Krause (2000) defineix l’IGF-1 com a “una hormona peptídica que fa de mediadora de la funció de l’hormona del creixement, que respon al balanç energètic provinent de les proteïnes”. En altres paraules, l’IGF-1 assisteix a l’hormona del creixement en la seva funció, que, a la mateixa vegada, es ajudada per la ingesta de proteïna i de l’energia obtinguda a través de la dieta.
L’IGF-1 és produïda al cos humà i, d’acord amb la darrera recerca, juga un paper important en diferents aspectes fisiològics. Alguns autors li atribueixen un risc augmentat de patir malaltia cardiovascular, diabetis i càncer, mentre que d’altres han trobat evidència de que, de fet, el seu paper és protector.
— “Ingrid van Heerden AKA DietDoc. (2012). What we know about IGF-1.” Font original
Avui he fet una recerca al Google (sí, aquest és un exemple típic d’una cerca al atzar que puc fer des de la cadira de la meva habituació, apassionant eh?) i m’he topat amb aquest article. L’he aprofitat per fer la Perla del Dia però crec que valdria la pena dedicar-li un post sencer. Està íntimament relacionat amb els dubtes que tenim avui dia sobre si els lactis son realment recomanables o no ja que, entre d’altres coses, són dels més potents estimuladors d’IGF-1.
Si voleu saber més, podeu clicar l’enllaç de l’article original i estirar del fil 😉
