L’alimentació en el lactant

S’apropen els primers examens del tercer curs del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i, com ja va sent costum, és hora de posar-se a fer resums al blog per a memoritzar conceptes. La qual cosa em permet, per un costat, digerir millor els continguts de les assignatures i, per l’altre, compartir amb vosaltres una mica d’informació rigorosa pel que fa a la matèria.

Crec que el camp de la nutrició aplicada al cicle vital serà d’interès per a qui vulgui conèixer una mica més sobre la nutrició en determinades etapes de la vida, aquelles que poden tenir requeriments excepcionals, com poden ser l’etapa lactant, la preescolar i escolar, l’adolescència, l’embaràs, la menopausa, etc.

En aquesta ocasió us vull portar un resum sobre l’alimentació en el lactant, així com alguns recursos que he anat trobant mentre feia la cerca per a l’estudi.

Introducció

Durant els primers mesos de vida l’ésser humà és especialment vulnerable des del punt de vista nutricional.

A la gran velocitat de creixement i l’intens metabolisme que experimenta el lactant cal afegir que el seu organisme és encara immadur a diferents nivells com poden ser:

• El sistema immunitari
• Els processos digestius, renals i hepàtics
• Els mecanismes de regulació de la gana

El 1982, el Comitè de Nutrició de l’Acadèmia Americana de Pediatria va definir tres períodes d’alimentació del nen:

• Període de lactància
  Comprèn entre els 4-6 primers mesos de vida, durant els quals el seu aliment ha de ser de forma exclusiva la llet materna o les fórmules per a lactants.
• Període de transició
  Abasta des del segon semestre de vida fins a l’any. En ell s’inicia la diversificació alimentària (DA) o alimentació complementària, introduint aliments diferents de la llet materna o la fórmula per a lactants.
• Període d’adult modificat
  Té lloc des de l’edat preescolar i l’escolar fins als 7-8 anys d’edat. En aquest període el nen va adoptant una alimentació progressivament més semblant a la dels adults.

La nutrició en aquesta etapa, a més de cobrir les elevades necessitats d’energia i nutrients, pot influir en el desenvolupament i en la salut de l’individu a curt i llarg termini.

Nota
L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana l’alimentació exclusiva al pit durant els primers 6 mesos de la vida del nen i continuar l’alletament juntament amb els àpats complementàries adequades fins als 2 anys d’edat o més.

Característiques fisiològiques del lactant

Funció digestiva

El pas de l’alimentació transplacentària (que travessa la placenta) del fetus a l’alimentació del lactant fora de l’úter matern suposa l’activació de nombroses funcions en l’organisme.

Encara que, en principi, els nadons a terme tenen una funció digestiva prou desenvolupada, durant els primers mesos tindrà lloc un lent procés de maduració de l’aparell digestiu que els permetrà adaptar-se al tipus d’alimentació variada de l’adult.

Característiques de la funció digestiva del lactant 

Boca

• Reflex de succió des de la setmana 32-34 de gestació.
• Absència de dents.
• Escassa secreció de saliva fins als 2-3 mesos.

Esòfag

• Esfínter esofàgic inferior immadur: tendència a regurgitació i reflux gastroesofàgic.

Estomac

• El pH és menys àcid que en adults.
• La capacitat de l’estómac augmenta de 10-20 ml a 200 ml al any d’edat.
• Buidament gàstric és més lent en nens prematurs.
• Secreció de pepsina i factor intrínsec (aquest últim en nivells baixos fins als tres mesos d’edat).

Intestí prim

• Amilasa pancreàtica: secreció gairebé nul·la al naixement, baixa fins als 46 mesos d’edat, no s’assoleixen nivells de adult fins als dos anys.
• Lipasa pancreàtica: nivells baixos fins als 612 mesos.

Intestí gros

• Peristaltisme augmentat.
• Presència de reflex gastrocòlic.

Funció renal

El ronyó del lactant presenta una baixa capacitat de concentració, és a dir, necessita més aigua per dissoldre una mínima quantitat de soluts. També està disminuïda la seva capacitat de reabsorció tubular i d’excreció davant d’una sobrecàrrega hídrica.

