No es veu molt ‘apetitosa’ la portada de la revista 🙂Avui us porto aquesta curiosa notícia, vista també a través de SuppVersity (al Dr Andro no se li escapa ni una) i publicada ben just fa uns dies al últim número de la revista científica Appetite.
En aquest estudi, Jessica Skorka-Brown, Jackie Andrade i Jon May de l’Insitut de la Cognició de la Universitat de Plymouth fan un senzill però interessant experiment: conviden al seu laboratori a participats en condicions d’ànsia per menjar, els enquesten per a quantificar la seva sensació de fam i, acte seguit, els divideixen en dos grups: a uns els hi donen una tasca per a fer, jugar al Tetris, i als altres simplement els deixen sentats davant un ordinador, mirant una pantalla que mostra un programa fictici amb un missatge de que s’està carregant, però que finalment mai acaba de carrer del tot. Imagino que amb això deuen voler provar distracció total contra avorriment total.
La idea de l’experiment en la que es recolza l’equip d’investigadors s’anomena Teoria Elaborada d’Intrusió (EIT en anglès), i el que ve a dir és que les tasques que requereixen un cert grau de concentració i de focalització en el que s’està fent competeixen directament amb les imatges visuals que representem a la ment cap al menjar i que, per tant, poden desplaçar el desig per menjar.
Efectivament, el que observa l’equip de recerca és que els subjectes que participen en l’experiment de jugar al Tetris mostren un grau molt disminuït de sensació de gana quan acaben l’experiment, el que els hi confirma la idea de que l’estimulació de la memòria de treball amb altres imatges desplaça el desig pel menjar.
Aprima amb la dieta del Tetris!Ja sabeu doncs, ara que la noticia és recent podem patentar la nova Dieta del Tetris© abans que algun il·luminat es lucri amb la idea! Bé, realment que sigui el tetris o no és el de menys: a mi particularment no em sorpren gens la troballa. Qui de vosaltres no s’ha vist mai tant immers en una tasca que li han passat les hores volant i no s’ha enrecordat ni de menjar?
A mi em passa sovint programant (i també escrivint entrades al blog!) i se suposa que no resulta tant addictiu com jugar al Tetris. Al cap i a la fi, qui no recorda haver jugat una partida rere l’altre quan les peces queien tant ràpid al nivell 10 que la partida no ens durava ni 5 minuts? : )
