Avui s’ha corregut la Marató de València, on -entre moltes altres- s’hi ha pogut veure tres coses: el nou rècord en Marató a Espanya per el keniata Félix Kipkemboi Keny amb 2h07’13”, com l’Atletisme Espanyol dóna l’esquena als seus atletes, i una entrada espectacular a meta d’un atleta popular que lluita contra la fatiga extrema per ser maratonià sub 3h -i ho aconsegueix!- (editat: no, però casi u_u). M’agradaria trobar el vídeo de l’entrada a meta d’aquest atleta per compartir-lo. Independentment de si em sembla assenyat o no portar-se a aquest extrem, he de dir que com a atleta popular que he viscut les mateixes sensacions en cursa doncs em mereix un gran respecte. Una mica de motivació que no em va gens malament un dia gris com el d’avui. Crec que sortiré a córrer un rato quan hagi fet la digestió 🙂
De fet, no acostumo a seguir gaire les proves on no hi corro, però avui m’interessava especialment perquè hi participava un bon amic que després de molt de temps lesionat ha pogut tornar a córrer una Marató de nou, i a un ritme d’admirar, per acabar en 2:52! També hi havia altres amics de corredors.cat, companys de batalla en altres ocasions.
En tot cas, al ser avui un dia maratonià i fer-me reviure sensacions de la meva última marató, no és estrany que l’entrada d’avui al blog vagi sobre rendiment atlètic. Pot tenir la seva aplicació en marató en el futur! Val a dir que el fet que sigui una notícia curta, recent i curiosa també ha ajudat 🙂
Traduït directament de SportTechie
Si ets corredor de fons o esportista de resistència en general, és probable que alguna vegada hagis experimentat l’anomenat efecte de “topar amb el mur” o el que és el mateix, aquell moment en que de sobte notes una fatiga immensa, els teus músculs sembla que pesin com el ciment, i simplement no pots continuar més. Doncs gràcies a un nou producte desenvolupat per el Dr. Joseph Wang i el seu equip de recerca a la Universitat de California, San Diego, podria avisar-te que s’acosta “el mur”.
No estàs curtit com a fondista si mai has experimentat el mur
Fisiològicament parlant, “el mur” és una condició que sorgeix quan la respiració aeròbica no pot subministrar prou energia al cos, llavors el metabolisme anaeròbic entra en joc produint una forma d’àcid làctic anomenat lactat, que es converteix en la font principal d’energia muscular, però el lactat es pot acumular al cos fins a un punt de generar un estat d’acidosi que finalment els músculs no poden aguantar.
“El lactat és un biomarcador important especialment per a monitoritzar el rendiment dels atletes”, diu el Dr. Whenzhao Jia, Postdoctorat i líder de recerca del projecte.
Els sensors del lactat tradicionals utilitzen una mostra de sang per a calcular els nivells de lactat a la sang, la qual cosa és difícil de practicar en un atleta que està corrent, fent bici o participant en qualsevol tipus d’exercici en general.
El Dr. Wang i el seu equip han desenvolupat un bio-sensor electroquímic que s’aplica a la pell, tal com si fos un tatoo temporal, que s’adapta perfectament al moviment de l’atleta, i mesura de manera precisa els nivells de lactat en el cos durant l’exercici.
L’invent en qüestió. Mooola :)
El tatoo és modificat amb lactat oxidasa, un enzim que converteix el lactat en piruvat (un dels primers blogs que vaig fer tracta sobre això!). Quan el lactat que hi ha a la suor entra en contacte amb el tatoo té lloc una reacció química que causa que dos electrons siguin alliberats. Aquests electrons creen un corrent proporcional als nivells de lactat en la suor.
En l’estadi de desenvolupament actual, aquest corrent és transmès a un analitzador electroquímic cablejat. “En el futur el treball anirà encaminat a desenvolupar instruments inalàmbrics portàtils que enviaran informació de manera continua del tatoo al smartphone o portàtil de l’atleta”, explica en Jia.
Algunes probes realitzades en deu individus durant una activitat prolongada de ciclisme han mostrat que els sensors, efectivament, mesuren de manera precisa els nivells de lactat en la suor. La start-up Electrozyme està treballant amb els investigadors per a comercialitzar els sensors desenvolupats al laboratori. Si tot va d’acords als seus plans, esperen tenir el producte enllestit per a posar-lo al mercat en breu, el 2015.
Bonus: Sempre m’agrada vincular uns temes amb altres. Voleu incrementar les vostres probabilitats de no topar amb el mur? Augmentar la utilització dels greixos i la conservació del glucogen per als últims metres? Que tal una mica d’entrenament en dejú?
http://www.theguardian.com/lifeandstyle/the-running-blog/2013/sep/19/fasted-training-eat-before-exercise