Aprèn més
Vas peix en matèria de fisiologia renal? Pots donar una ullada als apunts d’un dels primers cursos que vaig fer a través de la plataforma Coursera, sobre Introducció a la Fisiologia Humana.

D’aquesta manera, un augment en la ingesta de proteïnes pot conduir a un augment en els nivells d’aminoàcids sanguinis.

La degradació d’aquests aminoàcids dóna lloc a la formació d’urea i àcids no metabolitzats que requereixen aigua per a la seva excreció. 

Això podria desembocar en deshidratació i acidosi en el lactant.

Funció hepàtica

En el lactant el cicle de la urea està molt limitat i una aportació excessiva de proteïnes pot originar quadres de hiper-amonièmia.

La síntesi de cisteïna, taurina i carnitina (aprèn més sobre els aminoàcids) està disminuïda, per la qual cosa es recomana la seva incorporació a les fórmules infantils, especialment en les de prematurs (en la llet materna es troben en quantitat suficient). També està disminuïda la síntesi d’omega 3 i omega 6.

D’altra banda, hi ha una deficiència d’enzims en el catabolisme de determinats aminoàcids que poden originar efectes tòxics a nivell del sistema nerviós central. Aquests aminoàcids són la glicina, fenilalanina, tirosina, metionina, treonina, valina, leucina i isoleucina.

Sistema immune

El calostre afavoreix la colonització de la mucosa intestinal sent aquests microorganismes protectors enfront d’agents infecciosos.

La capacitat d’absorció de macromolècules i antígens alimentaris pot ser més àmplia en els primers mesos quan l’intestí és encara immadur.

Sistema nerviós

El procés de maduració del sistema nerviós central també va marcant els diferents períodes de l’alimentació del nen. Fins als 4 mesos la maduració del sistema neuromuscular permet deglutir líquids.

Dels 4 als 6 mesos pot deglutir semisòlids i posteriorment adquireix la masticació. La sedestació (posició del cos estant assegut) a partir dels 6 mesos, i després la bipedestació, li permet distingir objectes, olors, agafar i manipular les coses i triar fins i tot aliments.

Requeriments nutricionals en el lactant

Els requeriments nutricionals dels primers mesos de vida s’han calculat en funció de la composició de la llet materna de dones que alleten els nens sans, és a dir, que mostren un nivell adequat de creixement i desenvolupament.

Sabies que…
L’encèfal pesa uns 350 g en néixer i augmenta fins a 1.150 g en complir el primer any de vida.

S’admet que la llet materna és capaç de cobrir per si sola les necessitats energètiques fins als 6 mesos però a partir de llavors podrien establir-se carències en alguns nutrients. La Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició (ESPGHAN) estableix que l’alimentació complementària no s’introdueixi abans dels 4 mesos ni després dels 6 mesos.

No solament és important cobrir les necessitats d’energia i nutrients evitant carències i excessos, sinó que cal parar atenció al paper de la nutrició infantil en la prevenció de certes malalties cròniques en l’edat adulta.

Ingestes Dietètiques de Referència (IDR) per al nen entre 0-1 anys

Factors bioactius de la llet materna

A més dels macro i micronutrients en la llet materna, amb funció fonamentalment nutritiva, hi ha uns components anomenats bioactius que actuen com a mediadors del creixement i de la diferenciació dels teixits i també com a factors de defensa com antígens i agents infecciosos.

Alguns dels principals factors bioactius són:

Agents antimicrobians

Els principals agents microbians en la llet materna són:

