L’estudi d’avui ha estat recentment publicat a la revista Cardiology i ens porta noves notícies sobre el rol del colesterol en l’organisme en pacients d’edat avançada i amb alt risc de mortalitat per falla cardíaca. El resultat potser us sorprendrà (o no?) però l’anàlisi del grup de recerca del Departament de Medicina Interna de l’Escola de Medicina de la Universitat de Tel Aviv ha trobat que nivells més baixos de la lipoproteina LDL-c estan associats amb una menor esperança de vida en vers a la malaltia.
La metodologia ha estat la següent: 212 pacients, d’una mitjana de 77 anys amb malaltia cardíaca entre moderada i severa, han estat sent controlats durant 3.7 anys i dividits en tres categories:
- Un grup amb nivells de colesterol LDL per sota de 90 mg/dL
- Un altre amb nivells entre 90 i 115 mg/dL
- Un tercer amb nivells superiors a 115 mg/dL
L’estudi (que el podeu veure sencer fent clic aquí) troba que:
- Els nivells de colesterol total en el primer grup (o sigui sumant totes les fraccions com HDL, etc) era en general un 32% inferior que el grup tres (la qual cosa se sol considerar com a “bona”)
- Els pacients del primer grup tenien, estadísticament, el doble de probabilitats d’estar rebent medicació amb estatines que el grup tres
- Només un 34% del grup de pacients del primer grup va sobreviure durant més de 50 mesos mentre que el 58% del grup tres va sobreviure el mateix temps
Segons paraules textuals de l’estudi, els investigadors conclouen:
Nivells baixos de colesterol LDL-c estan associats amb una reducció de supervivència en pacients ancians amb falla cardíaca entre moderada i severa
Reflexions
Els nivells elevats de colesterol han estat tradicionalment demonitzats per la seva possible relació amb la malaltia cardiovascular, especialment durant els últims anys, i els metges -a la que els veuen alterats- sovint s’alarmen i ens posen en dietes baixes en greixos (en el millor dels casos) o en medicació per a rebaixar-los inhibint la funció de l’enzim HMG-CoA reductasa, que bloqueja la producció d’un metabolit que és clau per a la producció de colesterol.
Els valors ideals semblen estar entre 210 i 230! Però cal recordar que la divisió en sub-partícules i el recompte de triglicèrids han demostrat ser millors predictorsEl problema és que cap la possibilitat que el colesterol elevat sigui una conseqûència natural de l’estat pro-inflamatori de l’organisme i que reduïr-lo estigui lluitant contra de la capacitat natural de l’organisme per a reparar-se. En la linia de l’estudi d’avui, altres estudis han trobat correlacions significatives amb nivells més baixos de c0lesterol i mortalitat per causes generals.
Significa això que tenir alts nivells de colesterol sigui algo positiu? Segurament no, com ens mostra molta de la evidència de la que disposem, però si que podria ser un indicador de que hi ha un problema subjacent que cal resoldre d’arrel.
Aquesta sigui probablement la millor estratègia. Sempre es pot començar per incorporar exercici, descans i una dieta ideal, anti-inflamatòria, que potser no baixi els nivells totals de colesterol però que, com a mínim, segurament revertirà cap a un patró més saludable amb un HDL més elevat, menor LDL oxidat i reducció dràstica de triglicèrids.
