El trifosfat d’adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5′-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Trifosfat d’adenosina o ATP
L’ATP transporta energia química a l’interior de les cèl·lules per al metabolisme. És una font d’energia produïda durant la fotosíntesi i la respiració cel·lular i és consumit per molts enzims en una multitud de processos cel·lulars, incloent-hi les reaccions de biosíntesi, motilitat i divisió cel·lular. L’ATP està fet d’adenosina difosfat (ADP) o adenosina monofosfat (AMP) i el seu ús en el metabolisme el converteix de nou en els seus precursors. L’ATP, de totes maneres, és reciclat a l’organisme.
L’ATP s’utilitza com a substrat en les rutes de transducció de senyals per cinases que fosforilen proteïnes i lípids, així com “adenilat ciclases”, que utilitzen ATP per produir la segona molècula d’AMP cíclic missatger.
La proporció entre ATP i AMP és utilitzada per la cèl·lula com una forma per saber la quantitat d’energia que li és accessible i per controlar les rutes metabòliques que produeixen i consumeixen ATP. A part del seu paper en el metabolisme energètic i en la senyalització, l’ATP també s’incorpora en els àcids nuclèics a través de polimerases en el procés de replicació de l’ADN i en la transcripció.
L’estructura d’aquesta molècula consisteix en una base de purina (l’adenina) que està unida al carboni 1 d’una pentosa (la ribosa). Tres grups fosfats estan units al carboni 5′ de la pentosa. És el fet d’afegir i treure aquests grups fosfats el que transforma l’ATP, l’ADP i l’AMP. Quan l’ATP s’utilitza en la síntesi d’ADN, la ribosa és el primer a convertir-se en desoxiribosa gràcies al ribonucleòtid reductasa.
L’ATP va ser descobert el 1929 per Karl Lohmann, però la seva vertadera estructura no va ser determinada fins uns anys més endavant. Es va proposar com la principal molècula de transferència energètica de la cèl·lula per Fritz Albert Lipmann el 1941, i es va sintetitzar artificialment per primera vegada per Alexander Todd el 1948.
Biosíntesi
La concentració d’ATP dintre de la cèl·lula és típicament d’1-10 mM. L’ATP pot ser produït en reaccions redox utilitzant sucres simples i complexos (carbohidrats) o lípids com a font d’energia. Per a què l’ATP sigui sintetitzat a partir de combustibles complexos, primerament necessiten ser degradats fins a aconseguir els seus components bàsics.
Els carbohidrats són hidrolitzats en sucres simples, com la glucosa i la fructosa. Els greixos (com ara els triacilglicèrids) són metabolitzats per donar àcids grassos i glicerol. El procés global d’oxidar la glucosa per aconseguir diòxid de carboni es coneix com a respiració cel·lular i pot produir aproximadament 30 molècules d’ATP a partir d’una única molècula de glucosa.
L’ATP pot ser produït per diferents processos cel·lulars; però les rutes principals utilitzades per generar energia en els organismes eucariotes són: la glucòlisi i el cicle de l’àcid cítric (o la fosforilació oxidativa), ambdós components de la respiració cel·lular; i la beta oxidació. La majoria de la producció d’ATP per eucariotes aerobis no fotosintètics es duu a terme en el mitocondri, que pot constituir aproximadament el 25% del volum total d’una cèl·lula típica.
Referències
- Trifosfat d’adenosina. (2014, 14 de juliol). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 05:22, juliol 14, 2014 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trifosfat_d%27adenosina&oldid=13818702