• Lactoferrina
  Es tracta d’una proteïna quelant del ferro molt abundant a la llet materna. Una part d’aquesta proteïna no es digereix i arriba intacta al tracte gastrointestinal. Allí la lactoferrina inhibeix el creixement de patògens com E. coli gràcies a la seva capacitat de competir amb l’esmentat bacteri pel ferro.
• Lisozima
  Presenta un efecte antibacterià per la seva capacitat per destruir els peptidoglicanos de la paret bacteriana. A la llet materna es troba en una concentració 5.000 vegades superior que en la llet de vaca.
• Oligosacàrids
  Els oligosacàrids de la llet materna tenen un efecte positiu sobre el sistema immune mitjançant dos mecanismes:
  • Directe
    Actuen com a anàlegs dels receptors intestinals i els bacteris enteropatògenes els utilitzen com a diana per a la seva adhesió.
  • Indirecte
    D’una banda redueixen el pH intestinal que ajuda a inhibir el creixement d’alguns patògens intestinals i de l’altra serveixen com a substrat alimentari dels components de la flora intestinal. Algunes bifidobacteris gram positives, com Bifidobacterium bifidum, frenen la multiplicació de patògens com E. coli i Shigella.
  • Immunoglobulines
    La més abundant és la IgA secretora que produeixen els limfòcits en la llet materna. Exerceix com anticòs eficaç enfront d’un nombre de patògens entèrics i respiratoris.

Agents antiinflamatoris

Es tracta de compostos antioxidants, lactoferrina, factors de creixement epitelial, poliamines, inhibidors de proteases, citoquines i prostaglandines.

Agents immunomoduladors

• Nucleòtids i citoquines (principalment TNF-alfa, interleukina IL-1beta, IL-6, IL-10, interferó gamma).
• Leucòcits
  Estan presents en la següent proporció: neutròfils (40-65%), macròfags (35-55%) i limfòcits (5-10%). Els limfòcits són principalment cèl·lules T que presenten memòria immunològica. Els neutròfils i macròfags tenen activitat fagocítica.

Micronutrients

Es tracta d’aquells micronutrients que desenvolupen un paper fonamental en les principals vies metabòliques i en les cèl·lules de la funció immune com el zinc, el ferro i la vitamina A.

Diferències entre la composició de la llet materna i la de vaca

Hi ha importants diferències en la composició d’ambdós tipus de llet, motiu pel qual la llet de vaca s’ha de sotmetre a diversos processos tecnològics per poder elaborar a partir d’aquesta les fórmules infantils.

Aquestes són algunes de les principals:

• El contingut en proteïnes i sals minerals és més gran en la llet de vaca que a la humana.
• La fracció d’oligosacàrids és més elevada en la llet humana.
• A la llet de vaca és inferior el contingut d’àcids grassos essencials i àcids grassos poliinsaturats de cadena molt llarga, com l’àcid araquidònic i l’àcid docosaexahenoic.
• A la llet materna l’àcid palmític es troba preferentment esterificat en la posició 2 de l’triglicèrid, la qual cosa permet una major disponibilitat del greix i del calci i al mateix temps evita el restrenyiment.
• En funció del tipus de vitamines, la concentració és més elevada en un tipus o un altre de llet. És ressenyable que les vitamines antioxidants com la C i E són significativament més elevades en la llet de la dona.
• Els factors bioactius són més abundants en la llet de dona.

Recomanacions en la composició de les fórmules per a lactants

Nutrient	Llet materna madura per 100 ml	Fórmula d’inici per 100 ml (per 100 kcal)	Fórmula de continuació per 100 ml (per 100 kcal)
Energia (kcal)	75	60-70	60-80
Hidrats de carboni (g)	7	4,8-9,5 (7-14)	5-10 (7-14)
Lactosa (g)	6-6,5	> 2,38 (> 3,5)	> 1,26 (> 1,8)
Proteïnes (g)	0,9-1	1,2-2,04 (1,8-3)	1.6-3,24 (2,25-4,5)
Seroproteína / caseïna	60/40	60/40	20/80
Greixos (g)	4-4,5	2,72-4,42 (4-6,5)	2,37-4,68 (3,3-6,5)
Àcid linoleic (g)	0,7-1,3	0,2-,82 (0,3-1,2)	> 0,21 (> 0,3)
Sodi (mg)	32	13,6-41 (20-60)	16,1-57,5 (23-85) *
Potassi (mg)	60	41-98,6 (60-145)	54,6-132 (80-208) *
Calci (mg)	34	> 34 (> 50)	> 63 (> 90) *
Fòsfor (mg)	14	17-61,2 (25-90)	> 40 (> 60) *
Ferro (mg)	0,5	Suplement. ,34-1 (0,5-1,5)	0,72-1,44 (1-2)
Recomanacions de la Directiva de la Comissió Europea (per 100 ml a concentració habitual i 100 kcal) * Recomanacions de la ESPGHAN quan no s’especifiquen per la Comissió Europea

Suárez V. et al. Actualitzación. Energía (kcal), vol. 75, pp. 60-70.

