Segons la RAE:
1. Conjunt de moviments corporals que es realitzen per mantenir o millorar la forma física.
2. Prova que reiteradament realitza qui intervé en competicions esportives o qui s’ensinistra per prendre part en aquestes últimes.
Mentre que el moviment seria “tota aquella activitat executada de forma natural, sense tenir vinculat un objectiu”, l’exercici físic s’identifica com “la tasca que a través del moviment específicament seleccionat, pretén millorar la condició motriu d’un subjecte”.
Tradicionalment, s’ha vinculat el funcionament orgànic al d’una màquina perfecta. Aquesta identificació va permetre a Fidelus (1989) elaborar una teoria en la qual considera el cos com una “biomàquina“, el qual definirà el moviment com la interacció de tres grans subgrups o estructures:
- Sistema executor
Integrat pel sistema múscul-lligamentós, que mitjançant contraccions i relaxacions sinèrgiques (que cooperen) constitueix la part activa, i el sistema osteo-cartilaginós, que constituirà la part passiva suportant el moviment, configurat per articulacions i palanques. - Sistema energètic
Format pels aparells digestiu, cardiovascular, respiratori, limfàtic i hormonal, la principal missió del qual és la de generar unitats d’energia. - Sistema director
Composat per l’aparell neuro-endocrí. El moviment és un element biològic i cultural orientat a una finalitat perfectament organitzada.
L’exercici físic seria doncs tota pràctica que a través del moviment es dedica al perfeccionament d’aquestes tres components.
Referències
-
Universidad Isabel Iª de Castilla (2014), apunts de “Bases del acondicionamiento físico”.
