Sembla que els japonesos siguin els protagonistes de les notícies aquests últims dies, casi tot està venint de grups de recerca del Japó. Però no té res a veure amb la meva afinitat per la cultura, ho prometo 🙂
La notícia d’avui no és que tingui molt a veure amb la nutrició, però crec que la troballa és molt interessant. Bé, de fet, podria tenir alguna cosa a veure si finalment algun dia l’hem d’acabar utilitzant per a regenerar l’organisme com a conseqüència d’una nutrició… “detrimental”.
Per exemple, per sanar un fetge gras -com a possible conseqüència d’una dieta alta en alcohol i fructosa- la regeneració de cèl·lules beta del pàncrees productores d’insulina, i esgotades per haver abusat d’una dieta elevada en carbohidrats d’alt índex glucèmic durant molts anys, o per a corregir la permeabilitat de l’intestí, que serviria com a colador de diverses proteïnes -com el gluten- que podrien causar respostes auto-immunes. Entre molts altres possibles motius relacionats amb l’alimentació.
Després de tot, potser si que té algun vincle. En tot cas, la notícia ens arriba de la BBC i anuncia que el grup de recerca de la doctora Haruko Obokata, del Centre Riken de Biologia del Desenvolupament ha descobert una nova manera molt senzilla d’aconseguir cèl·lules mare només submergint glòbuls vermells en àcid. Això podria representar una nova era de la medicina personalitzada.
Cèl·lules mare, el comodí de la vida subòptima?Per què és una troballa tant important? El cos humà està composat per milions de cèl·lules, cada tipus amb una funció específica ben definida. Per exemple les cèl·lules nervioses, les del fetge o les cèl·lules musculars, entre d’altres.
El seu paper és fix, no obstant això, les cèl·lules mare poden convertir-se en qualsevol altre tipus de cèl·lula, per això s’han convertit en un important camp d’investigació en medicina pel seu potencial per a regenerar el cos.
Avui per avui, els embrions són una de les principals fonts d’aquest tipus de cèl·lules, però el seu ús comporta problemes ètics. Recentment, el Premi Nobel del 2012 ens va portar la troballa de que també es podrien obtenir a partir de la reprogramació de cèl·lules de la pell.
Ara, aquest nou estudi mostra que si es banya en àcid les cèl·lules de la sang es podria activar la conversió a cèl·lules mare, un procés que ells han anomenat STAP (de les sigles en anglès de Stimulus-Triggered Adquisition of Plurpotency). Pels qui creieu que podeu entendre alguna cosa de tot això, l’estudi original, publicat a la revista Nature, el podeu trobar aquí.
La Dra Haruko explica que troba fascinant que les cèl·lules puguin reaccionar d’aquesta manera envers a l’entorn i que això obre noves possibilitats, no només en la medicina regenerativa, sinó també en el càncer.
El descobriment ha tingut lloc en glòbuls vermells de ratolí, però l’experiment s’està realitzant ja per veure si els mateixos resultats es poden aconseguir a partir de sang humana, i si es pogués replicar, semblaria llavors que el descobriment sigui ‘massa bo per a ser veritat’, però, segons paraules del Doctor Chris Mason, professor del University College de Londres, podria ser-ho, i obriria noves vies cap a la nova era de la medicina personalitzada.
Els experts remarquen que no és exactament que aquest descobriment faci la teràpia amb cèl·lules mare més viable -encara queda moltíssim per entendre en aquest camp i cal tenir les mateixes precaucions que quan les cèl·lules venen dels embrions o de la pell, com fins ara- però la nova troballa facilitarà enormement la seva obtenció i la posterior recerca en el camp.
El professor Lovel-Badge, de l’Institut Nacional de Recerca en Medicina, comenta:
Passarà encara un bon temps abans no comprenguem exactament la naturalesa d’aquestes cèl·lules, i si podrien arribar a ser útils per al desenvolupament de teràpies, però el realment interessant de descobrir serà el mecanisme subjacent de com un baix pH provoca un xoc de reprogramació com aquest – i per què no passa el mateix quan ingerim suc de llimona o vinagre, o un refresc de cola?
Per acabar
Bé, tot i que desgraciadament sempre hi haurà qui necessitarà beneficiar-se d’aquesta teràpia, en el futur, per causa de problemes congènits, no està de més tenir present que pels qui en principi no hem patit un problema d’aquesta naturalesa, la millor manera de mantenir-nos allunyats d’haver de ser les futures ‘dianes’ de la teràpia -com a conseqüència de processos degeneratius causats per motius epigenètics– és procurar optimitzar el funcionament dels trilions de cèl·lules del nostre organisme a través d’una dieta i estil de vida òptims 😉