El contingut en proteïnes i sals minerals és més gran en la llet de vaca que a la humana.

Avantatges de la lactància materna

Avantatges per al nen:

• És nutricionalment superior a qualsevol altra alternativa aportant l’energia i nutrients necessaris en les quantitats apropiades.
• És el menys al·lergogen dels aliments infantils.
• Afavoreix un bon desenvolupament mandibular i dental.
• Protegeix enfront de malalties de tipus agut com diarrea, infeccions de l’aparell respiratori, otitis mitjana, meningitis bacteriana, botulisme o infeccions del tracte urinari.
• S’associa a efectes beneficiosos a llarg termini enfront de malalties de l’etapa adulta com la diabetis dependent d’insulina, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, limfoma, al·lèrgies i altres malalties de l’aparell digestiu.
• La llet materna s’associa també a un major desenvolupament cognitiu i mental.

Avantatges per a la mare:

• Reforça els llaços afectius mare-fill i disminueix la depressió postpart.
• Augment dels nivells d’oxitocina, el que afavoreix la recuperació postpart.
• D’una banda facilita la retracció dels músculs de l’úter que havien estat excessivament distesos durant l’embaràs.
• D’altra contreu les cèl·lules musculars de l’úter ajudant a tallar l’hemorràgia.
• Més rapidesa en la recuperació de pes causa de la despesa calòrica que suposa alletar.
• Millora la remineralització òssia després del part.
• Menor risc de càncer ovàric i de pit.

Altres avantatges:

• Estalvi econòmic familiar en evitar la compra de fórmules artificials i altres accessoris derivats (biberons, esterilitzadors, termos, etc.).
• Disminució de la despesa sanitària a protegir al lactant enfront d’infeccions.
• Disminució de la despesa per absentisme laboral en ser menor el nombre de vegades que malalta el nen.

Eines útils
El web e-lactància és una eina molt útil per comprovar quins medicaments són o no compatibles amb la lactància.

 

Contraindicacions de la lactància materna

Tot i ser la forma d’alimentació d’elecció en el lactant, hi ha situacions de gravetat molt concretes en les que pot no ser l’opció més adequada.

Alguns casos són:

• Galactosèmia del lactant.
• Consum de drogues (heroïna, cocaïna) per part de la mare.
• Malaltia materna greu de tipus orgànic o psicològic (cal valorar individualment la conveniència en determinats casos de psicosi o depressió greu en funció de la malaltia i els fàrmacs prescrits a la mare).
• Consum matern de medicaments contraindicats. Alguns exemples significatius són els isòtops radioactius, els antimetabòlits i els anticancerosos.

Lactància artificial

Les fórmules artificials estan reglamentades a nivell europeu per la Directiva 2006/141/CE.

Les alternatives a la llet materna per a les fonts proteiques són:

• Proteïnes de la llet de vaca.
• Aïllats de proteïnes de soja.
• Hidrolitzats de proteïnes.
• Proteïnes de la llet de cabra.

Sabies que…
La llet de cabra es va incloure com a alternativa al març de 2014 mitjançant el Reial Decretn 165/2014). Pot presentar reacció al·lèrgica creuada amb les proteïnes de la llet de vaca però, tot i així, podria resultar ser una bona alternativa per a intolerants a la lactosa.

Pel que fa als tipus de fórmula:

• Les fórmules d’inici tenen l’objectiu de satisfer per si soles tots els requeriments nutricionals del lactant durant els 6 primers mesos de vida.
• Les fórmules de continuació s’empren a partir dels 6 mesos d’edat juntament amb l’alimentació complementària.
• Les fórmules especials estan elaborades especialment per a lactants i nens petits amb problemes o limitacions en els processos d’absorció, digestió o metabolisme.

Veiem cadascuna amb més detall.

Fórmules d’inici

S’utilitzen des del naixement fins als 6 mesos de vida i han de complir per si soles les necessitats nutritives del lactant.

