És un procés catabòlic altament conservat en eucariotes, en el qual el citoplasma, incloent l’excés d’orgànuls o aquells deteriorats o aberrants, són segrestats en vesícules de doble membrana i alliberats dins el lisosoma o vacúol per a la seva descomposició i eventual reciclatge de les macromolècules resultants.
Aquest procés té un paper essencial en l’adaptació al dejuni ia les condicions ambientals canviants, a la remodelació cel·lular durant el desenvolupament i acumulació de orgànuls alterats hipergeneradors d’espècies reactives d’oxigen (ROS) en les cèl·lules en envelliment.
Durant l’autofàgia es formen, com s’ha dit, vesícules de doble membrana anomenades autofagosomes que capturen material citoplasmàtic i el transporten fins als compartiments acídics (vacúol en el cas de llevats o lisosomes en el cas de cèl·lules de mamífers), on són degradats per enzims hidrolítics. Una vegada que els autofagosomes s’han fusionat amb els lisosomes, les vesícules resultants (ja de membrana simple) passen a denominar-autolisosomes.
“The role of autophagy in cancer development and response to therapy”. Nature Reviews Cancer 5, 726-734 (September 2005) | doi:10.1038/nrc1692
En mamífers, l’autofàgia és un esdeveniment constitutiu que regula creixement cel·lular, desenvolupament i homeòstasi. Mentre que en llevats, l’autofàgia és induïda sota condicions d’estrès cel·lular, com ara manca de nutrients, increment de temperatura o estrès oxidatiu. Els estudis més recents apunten que l’autofàgia, a més de constituir un procés reparatiu, està implicat en fenòmens de mort cel·lular. Aquests fenòmens han estat anomenats “processos de mort tipus II” (no apoptòtica).
Referències
- Autofàgia. (2014, 6 de maig). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 11:28, maig 6, 2014 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Autof%C3%A0gia&oldid=13331667
