No és el contingut que us pensava portar avui, però degut a que el que em porto entre mans em portarà més feina del que esperava, no volia marxar a entrenar sense deixar l’entrada de bon matí que s’està fent habitual. Aquesta notícia és breu i prou amena per als no ultra-freaks, així que em va bé per explicar-vos alguna cosa ràpida, de bon matí 😉
De fet, per una vegada a la vida us porto una mica de contingut nacional. Bé, mig mig: l’estudi d’avui està dirigit per la italiana Università Politecnica delle Marche (UNIVPM) en col·laboració amb els equips de recerca de diverses universitats de Granada, Salamanca i Sevilla. El grup de recerca ha investigat com afecta menjar mig quilo de maduixes al dia (uhmm, si, una mica bastant!) en un grup de 23 voluntaris.
La notícia l’he tret de ScienceDaily però, com he pogut deduir, un estudi així ja ha arribat als medis espanyols, així que millor us deixo un enllaç a la notícia en castellà, del ABC. De l’estudi original només es pot accedir gratuïtament a l’abstracte, així que confiaré en que els medis no hagin tergiversat la informació 🙂
Alguns estudis anteriors ja han demostrat que les maduixes tenen gran capacitat antioxidant (de fet, com la majoria de fruites del bosc) i per això han realitzat aquest experiment per veure quines millores en forma de biomarcadors podien observar en el grup de voluntaris al cap d’un mes.
Els resultats, que han estat recentment publicats al Journal of Nutritional Biochemistry, ens mostren que després d’un mes…
- Els nivells de colesterol total varen decaure un 8.78%
- Els nivells de lipoproteïnes de baixa densitat (considerades “dolentes”, però n’hauríem de parlar) ho varen fer un 13.72%
- Els nivells de triglicèrids un 20.8%
- Els nivells de lipoproteïnes d’alta densitat HDL (considerades “bones”) es van mantenir sense canvis significatius
Els resultats tornen als seus valors inicials quan es discontinua el consum de maduixes en un context on tot els altres patrons d’estil de vida es mantenen iguals.
Segons Maurizio Battino, investigador del UNIVPM i director de l’estudi, no hi ha encara evidència directe sobre quins són els components actius d’aquesta fruita que estan darrere dels possibles efectes beneficiosos per a la salut, però postula que la recerca apunta cap a les antocianines, els pigments vegetals que donen a les maduixes la seva coloració vermella.
Comentaris
Bé, després de llegir la notícia hi ha algunes coses que em passen pel cap. En primer lloc -i això és una mica agosarat- em pregunto si rebaixar els nivells de LDL és realment un signe de “millora” del colesterol i, més enllà, de la salut. El colesterol té la seva funció protectora a l’organisme i, de fet, tal i com sabem d’algunes estudis en estatines, rebaixar els nivells de LDL per segons quins mecanismes no està clar que impliqui una millora en la probabilitat de patir malaltia cardiovascular i, de fet, ha estat relacionat amb multitud d’efectes negatius a canvi. Crec que seria interessant veure si de les diferents lipoproteïnes de baixa densitat, la reducció està en aquelles que són denses i oxidades, que es postula són les potencialment perilloses. Un tema altament controvertit, ho sé. De fet, no sé ni per què l’he esmentat. Millor ‘pasalabra’ 🙂
Ara bé, el fet que els nivells de HDL es mantinguin constants i hi hagi un decrement important (20.8%!) en triglicèrids em fa pensar que probablement les propietats de les maduixes siguin, efectivament, legítimes. Avui dia tenim força evidència de que el rati entre HDL i triglicèrids pot ser un indicador de salut cardiovascular molt millor que els nivells de colesterol total o el LDL que no té en compte un repartiment dels diferents tipus de subpartícules.
No només això, sinó que les maduixes han demostrar en altres estudis que protegeixen contra la radiació ultraviolada, el dany causat per la ingesta d’alcohol en la mucosa gàstrica, enforteix les cèl·lules vermelles i millora la capacitat antioxidant de la sang, entre d’altres.
La majoria de les baies són força recomanades en la paleo dieta (bé, i crec que en totes les dietes xD) per algunes d’aquestes propietats i perquè, a més, són de les fruites més baixes en fructosa. Si recordem entrades anteriors del blog, com la del vídeo del Dr Lustig i la obesitat, l’excés (i recalco aquesta paraula) de fructosa avui dia està sent subjecte de recerca com a un dels principals causants de la obesitat. Recordem que la fructosa es metabolitza a nivell del fetge i que un excés (remarco la paraula excés) està vinculat a fetge gras per mecanismes similars als atribuïts a l’alcohol, i a la síndrome metabòlica.
Bé, tenint tot plegat en compte, tot sembla apuntar cap a les maduixes com a possibles aliats en la nostra alimentació. De fet, m’alegra haver vist aquest estudi justament quan fa dies que en tinc a casa. M’encanta posar-ne unes quantes al meu iogurt grec, per exemple 🙂
Malgrat això, ja sabeu que el meu escrutini és exigent i sempre m’agrada veure les dues cares de la moneda: abans de saltar a inflar-vos de maduixes (que us conec!) tingueu present que les reaccions al·lèrgiques e hipersensibilitats a les maduixes són conegudes, en la majoria dels casos degut a les seves propietats alliberadores d’histamina, que a certes persones els hi pot causar una reacció. Si mai noteu que us sentiu estranys després de menjar maduixes, podríeu sospitar per aquí. En tot cas, no és lo més habitual. La resta, a gaudir-les! 😉