La llet de vaca passa per una sèrie de modificacions que inclouen la disminució de la concentració de proteïnes, la substitució de part del greix lacti per greix vegetal i l’addició de lactosa i vitamines.

Opcionalment, depenent del fabricant, s’enriqueixen amb ingredients funcionals que poden resultar beneficiosos sobre el desenvolupament del lactant.

Alguns d’ells són:

Prebiòtics

Els prebiòtics més utilitzats en alimentació infantil són els fructooligosacàrids (FOS), galactooligosacàrids (GOS) i inulina. La utilització de prebiòtics resulta interessant ja que la pròpia llet materna presenta gran quantitat d’oligosacàrids prebiòtics.

Això ofereix avantatges de diferents tipus:

• Immunològic: estimulació del creixement i proliferació de bifidobacteris.
• Digestiu: regulen el trànsit intestinal.
• Nutritiu: milloren l’assimilació de minerals com el calci i el magnesi.

Probiòtics

Són microorganismes vius que milloren l’equilibri de la flora intestinal. Alguns dels més utilitzats són Lactobacillus acidophilus, Lactococcus lactis o Bifidobacterium infantis. Encara que és necessari seguir investigant sobre ells, els principals beneficis que s’atribueixen als probiòtics són:

• Prevenció i tractament de diarrees infeccioses.
• Modulació del sistema immunològic.
• Millora de la intolerància a la lactosa.
• Acció protectora intestinal.

 

Àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga

Són importants en el desenvolupament del sistema nerviós central i de l’agudesa visual.

L’àcid araquidònic (AA) és l’àcid gras poliinsaturat de cadena llarga majoritari de la sèrie omega-6 en la llet materna i l’àcid docosahexaenoic (DHA), l’àcid gras poliinsaturat de cadena llarga majoritari de la sèrie omega-3.

Beta-palmitat

El 70% de l’àcid palmític de la llet humana està esterificat en la posició 2 o beta de la molècula, la qual cosa influeix positivament sobre l’absorció i digestibilitat tant de la fracció lipídica com del calci i del magnesi.

Actualment a algunes llets infantils se’ls afegeixen olis vegetals amb àcid palmític en posició beta per incrementar la biodisponibilitat del greix i el calci.

Altres ingredients funcionals inclosos en les fórmules artificials són: nucleòtids, alfalactoalbúmina, carnitina o taurina.

 

Fórmules de continuació

Les fórmules de continuació són aquelles que formen part d’un règim d’alimentació mixt, destinades a ser utilitzades a partir dels 6 mesos d’edat.

Igual que les fórmules d’inici poden estar enriquides amb ingredients funcionals. Hi ha un altre tipus de fórmules anomenades fórmules de creixement per a nens a partir de l’any d’edat.

Fórmules especials

Existeixen diferents fórmules adaptades a necessitats especials del lactant.

Les principals són:

Llets sense lactosa

En elles se substitueix la lactosa per altres hidrats de carboni com dextrinomaltosa, polímers de glucosa, sacarosa o glucosa. S’utilitzen quan hi ha intolerància primària o secundària a la lactosa.

Hidrolitzats de proteïnes i proteïnes vegetals

Solen ser fórmules elaborades amb proteïnes de llet de vaca predigerides (hidrolitzades) mitjançant enzims que tallen les cadenes peptídiques sent els productes resultants aminoàcids i oligopèptids amb poca al·lergenicitat.

S’empren aïllats de proteïna de soja enriquida amb metionina, ja que la proteïna de soja és deficitària en aquest aminoàcid. El nombre d’individus al·lèrgics ha augmentat considerablement durant l’últim segle, sent en l’actualitat la malaltia crònica més comuna.

L’estudi GINI (2011), finançat pel Govern alemany i independent d’interessos comercials, assenyala que les fórmules amb proteïnes hidrolitzades s’han mostrat eficaços en la prevenció, en poblacions de risc atòpic, sobretot de la dermatitis atòpica, que és la manifestació més comuna.

Aprèn més
Sobre la dermatitis atòpica i les fórmules parcialment hidrolitzades, de la mà de Beatriz Espin Jaime et. al, 2013, en castellà

No es recomana utilitzar les fórmules de soja com preventives de les malalties al·lèrgiques. 

