L’exercici produeix diversos canvis en el metabolisme d’aminoàcids i recanvi de proteïnes en el múscul esquelètic. Els canvis aguts són impulsats per les necessitats d’energia i la disponibilitat d’aminoàcids, mentre que els canvis a llarg termini permeten l’adaptació de les proteïnes a l’estructura i el rendiment.
Els canvis aguts en el metabolisme d’aminoàcids causats per l’exercici són en gran part catabòlics, amb saldo negatiu net entre les taxes de síntesi de proteïnes i la degradació de proteïnes i un augment en la taxa d’oxidació d’aminoàcids. La magnitud d’aquests processos catabòlics es determina pel tipus d’exercici.
Encara que els efectes aguts de l’exercici són catabòlics, l’exercici clarament no provoca pèrdua de massa muscular, en comptes d’això, l’exercici regular és essencial per optimitzar el creixement muscular i la hipertròfia. Per tant, l’exercici requereix una seqüència d’ajustaments metabòlics del període catabòlic de l’exercici, cal període anabòlic de recuperació.
L’exercici de resistència exhaustiva inhibeix la síntesi de proteïna muscular, on la magnitud de la depressió està relacionada amb la intensitat i la durada de l’activitat. Similars als canvis durant el dejuni, la degradació de proteïnes és més gran que la síntesi de proteïnes durant l’exercici, el que resulta en un període catabòlic net.
El curs temporal dels canvis en la síntesi de proteïnes i la ruptura es desconeixen, en gran part a causa de les limitacions en la presa de mesures durant l’exercici. El balanç de síntesis de proteïnes segueix sent negatiu fins que es disposa d’una ingesta de proteïna de la dieta i disponibilitat d’energia suficients per a iniciar la recuperació.
L’exercici de resistència produeix un patró de canvis en el volum de negocis de proteïnes que són una mica diferents. Al final de l’exercici de resistència exhaustiva, la síntesi de proteïnes incrementa. No obstant això, una sessió d’exercici de resistència resulta igualment catabòlica, causant un augment en la degradació de proteïnes. Igual que en l’exercici de resistència, el múscul esquelètic està en balanç negatiu de nitrogen després de l’exercici de resistència fins que la proteïna adequada i l’energia estan disponibles per a la recuperació.
Els mecanismes moleculars que determinen la regulació clau de la síntesi de proteïnes en aquestes condicions col·loquen el rol de la leucina en un paper central en la iniciació de la traducció.
— “Leucine Regulates Translation Initiation of Protein Synthesis in Skeletal Muscle after Exercise. (2006). Layne E. Norton i Donald K. Layman” Font original
