Ronda d’estudis científics – Vol.7 – Va d’àcids grassos

Un estudi algo complicat d’entendre (per a mi com a mínim) que investiga com la radiofreqüència (RF) pot afectar una de les propietats de l’electró, l’espín, aplicada a la bioquímica de les reaccions que involucren oxigen i que, en resum, ve a dir algo així com que la RF i els camps magnètics poden afectar la bioquímica de l’organisme de manera que el balanç de radicals lliures (més consum d’O₂^–  i producció de H₂O₂) i el rati de creixement cel·lular es veuen alterats. És prova de que el camp electromagnètic, per petit que sigui, té un efecte sobre nosaltres. Negligible?

Els SCFA són uns àcids grassos que es produeixen a l’intestí per l’acció de la microbiota que fermenta els carbohidrats no digeribles de la dieta. Aquest només és un abstract que ens recorda l’important paper que juguen els SCFA en certs processos com la regulació de la inflamació generalitzada, creixement cel·lular i la integritat del microbioma, entre d’altres.

Un altre abstract que em servia com a excusa simplement per a introduir un article de SuppVersity on l’Adel ens introdueix al concepte del dejuni en dies alterns i com pot ser una alternativa més viable que el IF clàssic per als qui vulguin experimentar amb el “concepte”. En aquest estudi en ratolins conclouen que una dieta alta en greixos i baixa en carbohidrats amb dies alterns de dejuni augmenta el greix subcutani (considerat com a “bo”) i redueix el visceral (considerat com a “dolent”), resistència a la leptina així com d’altres marcadors de salut cardiovascular.

L’aspartam és un edulcorant artificial sense valor nutritiu que ha estat subjecte a polèmica, sovint se’l considera com a carcinogen entre d’altres coses però fins ara sembla que l’evidència científica evadeix força bé la pressió del públic, no havent pogut demostrar que tals afirmacions siguin certes. Tot i així, tot depen des del prisma que es miri. El que ens expliquen en aquest estudi és que l’excés de fenilalanina altera el transport d’aminoàcids al cervell i que això té un impacte negatiu sobre els nivells de serotonina i dopamina i en última instància en la vida de les neurones. Sembla que el seu impacte en el SNC no és del tot negligible.

Un altre abstract on ens parlen de les bondats de les ametlles crues amb la seva pell pel que fa a servir com a caldo de cultiu per a bifidobacterium i lactobacilus, dues espècies considerades com a beneficioses per a la nostra salut intestinal, a més de reduir altres negatives com clostridium perfringens.

Aquest estudi parla sobre una proteïna reguladora, la CD47, que sembla inhibir la capacitat de les cèl·lules fagocitaries del sistema immune per a erradicar les cèl·lules cancerígenes. El bloqueig d’aquesta senyalització representa una via important per a la lluita contra el càncer.

Els Triglicèrids de Cadena Mitja (MCT) son un tipus de greixos als que s’han atribuit tant bones com males propietats nutricionals, en el segon cas per culpa de formar part dels greixos saturats. L’oli de coco, per exemple, n’és ric. En aquest estudi revisen com afecta a una dieta per a pèrdua de pes en front a l’oli d’oliva. No només troben que la pèrdua de pes és major amb MCT, sinó que en general mostra paràmetres de salut cardiovascular molt similars en els seus resultats, i senyalen la importància de no mirar els greixos saturats com un tot sinó de fixar-se en les propietats de cada sub-grup en particular.

Molt similar a l’estudi anterior i igual resultat pel que fa la pèrdua de pes. El rol dels MCT en aquest àmbit sembla ben establert, sempre i quan el plà tingui un cert dèficit, naturalment…

En aquest estudi, del qual també només disposo de l’abstract, l’oli de coco verge demostrar millorar el perfil lipídic (en ratolins) respecte l’oli de copra, que també ve del coco, però de la seca carn seca que rep un procés molt més agressiu que el fa totalment diferent en quant a propietats nutricionals. Del resultat conclouen que les propietats poden venir de certs polifenols de l’oli verge fresc tot i que a mi em dóna que és del fet de que el segon és un oli ranci.

Us heu preguntat mai de què està fet el nostre propi greix? En aquest paper que data de 1960 (!) analitzen en profunditat la seva composició. La majoria és àcid oleic (42-51%), seguit de l’àcid palmític (21-30%) i d’àcid palmitoleic i esteàric (5 a 8%). No saps de que et parlo? Aquí tens el resum sobre lípids del blog!

En aquest paper publicat per un tal McNamara DJ (curiós nom, no?) tira per terra els mites del colesterol, explicant que revisant més de 128 estudis diferents involucrant una mitjana de 2750 pacients, els canvis de colesterol en plasma pel fet de limitar el de la dieta són mínims i que clarament l’ús de productes “light” no aporta cap avantatge en aquest aspecte. Altre cop, només en tinc l’abstract. Aquest estudi va suscitar una resposta, que serà interessant veure per a considerar les diferents visions al respecte.