Hi ha estudis que associen l’addició de prebiòtics a la disminució del risc de dermatitis atòpica (per ex. Foolad & Armstrong, 2014) i fins i tot a altres manifestacions com l’asma o la urticària (alguns estudis, no tots, veure Osborn & Sinn, 2013). 

També s’ha trobat un paper moderat dels probiòtics en la prevenció de dermatitis atòpica i dermatitis atòpica associada a IgE en els lactants (Michail, 2009).

Sabies que…
Tot i que no són gaire coneguts, una alternativa amb bastant millor sabor als hidrolitzats de proteïnes de la llet de vaca són els hidrolitzats de proteïnes d’arròs.

 

Fórmules per a prematurs i nounats de baix pes

Els nounats amb pes en néixer igual o inferior a 1.500 g (especialment els de menys de 1.000 g) presenten complicacions en la seva alimentació ja que tenen una reserva escassa de nutrients,
deficiències per immaduresa i malalties greus i, però, uns requeriments elevats d’energia, aigua i altres elements nutricionals.

Les fórmules per prematurs han de presentar les següents característiques:

• Assegurar una aportació adequada de nutrients semblant a l’últim trimestre de gestació.
• Oferir macronutrients fàcilment absorbibles i utilitzables donada la seva immaduresa gastrointestinal.
• Procurar un correcte desenvolupament del sistema nerviós central.
• Aportar els elements necessaris per a continuar el desenvolupament de la funció digestiva i l’adaptació metabòlica i endocrina.
• Intentar millorar els dipòsits de nutrients.
• Evitar els efectes a curt, mitjà i llarg termini.

Fórmules anti-regurgitació

El reflux gastroesofàgic (MRGE) es defineix com el pas involuntari del contingut gàstric a l’interior de l’esòfag. En cas de regurgitació, una de les mesures més esteses és l’espessiment de la
llet, ja que s’ha demostrat clínicament que una major viscositat i densitat dels aliments redueix el nombre de refluxos. 

Com a espessidors s’empren la farina de llavor de garrofer i midó precuinat.

Normes de preparació de les fórmules artificials

• Se seguiran les normes de reconstitució de les fórmules donades pel fabricant. En general es reconstrueixen afegint una mesura rasa per cada 30 ml d’aigua per obtenir la concentració recomanada.
• És important recordar la importància del rentat de mans previ a la preparació. Els estris, biberons, tetines, etc., s’han de rentar a consciència i esterilitzar per al lactant de menys de 4 mesos.
• El biberó ha de ser utilitzat a una temperatura de 37ºC i l’ideal és preparar-ho en cada presa, encara que pot ser conservat a la nevera unes hores, temperant-lo al bany maria fins a 37ºC abans de la seva administració.

Etapes en l’alimentació del lactant

A la introducció ja hem anomenat les tres etapes diferenciades en l’alimentació del nem. Anem a veure-les amb una mica més de detall.

Aprèn més
Amb aquest article de Wilson Daza i Silvana Dadán (2009) “Alimentación complementària en el primer año de vida” que pots descarregar en PDF.

 

Període lacti

Comprèn des del naixement fins als 4-6 mesos (segons la ESPGHAN) o 6 mesos (segons l’OMS) en els que la llet materna o, si no les fórmules artificials han de constituir l’únic aliment del nen.

En la primera setmana el nombre de preses diàries oscil·la entre 6-7 augmentant des de 10 ml per presa el primer dia de vida, cap als 60-90 ml al final de la primera setmana.

Del 4t al 6è mes el nombre de preses diàries és de 4 a 6 entre 150-210 ml. El pediatre determinarà el moment de la introducció dels cereals sense gluten i de les farinetes de fruita.

Període transicional

S’entén per diversificació alimentària (DA), alimentació complementària o aliments de deslletament la introducció en la dieta del lactant d’aliments diferents a la llet materna o de fórmula.

Els nens haurien d’iniciar l’alimentació complementària als 6 mesos o poc després. Entre els 6-8 mesos aquests aliments s’han d’administrar 2-3 vegades al dia, arribant a 3-4 vegades al dia als 9 mesos, afegint aperitius nutritius 1-2 vegades per dia després dels 12 mesos.

