Fa dies que no publicava cap noticia matinera i crec que ja tocava. Fent la meva recerca habitual de bon matí, tassa de cafè natural amb llet de coco i cacau en pols pur, he vist aquesta notícia que, no és que em sembli massa reveladora, però em servia com a bona excusa per a publicar una notícia ràpida.
A l’Universitat Estatal de Florida de recerca ha identificat un nou síndrome al que han anomenat “obesitat osteosarcopènica” que vincula l’obesitat amb la pèrdua de massa òssia i de massa muscular. Podeu veure la notícia complerta a ScienceDaily, la meva font predilecta de notícies científiques, o directament l’abstract aquí.
Segons Ilich-Ernst, professora de nutrició de la universitat, hi ha una falsa percepció de que el fet que una persona sigui més pesada deu implicar que ha de tenir millors ossos ja que necessita suportar pes addicional, seguint la idea de la Llei de Wolff de que en una persona saludable (notar l’èmfasi en això de saludable) la càrrega sobre els ossos estimula el seu reforçament.
Però la recerca de l’equip mostra clarament, en estudis realitzats amb més de 200 dones, que la tercera part d’elles, que tenien més d’un 30% de greix corporal, presentaven també un declivi important de la densitat òssia (osteopenia) i pèrdua muscular (sarcopenia). Diu “És més prevalent en dones de més avançada edat, però podria impactar a gent de tots els gèneres i les edats”.
Reflexions
Tenint en compte el que ja hem comentat diverses vegades al blog, i recordant la notícia de fa un temps sobre que la obesitat va donada de la mà d’un estat pro-inflamatori, i les conseqüències que aquest estat comporta, no ens hauria de sorprendre massa la notícia. De totes maneres, probablement el que m’ha fet gràcia ha estat un comentari de la nutricionista:
Everything is connected (Tot està connectat)
No podria estar més d’acord 🙂
Ok, solucions pràctiques? Lectura recomanada (en anglès) o, en general, els protocols del blog haurien de ser grans aliats. Pots començar per aquí, fer èmfasi en evadir el que NO convé, i recordar els rol de les vitamines K2 i D3 😉
PD: Com a bonus, deixo un enllaç a la versió online de la revista Endocrine Abstracts amb la que m’he topat aquest matí, on es pot fer un bon repàs a les últimes publicacions en la matèria d’aquest mes. Frikisme metabòlic en estat pur!
