De la mà de ScienceDaily us porto una nova notícia/estudi científic.
He triat aquesta perquè va íntimament relacionada amb un tòpic que fa un temps que segueixo i amb el que he experimentat una mica però sobre el qual encara no tinc una opinió clara al respecte. Es tracta de l’exposició al fred com a possible mecanisme per a optimitzar el metabolisme.
L’últim estudi sobre el tema, realitzat per l’equip de l’endocrí Dr Paul Lee, de l’Institit de Recerca Mèdica Garvan de Sidney, afirma que els calfreds produïts pel fred son tant efectius estimulant la conversió de reserves de “greix blanc” cap a “greix marró” com l’exercici físic.
Que significa això, us preguntareu? Bé, resulta que a l’organisme tenim, a grans trets, dos tipus de reserves de greix:
Són les cèl·lules adiposes en les que pensem habitualment, el greix que s’acumula al voltant de la cintura, etc. i que ens permet emmagatzemar energia a través de la ingesta d’aliment per tal de fer-la servir en el futur quan la requerim (per exemple en l’activitat física)
Són un tipus de cèl·lula especialitzada que no utilitza els greixos per a generar energia per a l’activitat física, sinó per a elevar la temperatura corporal.
Distribució habitual del greix blanc i bru. Idea: no sembla casualitat que el marró estigui situat tant a prop de la tiroides, no?Fa temps que se sap que quan naixem, disposem majoritàriament de greix marró, és un mecanisme natural que ens ajuda a mantenir-nos calents quan som nadons i som més fràgils. Però fins fa molt poc, es creia que la majoria d’aquesta reserva de greix desapareix a mesura que ens fem adults.
Avui dia sabem que els adults seguim tenint part d’aquest greix, especialment al voltant del coll. El que resulta més interessant és que sembla que amb l’exposició al fred, es podria activar la conversió de greix blanc cap a greix marró.
¿I on està la gràcia de tot això?
Doncs bé, com el greix marró té una activitat generadora d’energia molt superior a la del greix blanc –sembla ser que fins a 6.5 cops més en casos extrems– la seva estimulació podria ser molt útil per a desfer-nos del greix acumulat. Diguem-ne que si patim molt, molt de fred, l’organisme comença a utilitzar aquests tipus de greixos ràpidament, i que a més són molt rics en mitocondris, per alliberar energia per a mantenir-nos calents, o sigui per evitar que ens morim de fred! Aquest és un potencial mecanisme que ens pot ajudar a desfer-nos de l’excés de greix i que representa una via alternativa diferent a la que sovint ens ve al cap: l’exercici i restringir la ingesta calòrica.
Els mecanismes sobre com aquest procés funciona i la manera en que podríem treure’n profit son subjecte d’estudi en l’actualitat ja que podria aportar noves maneres de combatre l’obesitat. En aquest estudi, l’equip del Dr Lee descobreix una mica més sobre aquest procés, que resulta té mecanismes similars als de l’exercici físic:
Quan patim fred, en primer lloc activem el greix marró ja que consumeix energia generant calor per a protegir-nos. Quan aquesta energia és insuficient, els músculs es contrauen mecànicament, o sigui tremolem i patim calfreds, generant calor a través d’aquest mecanisme alternatiu. El que no sabiem és com aquests mecanismes entre el greix marró i els músculs es comuniquen en aquest procés.
Durant l’exposició al fred i l’exercici, els nivells de la hormona irisina (produïda pels músculs) i de FGF21 (produïda pel greix marró) incrementen. Específicament, uns 10-15 minuts de tremolors produïdes per l’exposició al fred eleven els nivells d’irisina tant com una hora d’exercici moderat. En el laboratori, l’irisina i l’FGF21 converteixen el greix blanc en greix marró en un període d’uns sis dies.
L’estudi acaba de ser publicat a la prestigiosa revista Cell Metabolism, i com deiem, des d’un punt de vista clínic obre noves vies al desenvolupament d’estratègies per a tractar l’obesitat.
Si voleu indagar una mica més en el tema, i com es podria integrar en la nostra vida diària, podeu donar un cop d’ull al protocol de termogènesi freda (Cold Termogenesis o CT, en anglès) del Dr Kruse. D’ell és d’on vaig tenir les primeres notícies sobre els potencials beneficis de l’exposició al fred.
