el ventre de la mare i durant els primers anys de vida influeixen en la salut d’aquest individu en la seva adultesa (veure article anterior sobre “Som el que les nostres mares varen menjar“).

 

L’adolescència

L’adolescència és el període d’edat compresa entre el final de la infantesa i l’edat adulta. En aquesta etapa es produeix la maduració de l’eix hipotalamohipofític, hi ha canvis en l’aspecte físic i també canvis en l’esfera psicosocial de l’individu. Tots aquests canvis, d’una o altra forma, influiran en la relació de l’adolescent amb l’alimentació.

L’estudi Alimentació i Valoració de l’Estat Nutricional dels Adolescents Espanyols (CIVADA) informa sobre una alta prevalença de sobrepès i obesitat en els adolescents espanyols, juntament amb un dèficit d’activitat física i condició física i un estat metabòlic amb presència de certa inflamació sistèmica, la qual cosa té a veure directament amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars en el futur.

Potser, al mateix nivell d’importància, es troben els trastorns de la percepció de la imatge, és a dir, anorèxia, bulímia, etc. en aquest col·lectiu.

Pel que fa a les necessitats particulars dels adolescents, convé assenyalar que aquest període de temps es caracteritza per un ràpid creixement de la majoria de les nostres estructures corporals i òrgans. A causa d’aquest motiu les necessitats d’energia, nitrogen, ferro i calci, així com de vitamines com la tiamina, riboflavina, vitamina D i niacina es veuen augmentades.

Per tant durant aquest temps, les necessitats de nutrients es trobaran més en funció del desenvolupament de l’adolescent que de l’edat que tingui, podent avançar o endarrerir l’inici de les necessitats “augmentades”.

La tercera edat

La tercera edat, vellesa o gent gran, és el grup de la població amb una tendència creixent més clara. Aquest creixement es deu en part a la major esperança de vida i l’increment en la longevitat de la nostra població.

Actualment hi ha uns vuit milions de persones majors de 65 anys i més de 2 milions majors de 80 anys.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), més del 30% de la població tindrà més de 65 anys en l’any 2050 (veure informe, molt bonic en PDF).

L’activitat física i una òptima alimentació són les claus perquè a la creixent esperança de vida se li sumi una qualitat adicional en ella, és a dir, que s’aconsegueixi un envelliment amb saludable i actiu, com assenyala l’OMS (…i això em recorda l’entrada “Sóm el que els nostres mitocondris generen“).

És un grup molt heterogeni, en el qual s’inclou a persones sanes i malaltes, dependents, institucionalitzades o sense institucionalitzar, independents, etc. Donada aquesta diversitat, els punts o característiques clau per entendre a tot aquest col·lectiu els podem resumir en:

• La malnutrició és un dels problemes més recurrents per a la població anciana. Influeixen factors com els pròpiament fisiològics, relacionats amb l’edat, els funcionals i molt determinantment en moltes ocasions, els socioeconòmics. El III Pla d’Educació Nutricional pel Farmacèutic (PLENUFAR III) o l’estudi SENECA, entre d’altres, posen de manifest que és un grup de població altament polimedicat, que ingereix poca quantitat d’aigua diària i amb un alt percentatge de patir malnutrició (entorn al 20-25%) en bona part dels casos. S’observen deficiències en micronutrients, com ara: calci, zinc, magnesi, ferro, vitamines D i B, carotens i àcid fòlic.

• L’elevada prevalença de malalties degeneratives afecten l’estat nutricional de moltes persones grans.

• La dieta sol ser avorrida, monòtona, i amb baixa densitat energètica i de nutrients. Aquesta característica pot motivar en moltes ocasions que la dieta sigui deficitària o insuficient.

• A l’altre extrem està al voltant d’un 30% de la població que posseeix sobrepès o és obès. Com ja s’ha comentat en altres punts, aquest pot ser el punt de partida per a l’empitjorament o l’origen de moltes altres patologies.

• Si s’hagués d’assenyalar dins d’aquest gran grup als individus amb major risc, les característiques serien: molt ancians, polimedicats, dones, vivint sols/es, amb baixos ingressos, amb alguna incapacitat física, amb problemes dentals, fumadors i alcohòlics, depressius i finalment els ancians institucionalitzats o hospitalitzats.

La gestació i la lactància

La gestació i la lactància són dues de les etapes de la vida en què l’alimentació ha de jugar un paper més important, donada la transcendència que tenen per a la salut present i futura del nounat i de la mare. Ha de ser contemplada l’etapa preconcepcional com a part en la qual actuar, anterior i necessària a la concepció.

L’alimentació de la dona gestant o lactant ha de cobrir les seves pròpies necessitats, les del fetus i les adaptacions necessàries de la gestant o de la lactació.

Una adequada alimentació té per objectius, prevenir l’aparició de malalties d’origen nutricional i assegurar el bon desenvolupament del lactant, tant físic com cognitiu. Les recomanacions actuals en aquest grup giren al voltant de diversos punts:

• Adequada aportació energètica i de nutrients susceptibles o de risc com: iode, àcid fòlic, calci, ferro o vitamina C.