La diversificació alimentària s’introdueix per motius nutricionals (la lactància exclusiva no és suficient per satisfer tots els requeriments nutricionals dels lactants i nens petits més enllà dels 6 mesos) però també adaptatius al seu desenvolupament neuromuscular i l’entorn familiar, social i educacional.

Es recomanen les següents pautes a l’hora d’introduir l’alimentació complementària:

• Tota nova introducció d’aliments s’ha de realitzar per separat i en quantitat progressiva per comprovar la tolerància i perquè el nen s’acostumi als nous sabors.
• És important no forçar el nen a menjar però sí que és aconsellable introduir a un horari regular de menjars que afavorirà la producció d’enzims digestius millorant el seu benestar després de les ingestes.
• Evitar durant tota la infància l’excés de sal i endolcir els aliments (sucre, mel, sacarina, etc.). Tampoc s’han d’afegir picants, espècies i condiments forts i és convenient evitar els aliments molt salats com ara els vegetals en conserva, carns curades, pastilles de brou i sopes en pols.

Ordre aconsellat d’introducció dels aliments

En l’actualitat no existeix evidència científica que indiqui quin ha de ser l’ordre dels aliments a l’hora de introduir-los en la dieta del lactant. Tradicionalment, els factors que han influenciat l’ordre d’introducció dels aliments han estat el cost del mateix, l’acceptació per part del nen, la qualitat nutricional i l’al·lergenicitat.

Pel que fa a la al·lergenicitat, tot i que l’American Academy of Pediatrics recomanà en el seu moment retardar la introducció d’alguns aliments com els ous, el peix o la fruita seca; estudis posteriors no permeten concloure evidència entre la introducció d’aquests aliments complementaris i l’atòpia.

A continuació es recullen algunes consideracions respecte a diferents grups d’aliments:

Cereals

L’edat d’introducció del gluten segueix sent objecte d’investigació i no està exempta de controvèrsia. Sembla que l’alletament és un factor protector per a la celiaquia i que el gluten no s’hauria d’introduir aviat (als 4-6 mesos), especialment si la lactància materna ja ha acabat.

Si l’alletament contínua, el risc de malaltia celíaca associada amb la introducció de gluten pot ser menor si aquesta té lloc després dels 7-8 mesos.

El contingut proteic dels cereals ha de ser baix, d’1-3 g/100 kcal (excepte els enriquits amb proteïna o derivats lactis). L’aportació de ferro ha de ser d’uns 12,5 mg/100 kcal.

Fruites

A nivell nutricional, els sucs de fruita contenen tots els nutrients presents en les fruites excepte la fibra dietètica. Són una bona font de vitamina C i si formen part d’un menjar poden incrementar la biodisponibilitat del ferro no hemo contingut en altres aliments vegetals.

No obstant això, el consum excessiu de sucs de fruites (siguin reals o suposats) disminueix la gana de els nens per altres aliments i pot ocasionar femtes soltes. Per això es recomana el consum de no més de 120-180 ml diaris de suc. També s’ha relacionat el consum excessiu de sucs amb problemes de creixement, alçada curta i obesitat.

No s’ha d’afegir sucre, sacarina o mel a les farinetes ni tampoc sal al coure les verdures.

Verdures

Les verdures com espinacs, col, borratja i remolatxa poden ser causa de metahemoglobinèmia (síndrome del nadó blau) pel seu alt contingut en nitrats i és aconsellable retardar la seva introducció fins els dotze mesos.

Peix

El peix és una font important de proteïnes d’alta qualitat i de aminoàcids essencials. Sent una bona font de proteïnes, el peix blanc i el marisc són molt pobres en greixos, i el greix d’altres peixos (salmó, tonyina, sardines, arengada i verat) té una alta proporció d’àcids grassos polinsaturats de cadena llarga omega-3 que són importants per al neurodesenvolupament.

El peix blau «gran» (com el tauró, tonyina vermella, peix espasa i lluç de riu) s’introduirà a partir de l’any per tal d’evitar la toxicitat a causa del seu contingut en metalls pesats.

