Mesurador de cetosi/glucosa
… per als low-carbers
Els aparells mesuradors de la glucosa en sang són normalment utilitzats pels diabètics per a portar un control estricte de la dieta i saber si s’han d’administrar insulina en cas que s’elevi massa, però des del punt de vista d’un bio-hacker que estigui afinant al màxim la seva dieta, pot ser també d’utilitat. Però, més que la glucosa, de la qual ja acostumem a tenir una idea dels nostres nivells habituals a partir dels anàlisis regulars de sang, el que molta gent està interessada en saber actualment és el nivell de cetones en sang.
No entraré en detalls ara ja que si seguiu el blog, probablement ja sabreu de què va la cetosi. Grosso modo, és el mecanisme que ens permet viure durant moooolts de dies quan el menjar és escàs, recorrent al greix que tenim acumulat al cos, que ens pot arribar a aportar al voltant d’unes 40.000 calories d’energia. Suficient com per a trobar una mica d’aliment abans de palmar-la, i molt més que les 2000 kcal que podem emmagatzemar en forma de glucogen de manera ràpida a través dels carbohidrats. Ara bé, com avui dia mengem cada 3 hores i alt en carbohidrats -segons les recomanacions dietètiques tradicionals- rarament usem aquest mecanisme, ja que els nivells elevats de glucosa estan pràcticament garantits sempre (ja teniu una part de la fórmula cap a la obesitat i la diabetis!).
Heu vist la peli In Time? Ahí va el trailer, en qualsevol cas. Sense greixos i confiant només en el metabolisme dels carbohidrats, podeu imaginar que l’energia sens esgotaria en 24-48h fàcilment i cauríem rodons per falta de generació d’ATP, igual que els hi passa a la peli! Però per sort, amb la combustió dels greixos podem perdre’ns 30 dies a una illa deserta i viure per a explicar-ho (si ens troben xD)
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=2wfkvB4k3fg]
La qüestió és que molta gent s’ha adonat que recórrer a aquest mecanisme, implementant una dieta elevada en greixos però molt restringida en carbohidrats i parcialment en proteïnes, permet perdre pes de manera molt ràpida així com revertir molts dels símptomes de la síndrome metabòlica. Probablement Atkins sigui el pare de les dietes cetogèniques, les quals avui dia es veuen reencarnades en la seva versió més optimitzada com a… ho adivineu? La Paleo Dieta versió baixa en carbohidrats, una possible implementació que no té perquè ser la única -els atletes sovint fan la versió alta en carbohidrats, tot i que la seva necessitat està molt debatuda-.
Però, arribar a aquest estat de cetosi no és fàcil, s’hi pot sortir fàcilment només que s’ingereixi una mica més de carbohidrats o proteïna de les necessàries, cosa normal si aneu a mirar, ja que d’alguna manera, estas trencant el dejuni i el cos pot tornar al combustible de primera opció, la glucosa. Per a fer-ho més complicat, els límits són bastant depenents de l’estat metabòlic de cadascú, amb la qual cosa cal experimentar i trobar les franges ‘personalitzades’.
Aquí és on entra el mesurador de cetones. Idealment, convé mesurar nivells superiors a 1 mmol per a estar en un estat establert de cetosi, semblant lo ideal estar al voltant dels 3. Per què? Doncs perquè si no estàs en cetosi i a sobre tens puc glucògen en sang, estàs cardat: no tens ni un ni altre mecanisme a través del qual obtindre energia. És un dels motius principals pels quals molta gent es troba malament els primers dies de fer un canvi dràstic de dieta cap a aquest paradigma nutricional, ja que les adaptacions del cos a tornar a utilitzar els greixos com a substrat tarden unes dies en arribar, i sol ser força proporcional al nivell de deficiència metabòlica de la persona. Un atleta normalment és eficient utilitzant ambdós mecanismes, mentre que a l’altre extrem, una persona ben entrada en diabetis mellitus tipus 2, no. És un consumidor 100% de glucosa.
D’aquí que aquestes persones no puguin passar ja més d’unes hores sense picar algo alt en carbohidrats sense pujar-se per les parets. I vet aquí un dels motius pels quals la gent que s’ha passat a dietes d’aquest estil és tant reticent a tornar a enrere, i un dels motius pels quals es ‘demonitzen’ els carbohidrats, i es tornen els acèrrims defensors dels zero sucres, la mantega i el bacon. Enter the low-carb realm!
Sense desmentir que sigui una opció viable, de fet crec que pot ser-ho, és bastant probable que al cap i a la fi es pugui viure entre mig dels dos móns de manera òptima, sempre i qual es respecti la màxima de triar el combustible que toca en cada cas, en la quantitat necessària i evitant el que resulti anti-nutrient, és a dir, el que ens espatlla el metabolisme fins i tot quan no hi ha una relació directa amb un superhàbit calòric. Tornem al tema de la inflamació com a un dels co-factors principals de l’obesitat actual. Per això no m’agrada parlar de ‘no passar-se de calories’ perquè crec que no queda només aquí. Però, d’altra banda, també seria una part important al final.
En qualsevol cas, amb l’últim aparell de la llista podreu fer el seguiment tant de glucosa com de cetones, per a tunejar el màxim la dieta, escolliu l’opció que escolliu 🙂 És el precision Xtra, té un preu al voltant dels 60€ al amazon i el propi Jimmy Moore el recomana com al més fiable dels que ha provat. I ell és el rei del low carb, sabeu oi?
Bonus: Deixo un enllaç a un aparell similar però que a més mesura nivells de colesterol total, HDL i triglicèrids! el CardioCheck. De fet, crec que aquest pot ser més útil encara, i us estareu preguntant: per què no has posat com a protagonista aquest en comptes de l’altre? Doncs fàcil: mesurar glucosa i cetones en sang amb el Precision Xtra sembla molt precís, tal com indiquen centenars d’opinions positives del producte. En canvi, la majoria de mesuradors casolans del colesterol semblen ser altament desconfiables, quasi bé tothom es queixa que les mesures són inútils i que es desvien moltíssim dels anàlisis reals de laboratori. És per aquest motiu que ho comento perquè m’agrada la idea, però no la recomanaria. A veure si milloren la qualitat dels dispositius.
Tot i que segurament no els estem interpretant com caldria, els “nivells de colesterol” -més concretament les seves diferents partícules- són importants i un tema que segurament es tocara en més profunditat al blog en algun moment. De moment, podeu fer boca amb un dels primers que vaig fer, del Dr Mercola i els mites del colesterol.
Nota: En aquesta última explicació hi ha un alt nivell d’interpretació per part meva que, com recordareu, no sóc metge, ni tal sols dietista (bé, com a mínim ara sóc estudiant de primer curs! xD). Questioneu-vos sempre tot el que llegiu i contrasteu-ho amb altres fonts, suposadament fiables (com el metge).
