Avui és la data límit per fer un petit control sobre els conceptes apresos a la unitat didàctica 1 d’anatomia i, per tant, és un bon moment per a repassar una mica el temari i de passada aprofitar per a fer el resum de la última part que em va quedar per explicar. En els últims posts hem vist la osteologia, la part de l’anatomia que estudia els ossos, i l’artrologia, l’equivalent que estudia les articulacions. Avui li toca el torn a la miologia, la part que estudia els músculs.

Val a dir que com a aficionat al fitness/físic-culturisme aquest tema m’interessa més especialment que els dos anteriors.

Que és la miologia?

La miologia, del grec myo (múscul) i logia (estudi) és, com ja he comentat, la part de l’anatomia descriptiva que tracta l’estudi dels músculs.

El cos humà té al voltant de 600 músculs. L’acció bàsica dels músculs és desenvolupar tensió entre els seus extrems, aquest procés es coneix amb el nom de contracció muscular. Els músculs s’uneixen als ossos, com a mínim, per dos extrems: l’origen i la inserció. L’origen és la unió muscular que té menor o cap mobilitat en el moment de contraure’s, mentre que la inserció és l’extrem que manifesta major desplaçament durant la contracció. Utilitzant la terminologia vista al primer post sobre anatomia, podem dir que en el cas de les extremitats la inserció se situa en la zona més distal. Val a dir que un mateix múscul pot tenir diversos orígens o insercions.

Aquestes unions musculars amb l’os poden ser per mitjà de tendons o aponeurosis. Aquestes estructures estan formades per col·lagen i cèl·lules específiques anomenades tenòcits. En funció del nombre, aporten diversos nivells de força i laxitud a la unió. El tendó és la inserció en forma de “cordó” que s’uneix a la capa més externa de l’os o periosti. Embolcallant aquesta zona trobem una mena de mànega cilíndrica, la beina sinovial,  que està replena de líquid sinovial que facilita el desplaçament del tendó. L’altre tipus d’unió és la aponeurosi, similar al tendó però aplanat i de caràcter fibrós. Té una àmplia zona d’inserció amb l’os i de vegades també amb alguna altra estructura fibrosa.

Entre alguns músculs, ossos i tendons existeix una mena de bossa serosa coberta per una membrana sinovial anomenada bursa, que actua com a superfície de lliscament i amortiment entre les estructures. Potser algú ha sentit a parlar (o ha patit) de la bursitis; doncs seria la inflamació de la bursa.

Diferents teixits que formen el múscul.

Tipus de músculs

En funció del tipus de cèl·lules existeixen tres tipus de múscul:

• Esquelètic (també voluntaris o estriats) – Estan formats per cèl·lules estriades de contracció voluntària i es troben inserits al sistema ossi.
• Llis (o involuntaris) – Estan controlats pel sistema nerviós vegetatiu de manera que treballen automàticament. Es localitzen a les parets dels òrgans interns (vísceres i vasos sanguinis).
• Cardíac  – Està format per cèl·lules estriades de contracció involuntària, controlades pel sistema nerviós vegetatiu, i localitzat exclusivament al miocardi (múscul del cor).

Diferents tipus de múscul segons el tipus de cèl·lules que el conformen.

Centrant-nos concretament en el cas dels esquelètics, podem trobar diferents classificacions en funció del criteri:

Segons la seva funció, els classifiquem en:

• Agonistes (o motors) – Són aquells músculs que produeixen moviment amb la seva contracció.
• Antagonistes  – Són els que realitzen l’acció contrària als agonistes.
• Estabilitzadors (fixadors o de sosteniment) – Són músculs que es contrauen estàticament per a ajudar a mantenir una posició o lluitar contra la força de la gravetat.
• Sinergistes – Músculs que actuen amb d’altres músculs com a part d’un equip per a realitzar una acció coordinada. Els músculs concurrents són un tipus de sinergistes, i tenen accions antagonistes per separat, però conjuntament neutralitzen aquesta acció secundària per tal d’actuar amb una finalitat comuna.
• Neutralitzadors – Són els músculs que s’activen per a anular i contrarestar la contracció no recomanable d’un altre múscul motor.
  
  

  Exemples de músculs segons la seva funció.

Si escollim com a criteri la seva forma, la classificació seria de la següent manera:

• Longitudinals – Són músculs llargs que desplacen grans superfícies òssies (per exemple el sartori).
• Quadrats – Solen ser plans i posseeixen quatre costats (per exemple el pronador quadrat).
• Triangulars (o en ventall) – Acostumen a ser plans i les seves fibres irradien des de la inserció eixamplant-se
• Fusiformes – Tenen forma arrodonida que es va fent estreta en els seus extrems adoptant forma de fus (per exemple el braquial anterio
• Unipenniformes – Tenen configuració similar a la meitat d’una ploma d’ocell. Les fibres musculars són curtes i paral·leles i es distribueixen diagonalment al llarg d’un únic tendó (per exemple l’extensor comú del peu).
• Bipenniformes – Similar a l’anterior, però en aquest cas l’aspecte és similar a una ploma complerta. Per exemple el recte anterior de la cuixa.
• Multipenniformes – Presenten diversos tendons en els que convergeixen fibres musculars de forma complexa (per exemple els deltoides).
  
  

  Músculs segons la seva forma

I en canvi, en funció del nombre d’articulacions que mobilitzen un mateix múscul, podem trobar la següent classificació:

• Monoarticulars – Disposen d’una sola articulació.
• Biarticulars – Dues articulacions.
• Poliarticulars – Més de dues articulacions.

I fins aquí, a grans trets, una petita introducció als músculs del cos. Deixo vídeo educatiu per a complementar els conceptes i una preview del Libro conciso de los puntos gatillo que il·lustra molt bé la majoria de conceptes apresos durant la unitat didàctica 1.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Wo4bwdPhnOo&w=640&h=360]