Ahir va ser el Dia Mundial de la Fibromialgia (i de la infermeria), una síndrome que ha estat relacionada amb problemes de l’intestí, auto-immunes, presència de biotoxines i de neuropatia a nivell de fibres petites, alts nivells de citoquines pro-inflamatòries i baixos nivells de Vitamina D, baix cortisol matutí i DHEA entre d’altres. No és la típica definició de la malaltia però com ja sabeu, tampoc aquest és el típic blog sobre nutrició (biohacking advice!). Per a una definició més detallada sempre podeu donar una ullada a la Viquipèdia, la meva principal aliada a l’hora de suplementar el blog amb el coneixement que hi falta 😉
El tema és que m’he topat amb aquest abstract, imagino que no per casualitat, que ens explica els resultats que ha trobat un grup de recerca posant a 20 pacients amb fibromiàlgia en una dieta sense gluten. En aquest cas, és important notar que els pacients no eren purament celíacs, sinó sensibles al gluten. En altres posts crec que ja he comentat per sobre que la sensibilitat al gluten és més present a la societat del que imaginem.
Per a més detalls, feu clic a l’enllaç de la perla per a veure l’estudi complert. Crec que algú en aquesta situació hauria de valorar aquesta troballa, tot i que val a dir que no em sorprèn gaire i és consistent amb el que he estat recercant fins a data d’avui. Estaria bé una entrada més detallada revisant l’estudi però aquests dies se m’acumula molta feina, així faig copy/paste total del abstract en format Perla del Dia.
La síndrome de fibromiàlgia (FM) és una condició clínica incapacitant de causa desconeguda, i només un tractament simptomàtic amb un benefici limitat disponible. La sensibilitat al gluten que no compleix amb els criteris de diagnòstic de la malaltia celíaca (MC o CD de ‘celiac disease’) és cada vegada més reconeguda com una condició freqüent i tractable amb un ampli espectre de manifestacions que se solapen amb les manifestacions de la FM , incloent el dolor crònic musculoesquelètic, astènia i síndrome de l’intestí irritable.
L’objectiu d’aquest informe és descriure 20 pacients seleccionats amb FM sense CD que va millorar quan es col·loca en una dieta lliure de gluten. Un assaig anti-transglutaminasa, la biòpsia duodenal i la tipificació d’HLA es van realitzar en tots els casos. CD va ser descartada pels resultats de l’assaig anti-transglutaminasa negatius i absència d’atròfia vellosa en la biòpsia duodenal. Tots els pacients tenien una limfocitosi intraepitelial sense atròfia de les vellositats. La resposta clínica es va definir com la consecució d’almenys un dels següents escenaris: remissió dels criteris de dolor FM , tornar a la feina, tornar a la vida normal, o la interrupció dels opioides. El període mitjà de seguiment va ser de 16 mesos (rang 5-31). Aquesta observació recolza la hipòtesi que la sensibilitat al gluten no celíaca pot ser una causa subjacent de la síndrome de FM.
— “Fibromyalgia and non-celiac gluten sensitivity: a description with remission of fibromyalgia, Rheumatol Int. (2014)” Font original