• Aportació d’antioxidants, àcids grassos poliinsaturats, fibra o fins i tot probiòtics i prebiòtics.

Hi ha un gran estudi, el PLENUFAR IV, en el qual es va observar a un gran nombre de dones en l’etapa preconcepcional, embaràs i lactància amb resultats molt interessants.

Aprèn més
Arribats a aquest punt, en el que hem fet èmfasi en diverses ocasions sobre la manca de vitamines i minerals, és probable que vulgueu repassar les entrades anteriors de les assignatures de bioquímica i química alimentària sobre les vitamines i els minerals, on també podreu llegir sobre les complicacions associades a la seva mancança.

Altres factors a considerar

Immigració

El col·lectiu d’immigrants representa ja més del 10% de la població a Espanya, sent els països sud-americans, els països de l’est d’Europa i el Marroc les procedències de la majoria dels immigrants residents al nostre país.

Nombrosos són els condicionants que influeixen en els nostres hàbits alimentaris i que fan que l’alimentació esdevingui una de les senyes d’identitat més integrades i arrelades en la nostra persona, i per tant una de les que més lentament s’adapta a la nova cultura.

Els principals problemes i característiques, a nivell nutricional, que es detecten en les poblacions d’immigrants giren al voltant de:

• Augment del consum de lactis.
• Disminució del consum de peixos.
• Augment en el consum de carn de pollastre i ous.
• Baix consum de verdures de fulla verda.
• Augment de productes amb baixa densitat nutricional.
• Aportacions deficitaris de vitamina D i ferro.
• Obesitat per falta d’activitat física i per substitució de productes amb hidrats de carboni per altres amb alt contingut gras.

Aprèn més
En el següent enllaç podeu trobar la guia ‘Una alimentació sana per a tots” que forma part de la estratègia NAOS de la AESAN i que va enfocada a transmetre unes directrius saludables en matèria de nutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat als immigrats que arriben al país i es volen integrar als hàbits nutricionals de la nostra dieta, suposadament mediterrània. Tot i que algunes de les directrius són probablement susceptibles de sotmetre a debat, i que és una guia general, desproveïda per tant de context personal, més o menys les directrius podrien resultar positives, a grans trets.

Altres variables

Les variables encara no comentades però que cal tenir en compte també per comprendre el conjunt d’hàbits dietètics i de l’estat nutricional són:

• Diferències geogràfiques
• Estat socioeconòmic
• Hàbitat rural o urbà
• Tipus de treball
• Tipus de família

Aquests i molts altres factors determinen l’elecció de l’aliment, és a dir el tipus de dieta i molts altres aspectes relacionats amb la salut.

Des les dades proporcionades pel Panell de Consum d’Aliments elaborat pel MAGRAMA, s’observen diferents dades de gran interès:

• Segons l’estat econòmic familiar s’observa que tots els grups d’aliments són consumits en major quantitat en els estatus econòmics mitjà-alts a excepció dels cereals, ous i llegums que són consumits en major quantitat en els estatus mitjà-baixos.
• S’observa també que a les llars on la persona que compra treballa fora es realitza menor compra, segurament es deu a un major ús de la restauració col·lectiva i d’oci en aquests casos.
• Segons l’individu habiti al medi rural o urbà es troben diferències també en el consum dels diferents tipus d’aliments. D’aquesta manera en el medi urbà es consumeixen més fruites, verdures i hortalisses, mentre que en el medi rural el consum és més gran per a carns i derivats, ous, greixos i cereals.

Podem concloure amb l’apreciació que la disponibilitat d’aliments segons l’àrea geogràfica, els diferents recursos econòmics familiars i per suposat la pertinença a una determinada cultura, influeix de manera decisiva en el nostre patró alimentari.

En resum…

Personalment, i sense estendre’m gaire, crec que hi manca una mica d’èmfasi pel que fa als aspectes psicològics i socials que ens porten a menjar més i pitjor (tot i que com hem vist, fa alguns comentaris per sobre al final de la unitat) així com els fisiològics (hormonals, per exemple) que ens impedeixen retornar en moltes ocasions a un balanç equilibrat, fins i tot quan som conscients de les recomanacions que acabem de veure.

Finalment, però no menys important, l’alta palatabilitat i disponibilitat 24/7/365 d’aliments processats (i no tant processats) avui dia resulta una barrera difícil de superar. Pel que fa això últim probablement sigui cap on faria falta més guia, al meu parer.

I aquest és un dels grans problemes en la meva opinió: crec que en certa manera ja sabem el que hauriem d’estar fent, però sovint som incapaços de reprendre el control. Fàcil de dir, però difícil de portar a la pràctica a la vida real.

Pel que fa a la ingesta energètica i a alguns d’aquests problemes amb el menjar, hi ha un parell d’unitats dedicades que, si puc, intentaré portar al blog en algun moment, ja que ho tracten amb més detall i van íntimament vinculades a aquesta primera lectura. Totes tres ens ajudaran a ¿tancar? el cercle…

Termes relacionats:

• Nutrició
• Dieta
• Salut
• Dietètica
• Organització Mundial de la Salut