Queda menys d’un mes per als examens del tercer trimestre i, aprofitant que tinc el blog una mica abandonat aquests últims dies, m’he proposat reprendre els resums del temari d’anatomia per a donar-li una mica de vida. A veure quant aguanto 😉
Nota: Com en d’altres ocasions, la distribució del temari no m’agrada gaire, però per a ser fidedigne amb els apunts, procuraré no desviar-me massa de l’estructura. Total, per a especular i divagar, ja tinc les altres seccions.
Introducció
Segons Viquipèdia (ja que als apunts salten directament a la divisió del sistema)…
El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l’entorn d’un animal (i per tant de l’humà) i sobre sí mateix. Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones.
La seva principal funció és la de captar i processar ràpidament els senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per a aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el medi ambient canviant. Aquesta rapidesa de resposta diferencia a la majoria d’animals de la resta d’éssers pluricel·lulars de resposta motriu lenta, que no en tenen, com plantes, fongs i algues, o d’altres organismes senzills.
Divisió topogràfica i funcional
Aquesta es la petita intro dels apunts, més o menys en la línia de la de dalt:
El sistema nerviós és un dels sistemes més complexes del cos humà. Està format per bilions d’unitats que interaccionen entre sí, formant una xarxa complexa d’estructures especialitzades que tenen com a missió controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i sistemes, així com coordinar la seva interrelació i la relació entre l’organisme i el medi extern.
Existeixen diferents classificacions del sistema nerviós, totes elles amb finalitat merament descriptiva i didàctica. En aquesta entrada, el classificarem respecte la seva topografia i pel que fa la seva funcionalitat.
Classificació anatòmica o topogràfica
Sistema nerviós central (SNC)
Està format per l’encèfal i la medul·la espinal. El SNC realitza dos processos fonamentals:
- Rep, integra i correlaciona diversos tipus d’informació sensorial
- És la font dels nostres pensaments, records i emocions
La major part dels impuls nerviosos que estimulen la contracció muscular i la secreció glandular tenen el seu orígen en el sistema nerviós central, el qual es troba connectat als receptors sensitius, els músculs i les glàndules per mitjà del sistema nerviós perifèric, que és l’encarregat d’executar la resposta adequada
Sistema nerviós perifèric (SNP)
El SNP està format pels nervis cranials, que neixen en l’encèfal i pels nervis raquidis o espinals, que naixen de la medul·la espinal. Aquests nervis connecten l’encèfal i la medul·la espinal amb d’altres parts del cos, de tal manera que bona part d’ells porten els impuls des dels receptors sensorials fins al SNC, i d’altres transporten els impuls que surten del SNC cap als òrgans efectors.
El SNP es divideix en:
Classificació funcional
Sistema nerviós somàtic (SNS) o de la vida de relació
Comprèn totes les estructures del SNC i del SNP encarregades de…
- Conduir informació aferent -conscient o inconscient-
- El control motor del múscul esquelètic
Les vies sensitives o aferents són ascendents, reben la informació des dels receptors i la condueixen fins als centres superiors (conscients o inconscients). Les vies motores o eferents són descendents i porten la informació motora fins als òrgans efectors, com són els músculs i les glàndules.
Bàsicament, s’encarrega de captar sensacions de l’exterior i transmetre els impuls als òrgans i músculs necessaris per a iniciar un moviment en resposta
Sistema nerviós autònom (SNA) o vegetatiu
Composat per les estructures encarregades del manegament d’aferències des de les vísceres, i del control motor del múscul llis, del cardíac i de les glàndules.
La porció motora del SNA té dues branques:
- Divisió simpàtica
- Divisió parasimpàtica
Generalment, les vísceres reben instruccions d’ambdues i, freqüentment, aquestes dues divisions tenen accions oposades. Els processos afavorits per les neurones simpàtiques solen implicar un cost energètic, al contrari que els estímuls parasimpàtics.
A grans trets, s’encarrega de les accions involuntàries de l’organisme, particularment dels òrgans interns i de la regulació dels processos del metabolisme.
En resum
Abans de continuar amb la segona part del temari, que ja ens introdueix de ple en el sistema nerviós central, crec que està bé deixar aquesta entrada curteta, a mode d’introducció (sí, no vaig gaire bé de temps).
Mapa conceptual de la classificació de les parts del sistema nerviós. Les ‘fulles’ del mapa les anirem veient en les successives entrades
I per aclarir-ho tot una mica -i com de costum- què millor que un vídeo? Aquí us en deixo un del gran Leonardo Coscarelli, que sembla que té vídeos per a tot! De passada ja ens introdueix alguns conceptes de cara a les pròximes ‘entregues’.
