Secuenciació del genoma
… per a conèixer el teu codi genètic
Aquí va el que crec que és l’ítem més friki de la llista! També és el més difícil d’usar, i el que us distraurà més durant un boooon temps si hi voleu aprofundir 🙂
23andMe es una empresa nord-americana privada especialitzada en la recerca i diagnòstic a través del codi genètic. Per ‘tan sols’ 99$ dòlars, han fet possible portar la seqüenciació del genoma (la part més rellevant) a qualsevol persona que tingui curiositat per conèixer el seu ADN i investigar coses com les seves arrels o trets particulars involucrats amb la seva salut.
El procediment realment no podria ser més senzill: t’envien un kit a casa on fas una petita escupinada dins un tubet i el retornes per correu. Ells te l’analitzen i et passen els resultats. Un dels trets diferenciadors d’aquesta empresa amb d’altres que fan el mateix, és l’eina online d’informes que han desenvolupat. Un cop realitzada la prova, et registres a la seva web i accedint amb nom d’usuari i contrasenya pots navegar diferents seccions on pots veure dades detallades sobre el teu genoma i molt ben exposades, de manera molt gràfica i intuïtiva. Us deixo un vídeo per a que us feu una idea.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=qMLTXnq3y4k]
Desgraciadament el govern dels Estats Units s’ha posat dur amb això i els ha fet tancar aquest servei, ja que entra dins un marc que no està massa regulat i que pot tenir implicacions importants. De fet, no em sorprèn gens que estigui en el punt de mira del govern. Jo tinc una teoria molt conspiratòria pel que fa a això (ojito):
23andMe va ser fundada el 2006 per la biòloga Anne Wojcicki, germana de Susan Wojcicki (una dels principals ‘capos’ de Google). Quin vincle guarda això? Google sap totes les nostres dades, com a mínim dels que usem més les tecnologies de la informació. Sap el que ens preocupa o interessa (per les cerques que fem al buscador), on anem (a través de Google Maps), que fem o farem (a través del Calendar, Maps, Hangouts), com sóm i amb qui interactuem i de què parlem (a través de les imatges de Google+, missatgeria de Gmail, etc). De fet, fins i tot si no usem massa internet, només que algú parli de nosaltres, tingui el nostre nombre de telèfon a la agenda, i mil coses més que no em passen ara pel cap, d’alguna manera estem fitxats.
Doncs bé, no només Google sap tot de nosaltres, sinó que a sobre ara té -o pot tenir fàcilment- el nostre genoma a través de 23andMe. O sigui, té la nostra genètica i epigenètica a la vegada. Ara suma-li que cada cop estem més a prop de poder generar teixits humans… i què tenim? La fórmula ideal per a poder clonar qualsevol persona 🙂
Flipant, no?
Pensareu que dec fumar algo bastant fort per a arribar a aquestes conclusions, potser sigui l’oli de coco xD. Bé, si després d’aquest post desaparec misteriosament… ja sabeu on buscar-me xDD
Sigui com sigui: conèixer el nostre codi genètic pot resultar molt interessant. Hi ha gent que ha trobat familiars gràcies a les eines que ofereixen! Altres han descobert coses tant engoixants com que poden tenir propensió a patir Alzheimer o determinats càncers. Això aixeca la qüestió de si realment és millor saber o no saber. Per al que trii per voler saber, té l’opció de poder intentar fer alguna cosa al respecte. Al cap i a la fi, gràcies al blog sabem que bona part del que ens passa a la vida no només vindrà determinada pels nostres gens, sinó pel que fem amb ells. Oi? 🙂
En fi. Com comentava, l’empresa no pot oferir ara per ara l’eina d’adquisició del coneixement als usuaris finals fins a nova ordre, però si que poden seguir oferint el producte de seqüenciació del genoma. Per si no s’ha entès del tot bé: les pantalles xules que ens ensenyen les dades no ens les poden oferir de moment, però un paperot amb infinitat de SNPs que no entén ni sa mare, si. Llavors, fins a quin punt resulta útil? Bé, la informació la tens, hi hi ha moltes comunitats online que s’han format al voltant d’aquest tema per a que qui vulgui recercar informació pugui indagar tot el que vulgui (gràcies a Google, si xD). Així de potent és internet!
Suposo que a un pobre mortal com jo no hauria de preocupar-li massa que el puguin clonar. Al cap i a la fi, no jugo cap rol determinant a nivell polític/econòmic. Com a mínim per ara 0:) Així que si voleu la meva opinió, crec que tard o d’hora acabaré picant en lo de conèixer el meu codi genètic. Al cap i a la fi, ja heu vist de que va el post: bio-hacking!