Ou

Els ous són recomanables a partir dels 6 mesos.

La seva introducció ha retardar-se fins als 12 mesos en nens amb antecedents familiars d’al·lèrgia al ou, introduint primer el rovell i més tard l’ou complet.

Llet

Es recomana la continuació de l’alletament fins als 2 anys o més. Si el volum de la llet humana és encara alt, no hi ha raons per introduir altres llets.

Per als nens no alletats es recomanen, a partir dels 6 mesos, 280-500 ml/dia de fórmula fortificada amb ferro si la seva dieta inclou altres aliments d’origen animal, i 400-550 ml/dia si no és així.

Per a nens no alletats, per sobre de l’any es pot utilitzar llet sencera no diluïda de vaca, 200-400 ml/dia si hi ha altres fonts d’aliments d’origen animal i 300-500 ml/dia si no n’hi ha. 

La llet de vaca no s’ha d’administrar fins, almenys, el primer any de vida a causa alta càrrega renal de soluts i al seu perfil lipídic no desitjable. 

Els dos productes de llet fermentada més comuns són el iogurt i el formatge. Poden introduir-se en l’alimentació complementària en petites quantitats a partir dels 6-9 mesos d’edat.

Noves tendències en alimentació complementària: Baby led weaning

Un dels corrents actuals dins de l’alimentació complementària consisteix a oferir al nadó directament menjar en forma sòlida (sense passar per la transició del puré) combinant-ho amb la lactància.

Se li ofereixen trossos de menjar que el lactant pugui desfer a la boca o mastegar amb la geniva. El nadó usarà en primer lloc les mans i més endavant els coberts per portar els aliments a la boca, sent ell el qui decideixi la quantitat de menjar que desitja.

L’objectiu és que el nen s’integri a la taula familiar i, en la mesura del possible, que la seva alimentació coincideixi amb la de la resta de comensals.

Els principals avantatges d’aquest mètode són que estimula la curiositat del nen pel menjar, fomenta la seva independència i afavoreix la coordinació boca-mà.

No obstant això, també presenta algunes limitacions:

1. Risc de carències nutricionals.
   Encara que es combini amb la lactància, a partir dels 6 mesos la llet materna o de fórmula resulta insuficient. Ens hem d’assegurar d’oferir al nadó els aliments adequats i en la quantitat suficient per cobrir els requeriments.
2. Risc d’ennuegament si no s’ofereixen els trossos adequats.
3. Exigeix una gran dedicació per part dels pares difícil de conciliar en molts casos amb els horaris laborals. El mètode resulta incompatible amb la forma habitual d’alimentació en la majoria de guarderies i escoles infantils a Espanya.

Període d’adult modificat

S’aconsellen les següents pautes per a una correcta alimentació del nen entre 1 i 3 anys:

• La dieta ha de ser equilibrada i variada en plats, sabors, textures, consistència i colors per aconseguir una aportació nutritiu òptim i al seu torn acostumar el nen a noves característiques organolèptiques.
• L’alimentació s’ha de distribuir en 4 o 5 àpats al dia (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). És important que en la mesura del possible els nens mengin integrats a la taula amb els adults.
• En cas que el nen mengi a l’escola bressol s’ha de conèixer el menú per tal d’equilibrar la dieta amb els menjars realitzades a casa.
• L’alimentació s’ha d’adaptar a les característiques familiars i econòmiques del seu entorn.
• És important intentar evitar les conductes capritxoses i monòtones per no afavorir les preferències/aversions.
• S’ha d’educar el nen en l’ús dels estris de la taula així com en la correcta masticació.
• S’han d’evitar sempre els aliments processats (especialment els precuinats, snacks, pastisseria industrial, refrescs, etc.) i potenciar el consum d’aliments frescos.

Pel que fa a la distribució de l’energia d’1 a 3 anys de vida hauria de ser la següent:

• Hidrats de carboni 50-60%
• Proteïnes 10-15%
• Greixos menys del 30%

En resum…

 

 

Termes relacionats:

• Nutrició
• Dietètica
• Salut
• Organització Mundial de la Salut
• Sabies que
• Valor energètic dels nutrients
• Bacteri
• Nutrient
• Dieta