El metabolisme basal és el valor mínim d’energia necessària perquè la cèl·lula subsisteixi. Aquesta energia mínima és utilitzada per la cèl·lula en les reaccions químiques intracel·lulars necessàries per a la realització de funcions metabòliques essencials, com és el cas de la respiració.
En l’organisme, el metabolisme basal depèn de diversos factors, com sexe, talla, pes, edat, etc. Com a clar exemple del metabolisme basal està el cas del coma. La persona ‘en coma’, està inactiva, però té una despesa mínima de calories, raó per la qual cal seguir alimentant a l’organisme.
El metabolisme basal és la despesa energètica diària, és a dir, el que un cos necessita diàriament per seguir funcionant. A aquest càlcul cal afegir les activitats extres que es poden fer cada dia. La tetraiodotironina (T4) o Tiroxina estimula el metabolisme basal augmentant la concentració d’enzims que intervenen en la respiració augmentant el ritme respiratori dels mitocondris en absència d’ADP.
La taxa metabòlica disminueix amb l’edat i amb la pèrdua de massa corporal. L’augment de la massa muscular és l’únic que pot incrementar aquesta taxa. A la despesa general d’energia també poden afectar les malalties, els aliments i begudes consumits, la temperatura de l’entorn i els nivells d’estrès.
Per mesurar el metabolisme basal, la persona ha d’estar en complet repòs, però desperta. Una mesura precisa requereix que el sistema nerviós simpàtic de la persona no estigui estimulat. Una mesura menys precisa, i que es realitza en condicions menys estrictes, és la taxa metabòlica en repòs. El metabolisme basal d’una persona es mesura després d’haver estat en repòs total en un lloc amb una temperatura agradable (20 ° C) i d’haver estat en dejú 12 o més hores.
El metabolisme basal es calcula en quilocalories / dia i depèn del sexe, l’alçada i el pes, entre altres factors. La FAO proposa aquest mètode per a edats compreses entre 10 i 18 anys:
Dones: 7,4 x pes en quilograms 428 x altura en metres 572
Homes: 16,6 x pes en quilograms 77 x altura en metres 572
El metabolisme basal diari es pot calcular de manera molt aproximada de la forma mitjançant les equacions de Harris Benedict:
Home: 66,4730 ((13,751 x massa (kg)) (5,0033 x alçada (cm)) – ((6,75 x edat (anys))
Dona: 65,51 ((9,463 x massa (kg)) (1,8 x alçada (cm)) – ((4,6756 x edat (anys))
Els següents factors augmenten el metabolisme basal:
- Major massa muscular
- Major superfície corporal total
- Gènere masculí (Els homes gairebé sempre tenen més massa corporal magra que les dones)
- Temperatura corporal, (febre o condicions ambientals fredes)
- Hormones tiroïdals (un regulador clau del metabolisme basal les concentracions altes augmenten la BMR)
- Aspectes de l’activitat del sistema nerviós (alliberament d’hormones d’estrès)
- Etapes de creixement en el cicle vital
- Consum de cafeïna o tabac (no es recomana l’ús de tabac per controlar el pes corporal ja que augmenta massa els riscos a la salut.
Referències
- Metabolismo basal. (2014, 27 de septiembre). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 09:40, septiembre 27, 2014 desde http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Metabolismo_basal&oldid=77214938.
