També coneguda com N-Metil-N-(fosfonocarbamimidoil) o simplement PCr o PC (Creatine Phosphate), és una creatina fosforilada, una molècula que serveix com a reserva ràpidament mobilitzable de fosfats d’alta energia en el múscul esquelètic i al cervell. Va ser observada per primera vegada per Grace i Philip Eggleton de la Universitat de Cambridge i aïllada per Cyrus Fiske i Yellapragada Subbarow de l’Escola Mèdica de Harvard el 1927.
Química
La fosfocretina es forma de parts de tres aminoàcids: Arginina (Arg), Glicina (Gly), i Metionina (Met). Pot ser sintetitzada per la formació de guanidinoacetat des de Arg i Gly (en el ronyó) seguida per metilació (es requereix S-adenosilmetionina (SAM)) a creatina (en el fetge), i fosforilació per creatina kinasa (es requereix ATP) a fosfocreatina (en el múscul); catabolisme: deshidratació per formar creatina.
La fosfocreatina se sintetitza en el fetge i es transporta a les cèl·lules musculars via el corrent sanguini per emmagatzematge.
Funció
La fosfocreatina pot donar un grup fosfat a l’ADP per formar ATP durant els primers 2 a 7 segons a continuació d’un esforç muscular o neuronal intens.
Inversament, un excés d’ATP pot ser usat durant un període de baix esforç per convertir la creatina a fosfocreatina. La presència de creatina kinases (CK-MB, MB per múscul/cervell) en el plasma sanguini és indicatiu de danys en el teixit i serveix per diagnosticar infart de miocardi.
Referències
-
Fosfocreatina. (2014, 23 de juny). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 10:58, juny 23, 2014 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fosfocreatina&oldid=13649597.
